tag:blogger.com,1999:blog-57301822151172287462024-03-13T11:53:15.762+01:00Metal TravellersOur metal adventures around the world - 2 de BCN pel mónMetaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.comBlogger170125tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-83817748275675254902010-11-09T18:45:00.001+01:002010-11-09T19:39:27.653+01:00Tot dura fins que s'acaba...<div style="text-align: justify;">Quina por! Havíem pensat moltes vegades en el que posaríem en l'últim post, però ara va de bo...<br /><br />Ja fa dos mesos exactes que vam arribar. Com passa el temps! No volíem deixar el bloc sense un final com el que es mereixia, ell, que ens ha acompanyat des de que vam pensar en marxar. Una de les primeres coses que vam dir que faríem, i que hem anat mantenint com hem pogut. Hi ha hagut dies de tot: algunes vegades se'ns acumulaven les coses per dir, i escrivíem quatre posts d'una tirada, altres ens feia molta mandra, o no ens inspiràvem, o ens feia mandra triar les fotos, o no sabíem com dir les coses per no semblar repetitius. Ens discutíem per si eren massa curts, o massa llargs, o per les fotos que hi havíem de posar o patíem si passàvem massa dies sense penjar res. Però eren uns "deures" molt agraïts, sobretot quan després rebíem comentaris. Pel que hem anat sentint per aquí, el llegia molta més gent de la que ens pensàvem!.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/ory5Fatos-BzEyLMIBVd2H3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmQxU-jeRI/AAAAAAAAIxs/Z7DSIkjCSa0/s400/MVI_9900.jpg" height="300" width="400" /></a><br /></div><br />L'arribada a Barcelona va ser tot un luxe. El vol des de Londres va ser un moment, les nostres inseparables motxilles no van trigar gaire a sortir, i al sortir per la porta teníem a família i amics esperant-nos: petons, abraçades, fotos, preguntes... i dues ampolles de cava fresquet per brindar per la nostra tornada a la mateixa terminal! Per arrodonir-ho, ens van organitzar una festa sorpresa a casa nostra, amb un berenar, pancarta, discurs, muntatge de fotos, un foto-llibre... ens vam emocionar. MOLTES GRÀCIES!!!!<br /><br />Aquests dos mesos han estat un còctel d'emocions i sensacions. Es pot dir que les primeres setmanes estàvem en una mena de núvol: érem aquí, però no hi érem del tot. Ens passàvem els dies menjant moltes coses enyorades amb els uns i amb els altres, parlant del viatge que ens feia la sensació que havíem fet feia molt i molt de temps; i tot i que estàvem a casa nostra, la vida era lluny de ser "normal". Curiosament, o potser previsiblement, tot i que estàvem mentalitzats i amb ganes de tornar, després de l'eufòria van venir uns dies de "bajón", però tot passa i ja tornem a estar més o menys situats, i com molts ens diuen: "benvinguts a la realitat"...<br /><br />Llavors què passa? Que el viatge l'hem somniat? No era real? Perquè a nosaltres ens ho va semblar molt... I si, ho tornaríem a fer. Encara que per ara sembla que ens quedarem per aquí una temporada llarga, el record del que hem fet ens acompanya i ha estat una de les experiències més enriquidores de les nostres vides. Si que és cert que quan pensàvem en la tornada pensàvem en tot el que faríem i canviaríem aquí, i ens hem adonat de com costa canviar els vells hàbits estant al mateix lloc. Va ser molt més senzill marxar!!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/zRDiJIQwTaqSmm2ZY6HKn33A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmSPM_1KAI/AAAAAAAAIyY/s6mgBTAFlAQ/s400/IMG_0013.JPG" height="300" width="400" /></a><br /></div><br />Des d'aquí animem a tothom a qui li hagi passat pel cap una cosa així, a llençar-s'hi i fer-ho. No cal que sigui com nosaltres! Hi ha tantes maneres de viatjar com persones! Altres no haurien arrossegat les motxilles, o amb el mateix pressupost s'haurien estimat més viatjar només tres mesos en unes altres condicions... Això és igual. Si se'n tenen ganes, no hi ha excuses que valguin, tot i que se'n trobin tantes per no fer-ho: mai és el moment, ni mai es tenen els diners, o el temps, o l'edat, o l'empenta... Però quan de veritat es desitja alguna cosa, s'ha de procurar que els passos t'hi encaminin. Nosaltres no ens penedim gens, de fet, quan només portàvem tres mesos de viatge, ja dèiem que si per qualsevol motiu havíem de tornar, ja ho donàvem per bo! Hem après tant, sentit tant, tastat tant, viscut tant, ensumat tant, caminat tant... ni en el bloc hi ha cabut una mínima part de tot això, tot i que hem intentat transmetre-ho. Però és clar, també ens hem adonat de quant ens queda encara per veure...<br /><br />Ens han fet moltes preguntes durant aquest dos mesos, però les guanyadores han estat:<br /><br />- Quin lloc us va agradar més i quin menys?<br />- Vau menjar moltes coses estranyes?<br /><br /><br />Us deixem algunes xifres perquè us adoneu de l'abast de la història:<br /><br />28 segells de països diferents al passaport (comptant Hong Kong i Macao per separat de la Xina), els d'Honduras, El Salvador i Belize, que vam només travessar, i el Regne Unit, on no ens en van posar. La Meritxell va sortir de casa amb el passaport nou, i només li queden dues pàgines lliures. L'Oriol se'l va haver de renovar a Austràlia.<br /><br />Per tot Amèrica del Sud i Central no vam necessitar fer cap visat, excepte per travessar Belize. Pels EUA, Austràlia i Nova Zelanda el tràmit era per internet, molt senzill. A Àsia no en vam necessitar ni a Malàisia, Hong Kong, Macau ni Tailàndia. Els de Laos i Indonèsia els vam fer a la frontera, i els de la Xina i l'Índia s'havien de fer amb antelació.<br /><br />Més de 97.000 km recorreguts, fet que equival a donar la volta el món pel seu equador dues vegades i mitja. D'aquests quilòmetres, uns 63.000 km els hem fet per terra (1,5 vegades l'equador aproximadament). Hem passat 270 dies a l'hemisferi sud, i 291 al nord i vam perdre el 19 de novembre volant de l'un a l'altre.<br /><br />No hem comptat quants autobusos hem agafat en aquest viatge (però en són moltíssims!). Segurament hem passat més d'un mes dels 18 en algun transport públic. Avions comercials n'hem agafat 19, més l'avioneta per sobrevolar les línies de Nasca i la del Gran Canyó del Colorado. De trens, una trentena. De barques, ferris, velers i vaixells n'hem perdut el compte. Hem llogat un total de 5 cotxes, 1 campervan, 6 motos i 2 bicicletes. I hem pujat a centenars de furgonetes, colectivos, minivans, tuk-tuks, rickshaws i ciclo-rickshaws, chicken bus etc. De taxis, moltíssims menys. Però el transport més original va ser sens dubte la moto que anava per les vies a Colòmbia.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/c1BVQKMcvoUFvUcc7K9CiX3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmQyFI6RjI/AAAAAAAAIxw/0s2d3J2JzTM/s400/IMG_7196.JPG" height="300" width="400" /></a><br /></div><br />Hem fet més de 29.000 fotografies i 600 vídeos (dels quals la meitat són de menys d'un segon perquè en realitat volíem fer una foto i no un vídeo...). Hem de dir que algun dia farem neteja i traurem duplicats i fotos borroses tot i que segurament encara tindrem unes 25.000 fotografies... Moltes també són de mapes i noms de lloc que fèiem per no oblidar per on havíem passat.<br /><br />La majoria de les fotos les vam fer amb la mateixa càmera amb la que vam marxar, i que vam haver de fer netejar una vegada per una taca al sensor, perquè la càmera que vam comprar a Austràlia (mateix model) va patir un tràgic i a la vegada graciós incident: en unes piscines termals, l'Oriol va voler comprovar la temperatura de l'aigua amb totes les coses a la mà, va ensopegar i va caure de ple! Tot i que al principi la càmera havia mort, mica en mica ha anat ressuscitant i ara funciona perfectament :-D<br /><br />Devem haver jugat unes 350 partides de cartes (95% de Remigio) durant el viatge i podem assegurar que la Meritxell ha guanyat més del 60% de les vegades! Això sí, les partides d'escacs han estat per a l'Oriol.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/JQK6skOLmAGLldcjYDFMLX3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmQzOP6U_I/AAAAAAAAIyE/n8Uj5gtyZaY/s400/IMG_9483.JPG" height="300" width="400" /></a><br /></div><br />De les 561 nits, només hem pagat allotjament en hostals en 277 ocasions (un 49,3%) i hem gaudit de 130 meravelloses nits amb couchsurfers en 17 països diferents (un milió de gràcies a tots, sense vosaltres aquest viatge no hagués estat el mateix). El país on més n'hem fet ha estat a la Xina, i el lloc on més dies ens hem quedat a casa d'un couchsurfer va ser a Hong Kong i Beijing (7 respectivament).<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/hafY6sqmhwa4E6ujI52sGX3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmQ0EL0FYI/AAAAAAAAIyI/Q2NvZC1Oj1s/s400/IMG_9183.JPG" height="300" width="400" /></a><br /></div><br />La resta de nits es reparteixen entre nits viatjant o dormint al cotxe (51), una en un aeroport, a Cairns, nits de càmping gratuït a Austràlia i Nova Zelanda (32) i nits on ens han convidat amics, coneguts i/o família (68).<br /><br />El lloc on més nits seguides vam estar dormint al mateix lloc va ser Melbourne a casa del Morten i l'Angelika (14 nits seguides de les 19 que hi vam dormir en total).<br /><br />En tot el viatge només hem tingut 2 problemes de salut cadascú, però cap de greu com per acabar a l'hospital. L'Oriol es va endur un tros de corall al dit gros del peu a Colòmbia, la Meritxell va passar una grip a Malàisia i tots dos vam tenir un problema gastrointestinal a l'Índia (i qui no?). Bé, la Meritxell també es va fer un parell d'esquinços al turmell, res que no s'hauria pogut fer també si s'hagués quedat a casa... En la quantitat de picades de medusa, mosquits i insectes diversos, guanya la Meritxell per golejada (era el repel·lent perfecte per a l'Oriol).<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/_HX2m_yK5fx_3fzEuG5d833A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmQ1DgRdmI/AAAAAAAAIyM/jqqPhGhOvM0/s400/IMG_7988.JPG" height="300" width="400" /></a><br /></div><br />Vam sortir amb 5 parells de sabates entre els dos, i n'hem hagut de comprar 9 més pel camí perquè s'havien trencat, perdut o robat (la bamba esquerra de l'Oriol arribant a La Paz).<br /><br />Hem tastat un total de 65 cerveses diferents de tot el món. Possiblement, la més curiosa és la que ens va deixar tastar el Llew de Wellington, Nova Zelanda, feta per ell a casa.<br /><br />Hem anat a 6 concerts i 19 bars heavies :D<br /><br />I la resposta a les preguntes anteriors...<br /><br />Del menjar estrany, a part del cuy de Perú, suposem que per Indonèsia vam menjar gos, perquè és una especialitat de la cuina Padang, però no ens ho van dir explícitament (o no els vam entendre). També vam trobar estranys els tomàquets al pastís d'aniversari a la Xina...<br /><br />L'altra és impossible de contestar sense precisar més: per paisatge? Per la gent? Per viure-hi? Massa complicat...<br /><br />I ara si, les últimes paraules del bloc, almenys per ara, una cita que va marcar a l'Oriol al camí de la cascada Karajia a Chachapoyas:<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/WAYfurqzkWD8rmn56088Yn3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmQ2VH9ISI/AAAAAAAAIyQ/V-MimWM-eCo/s400/IMG_8176.JPG" height="300" width="400" /></a><br /></div> <br /> <br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/-q-0iEzSLvr0rDjIEia98H3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"><img style="width: 248px; height: 330px;" src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmUKmZXMJI/AAAAAAAAIyo/rpeakr13nsg/s400/IMG_0886.JPG" /></a><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/h0DKTx-NZBPiWCCj-uGrCX3A3Jj27F5-aWbZYZ3b2Aw?feat=embedwebsite"> <img style="width: 307px; height: 231px;" src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TNmUJhPKjBI/AAAAAAAAIyk/buB4r0rk2bQ/s400/IMG_9751.JPG" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Primera i última foto metaltravellers</span></span><br /></div><br /></div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-39990646532418210962010-10-01T19:11:00.006+02:002016-11-30T20:21:54.491+01:00Darrera parada: Londres!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: left;">
I va arribar el temut dia... el dia en que havíem de tornar cap a Europa... El vol d'Air Asia ens va dur de Kuala Lumpur a Londres en 14 hores de plàcid vol, i ja està... tot començava a acabar-se.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però encara ens quedaven dos dies per davant abans d'arribar a casa. Com que teníem lloc on quedar-nos gràcies a la Diana i el Mush, havíem decidit fer un retorn esglaonat, i com que l'Oriol no havia estat mai a la City, no podíem passar per allà i no anar a saludar al Big Ben.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/wAXxkoHEdAgBQK-EEIsUWKpnz2ySbbcLtHH6B9C1oBM?feat=embedwebsite"><img height="400" src="https://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TKYcUbdXhSI/AAAAAAAAIvs/jyl60HSY9t0/s400/IMG_9842.JPG" width="300" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Només baixar de l'avió ja era tot tan familiar, i fàcil, i ordenat... i tan poc exòtic, que ens vam quedar una mica moixos... Si que s'acabava, si... Els nostres amfitrions ens van preparar un sopar típic anglès, i de seguida vam anar a dormir per fer-nos passar el jet-lag.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Coses de la sort dels Metaltravellers, just el dia que havíem de passar allà sencer, hi havia convocada vaga de metro. Però finalment no ens va afectar gaire. Com acostumem a fer, vam passar el dia caminant amunt i avall, veient els monuments emblemàtics. Ens va fer un típic temps londinenc, quan el sol brillava feia calor, però de cop es posava a ploure, així que vam tenir temps de fer unes compres i d'entrar a la National Gallery i tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/VHejB_wqvZTvJpVR797wRapnz2ySbbcLtHH6B9C1oBM?feat=embedwebsite"><img height="300" src="https://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TKYbM-WS1RI/AAAAAAAAIvI/hiNHITUoChM/s400/IMG_9808.JPG" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la tarda ens vam trobar per fer un beure amb el Marco, un ex-company de feina de l'Oriol que també estava per allà (un primer tast del que ens esperava els dies següents), i no vam poder deixar passar l'oportunitat d'anar a un bar heavy, que des de Bangkok que no havíem anat a cap!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/nnaqp-f761WGgoFLOZ_dtKpnz2ySbbcLtHH6B9C1oBM?feat=embedwebsite"><img height="300" src="https://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TKYb3angGyI/AAAAAAAAIvg/QyihpDY7FsE/s400/IMG_9835.JPG" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Diana i el Mush ens van tractar molt bé. L'endemà teníem encara un matí per continuar visitant coses, però la pluja, la comoditat del matalàs i que ja teníem el cap més a Barcelona que allà, va fer que finalment ens quedéssim fent el mandra... Però hi tornarem, perquè l'Oriol es va quedar amb ganes de més, i total, és tan a prop...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més fotos <a href="https://photos.google.com/u/1/album/AF1QipPsgRzm-zqf0QonSbv_Wk_4Ug1UciwBksKc81Lh">aquí</a>. </div>
</div>
Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-3674130167255640662010-09-08T08:23:00.001+02:002010-09-08T09:26:03.087+02:00Adéu Àsia!<div style="text-align: center; margin: 0px auto 10px;"><div style="text-align: center;"><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dw8dC9AaV4YsbK-EMMDZSXg5jOzSDkZtCaDJYvgr1jvm3ubC5fGj3WgQMG2iLs04FTT2fTtzXIFvF_fvWzLjA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><br /><br /></div> <a href="http://3.bp.blogspot.com/_V299XLYO3yk/TIXoAWgaKNI/AAAAAAAAInQ/2MWBz0tmdXo/s1600/Moments+compartits+%C3%80sia1.jpg"><img alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_V299XLYO3yk/TIXoAWgaKNI/AAAAAAAAInQ/2MWBz0tmdXo/s320/Moments+compartits+%C3%80sia1.jpg" border="0" /><span style="display: block;" id="formatbar_Buttons"><span class="down" style="display: block;" id="formatbar_JustifyCenter" title="Alinea al centre" onmouseover="ButtonHoverOn(this);" onmouseout="ButtonHoverOff(this);" onmouseup="" onmousedown="CheckFormatting(event);FormatbarButton('richeditorframe', this, 11);ButtonMouseDown(this);"><img src="http://www.blogger.com/img/blank.gif" alt="Alinea al centre" class="gl_align_center" border="0" /></span></span></a> </div><div style="clear: both; text-align: center;">Moments compartits<br /><br />Àsia, la tercera i última etapa del viatge. Era en la que teníem menys clar què faríem, però al final les coses van anar sortint soles, i nosaltres vam agafar un ritme diferent. Vam trobar grans diferències d'uns països a altres, però tots ens van fascinar per alguna raó o altra.<br /><br />Però tot dura fins que s'acaba, i ha arribat el moment de tancar aquesta etapa de les nostres vides. Però el bloc encara no tanca, que ens queden unes quantes coses per dir!<br /><br />Fotos curioses d'aquests mesos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/CosesCuriosesIII?authkey=Gv1sRgCL7wnIr7oaqoqgE&feat=directlink">aquí</a>.<br /></div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-81755457693091487012010-09-06T20:58:00.007+02:002010-09-08T09:27:14.483+02:00Repetint ciutats<div style="text-align: justify;">Diuen que segones parts mai no són tan bones, però en el nostre cas, la segona estada a Calcuta va ser molt millor que l'anterior en tots els sentits<br /><br />D'entrada no ens vam trobar malament cap dia, que ja compta. També ens va semblar que feia menys calor, però potser és que ja estàvem més aclimatats. Però el fet decisiu va ser la gran acollida que ens va fer l'Amrita, i el fet de poder estar-nos en una casa després de més d'un mes d'hostal en hostal, i a més, lluny de la zona dels hostals per a motxillers. Devia sonar estrany que no volguéssim anar cap a Sudder St., perquè quan un taxista ens va haver ofert 3 vegades anar cap allà i li vam dir que no, va fer una cara de: “I llavors on aneu?”<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/Zajz3buIK5RWYv4BGtrhRKQpniDhBQxu-8LX3tQyedE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIU3h9go1HI/AAAAAAAAImQ/n0vqsLeJpLc/s400/IMG_9715.JPG" /></a><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />L'Amrita, que fins i tot es va agafar festa a la feina per poder estar amb nosaltres, ens va tractar tan bé, que ens va costar marxar d'allà. Gràcies a ella vam conèixer una cara de Calcuta que encara no havíem vist, la de la ciutat nova que s'està expandint a pas de gegant, els barris residencials... vam conèixer un munt de curiositats sobre la ciutat, xerrar pels descosits i fins i tot vam fer un passeig en barca de rem pel riu.<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/St0RtpCY5Pv1vkCmJ67kD6QpniDhBQxu-8LX3tQyedE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIU3gCGYuYI/AAAAAAAAImE/GphRxRAQaXM/s400/IMG_9694.JPG" /></a><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Nosaltres vam seguir amb la nostra tònica de caminar molt, i vam visitar algunes coses que no havíem vist l'altra vegada, com la casa-museu de Rabindranath Tagore. També ens vam fer addictes als dolços de Bengala, vam sortir a sopar... i una nit els pares de l'Amrita ens van convidar a casa seva. Els seus pares i la germana es van desfer en atencions cap a nosaltres. La seva mare va cuinar especialitats típiques de Bengala Occidental, entre elles un peix de riu boníssim! Ens vam sentir aclaparats amb tantes atencions, i va ser un final perfecte per al nostre periple pel subcontinent indi.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/y4v9-5HGeZuyuF_s94ig3KQpniDhBQxu-8LX3tQyedE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIU3lABfgiI/AAAAAAAAImc/YEBHuM-wrOU/s400/IMG_9725.JPG" /></a><br /></div><br />Això s'anava acabant, i teníem els dies comptats a Àsia. Concretament dos dies grisos plujosos, que vam passar a Kuala Lumpur, la ciutat per la qual més cops hem passat en aquest viatge: sis. I tot gràcies a (o per culpa de) Air Asia i els seus vols a bon preu. La sensació va ser una mica de tornar a casa, perquè ja ens hi movem com peix a l'aigua. A més, vam poder notar canvis en l'enllumenat, en els comerços... Però tot i haver-hi estat tants cops, encara ens quedava una cosa pendent: la visita a les torres Petronas per dins.<br /><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/ro1JE1DIf6S2025WC1ul06QpniDhBQxu-8LX3tQyedE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIU3m40b3CI/AAAAAAAAImo/s-F2Xg9i5e0/s400/IMG_9752.JPG" /></a><br /></div><div style="text-align: justify;"><br />Per això la Meritxell va haver de llevar-se molt aviat el dia del seu aniversari. La visita és gratuïta, però les places limitades, i has de fer cua abans de les 8.30h del matí per agafar tanda. Vam agafar-la pel migdia, per poder dormir una mica més, i hi vam tornar després. La visita no és fins al pis 88, sinó fins al 41, que és on hi ha el pont que uneix les dues torres, i les vistes des d'allà, tot i el dia ennuvolat, eren una passada. Després, un bon dinar amb carn de vedella i bona música per celebrar-ho.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/CalcutaIKL?authkey=Gv1sRgCLrw7sKgpfrTRQ&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-61554877200471970852010-09-04T08:23:00.003+02:002010-09-04T11:22:26.252+02:00Bundi i Orchha<div style="text-align: justify;">Bundi era una ciutat important del Rajastan l'esplendor de la qual va passar fa molt de temps. Ara és un poble força tranquil, envoltant de turons i dominat per un fort molt elevat, que es reflecteix en un llac artificial. Com a Jodhpur, moltes cases estan pintades de blau. Altra vegada, sense haver-ho previst, vam coincidir amb la celebració del Teej, la mateixa de Jaipur. Però aquí la desfilada era diferent.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/gWbTR28t-vb_XdTGnBHps_UfjNGLweS-_W7I_pUPhlg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIHGS8QuKWI/AAAAAAAAIjQ/-h1ox-Tn-Rc/s400/IMG_9484.JPG" /></a><br /></div><br />Des de la nostra llotja a la terrassa d'un bar, vam poder veure passar sota nostra una barreja de cavalcada de reis, pessebre vivent i processó de setmana santa a la hindú, (només hi faltaven els Bundi-Pastorets!) amb nens representant els principals déus hindús. Menció especial per a la banda que portava un batalló d'homes aguantant fluorescents com a il.luminació.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/NlCx9PqmBQfbnpFi8gtClfUfjNGLweS-_W7I_pUPhlg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIHGbCN-lyI/AAAAAAAAIjs/wqc-S054Z4A/s400/IMG_9537.JPG" /></a><br /></div><br />L'altra particularitat de Bundi són els pous esglaonats. N'hi ha més de 50, i alguns estan molt decorats. Ara com ara hi deu haver força sequera, perquè tots els que vam veure estaven buits, però així ens vam fer una idea de com de profunds són. El més important, el Rani Ji Ki Baori és tot un monument. Tot i la forta pudor produïda pel guano dels ocells, aquest pou ens va deixar bocabadats per la seva immensitat.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/I1dpGwAxtl49doVywCLJWfUfjNGLweS-_W7I_pUPhlg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIHGhh2p8iI/AAAAAAAAIkA/B7Z2KbnWGmM/s400/IMG_9556.JPG" /></a><br /></div><br />Després d'haver recorregut els seus carrers, vam agafar les motxilles per anar fins a Kota, on a la nit havíem d'agafar el següent tren i deixar enrere el Rajastan. Però abans, vam poder sopar en un restaurant punjabi un pollastre tandoori boníssim i molt tendre. Feia dies que només menjàvem cuina vegetariana!<br /><br />Havent dormit al tren, vam baixar a Shivpuri, on vam agafar un bus de tres hores fins a Jhansi i allà, ens vam haver gairebé de barallar amb els conductors de rickshaws per tal que ens fessin un preu raonable per anar a Orchha. Aquest poblet envoltat de vegetació està ple d'enormes palaus, temples i cenotafis en un estat decrèpit que li dóna un caire molt especial. En un dia es pot veure tot, però no ens hauria fet res quedar-nos-hi més temps, perquè estàvem molt a gust.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/lUaAbUD5-0oZl7XvUYhN8vUfjNGLweS-_W7I_pUPhlg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TIHG4FVOepI/AAAAAAAAIlQ/8VPainvHZk0/s400/IMG_9654.JPG" /></a><br /></div><br />Però no. Teníem un bitllet de tren que ens obligava a marxar l'endemà, l'últim tren de l'Índia. I per celebrar-ho, era el més llarg. 24 hores per tornar a Calcuta!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/BundiIOrchha?authkey=Gv1sRgCIS81Kff3dG7mgE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-69597619976325020142010-09-01T08:23:00.000+02:002010-09-01T08:23:00.604+02:00Històries d'Udaipur<div align="justify">La primera impressió d'Udaipur va ser molt bona, perquè després del desert arribàvem a una ciutat envoltada de turons verds. Ja pel camí, en un autobús ple a vessar, havíem creuat unes muntanyes verdes amb tot de vaques al lloc que els correspon: els prats. Tot i que cal assenyalar que per primera vegada vam circular per una autopista, amb vaques pasturant per la mitjana i amb el conductor circulant uns 200 metres pel sentit contrari perquè havia de prendre la sortida de la dreta (tot i haver-n'hi una per la seva banda)<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/BojW3AeeduFynj-aWPeQZHvaeqhKp_q4deKLlDZk-XI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THzoF2jPXrI/AAAAAAAAIhk/H9Q0RvRzjIo/s400/IMG_9366.JPG" /></a></p><div align="justify">Però el millor de la ciutat no van ser les coses que hi vam veure, que valien la pena, sinó les que hi vam viure. Un dia anàvem a dinar decidits a buscar un lloc que no fos un restaurant en un terrat, perquè, a banda de només ser per a turistes, per experiència solen ser més cars i el menjar més dolent que en els altres llocs. I al tombar per un carreró vam veure una parella d'avis asseguts en un local, i no ens ho vam pensar dos cops. La senyora ens va preparar el millor curry que hem menjat fins ara a l'Índia. Quan ja anàvem per les postres, va entrar una parella de Barcelona i vam estar conversant una bona estona. La filla de la parella d'avis, la Meenu, una dona molt simpàtica i espavilada amb un anglès molt bo, ens va explicar que just aquell dia les famílies celebraven el Raksha Bandhan, la festa en que les germanes posen polseres als germans.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/Zf48ba1e5NfrWMfQH4SwpXvaeqhKp_q4deKLlDZk-XI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THzoKWtW1gI/AAAAAAAAIh4/XY-ucGC5uyM/s400/IMG_9392.JPG" /></a></p><div align="justify">Nosaltres ens en vam anar a passejar pels voltants del llac, i casualment ens la vam tornar a trobar pel carrer al cap d'una estona. De seguida ens va convidar a anar amb ella a casa del seu oncle per estar a la celebració amb tota la família. Quan vam arribar a la casa, tots els nens, les cosines, les ties ens van sortir a rebre i ens van posar les polseres de rigor. Vam estar gravant-los i fent-los fotos amb la càmera, i no paraven de riure i d'explicar-nos coses, i quan els vam portar una bossa de caramels es van tornar bojos! La Meenu ens va explicar que s'havia separat del marit, i que ella i els dos nens aviat s'instal.laran en una altra casa (ara viuen amb els avis) on ella tindrà un parell d'habitacions per a hostes i un restaurant de cuina casolana obert a tothom, i també farà cursos de cuina. Si passeu per Udaipur i voleu allunyar-vos de la zona dels hostals per a guiris, aneu a casa la Meenu!<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/_Jwk-9N9025coUy05HWhLHvaeqhKp_q4deKLlDZk-XI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THzoNi9WrGI/AAAAAAAAIiM/OqmTXzAGi6o/s400/IMG_9441.JPG" /></a></p><div align="justify">L'endemà al vespre vam passejar fins al Sunset Point per veure la posta de sol des d'allà. Quan tornàvem, que ja era mig fosc, ens vam equivocar de carrer just en el moment en que el monsó va decidir deixar-se caure. Semblava que aboquessin galledes d'aigua des del cel! Refugiats sota un balcó, la senyora de la sabateria del costat ens va convidar a passar a casa seva a esperar que parés la pluja, ens va oferir un chai masala (tè amb espècies) boníssim i unes pastes molt bones, i evidentment va fer sortir a tots els néts a donar-nos la mà.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/NM7rJ6UGNK2OZeiVDhSFJXvaeqhKp_q4deKLlDZk-XI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THzoQORisGI/AAAAAAAAIiU/ONU_juvcOl8/s400/IMG_9453.JPG" /></a></p><div align="justify">Ens vam endur un bon regust de boca d'Udaipur, la ciutat està en un enclavament fantàstic, però aquest cop va ser la gent el que ens va captivar. I és que en aquest país més que en cap altre, gairebé tothom que se t'acosta és per intentar vendre't o demanar-te alguna cosa, i quan trobes a gent que et tracten com a persones i no com a euros amb cames, s'agraeix!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Udaipur?authkey=Gv1sRgCIv1l_mGtKijFw&feat=directlink">aquí</a>. </div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-73122859448242118442010-08-29T08:23:00.002+02:002010-08-29T08:23:00.758+02:00La ciutat daurada i la màgia del desert<div align="justify">Després de la ciutat rosa i de la ciutat blava, tocava la ciutat daurada: Jaisalmer. Un miratge enmig del desert del Thar, la ciutat, també està dominada per un fort. Les construccions de roca calcària són el que li donen la tonalitat daurada a l'alba i al capvespre. Passejar pels seus carrerons és anar descobrint havelis, cases típiques, a cada racó, a quina més maca que l'altra.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/Jr5b5-L1AMlIwG4cyrobsrG64llXt-EK4ZhWzjME120?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYc9TQ5xSI/AAAAAAAAIg4/1ZFc7mpVQUA/s400/IMG_9335.JPG" /></a></p><div align="justify">A diferència de Jaipur i Jodhpur, el fort de Jaisalmer encara està habitat, i per tant no s'ha de pagar entrada, tot un detall. La contrapartida és que com que són carrerons com qualsevol altre de la ciutat, estan plens de deixalles per tot arreu. Dins del fort també hi ha uns quants temples, però no hi vam entrar, que ja n'estàvem una mica saturats.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/SGPzccvvuI7TkFxOxtJIa7G64llXt-EK4ZhWzjME120?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYJEXj129I/AAAAAAAAIeI/UCwRaKd4RKE/s400/IMG_8987.JPG" /></a></p><div align="justify">L'altre atractiu de la ciutat és la proximitat del desert, i la possibilitat de poder fer excursions per allà. I als Metaltravellers ens encanten els deserts! Com que encara teníem un bon pessic del regal d'aniversari de l'Oriol per gastar, ens vam animar a fer un “safari” de dos dies a lloms d'un camell. Sabíem que seria dur per als nostres culs, però ens feia il·lusió i era una bona manera de celebrar l'any i mig de viatge.<br /><br />Vam començar amb el jeep visitant uns cenotafis i un temple jaïn del afores de Jaisalmer, i després d'anar a trobar els camells, la caravana es va posar en marxa. El desert del Thar és una gran extensió de matolls salpebrat de poblets on els habitants subsisteixen amb quatre cabres i un pou. Com que feia poc que havia plogut, estava tot cobert per un mantell verd de vegetació, i tots estaven molt contents, perquè les pluges havien posat fi a una sequera de tres anys. I la veritat és que li donava un aspecte interessant.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/Wwe6XULz0mRK-lYl2kDCfrG64llXt-EK4ZhWzjME120?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYJWrvkwsI/AAAAAAAAIeo/ToO1rq0FHys/s400/IMG_9075.JPG" /></a></p><div align="justify">Vam parar en un parell de pobles literalment al mig del no-res. De totes maneres tenen electricitat i cobertura de mòbil, perquè la zona està fortament militaritzada ja que està molt a prop de la frontera amb el Pakistan. En canvi, els pobles, plens de nens, no tenen escola i aquests et demanen qualsevol cosa que els puguis donar.<br /><br />Cap al final de dia vam arribar a la zona de dunes de sorra on havíem d'acampar, i mentre els guies preparaven el sopar, nosaltres passejàvem descalços per les dunes i contemplàvem la posta de sol, que va ser especial perquè era al desert, però no espectacular com altres, perquè portava tot el dia força ennuvolat, i tot i així el sol ens va cremar totes les parts del cos que no ens havíem cobert. </div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/ZVt6jpvMXtFxNZP-PNv8gbG64llXt-EK4ZhWzjME120?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYKDiQIs6I/AAAAAAAAIgE/XHRxqKK8Xkg/s400/IMG_9261.JPG" /></a></p><div align="justify">La part menys positiva va ser la companyia. Érem un grup de sis: dos austríacs, una francesa i un anglès i nosaltres, i a part els guies. Doncs deuen ser els companys d'excursió més rancis que hem tingut en tot el que portem de viatge. No que ens haguéssim de convertir en els millors amics, però és que no parlaven gens, ni entre ells, i tenien tota l'estona unes cares de pomes agres... Els quatre eren estudiants de vint-i-pocs, i potser estem jutjant sense conèixer, però tenien unes cares d'estar de tornada de tot i com d'estar allà per estar... En fi, nosaltres a la nostra, que si que ens ho estàvem passant bé!<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/r22kigh52GkbxpcOQgJFMLG64llXt-EK4ZhWzjME120?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYJxN-wSKI/AAAAAAAAIfU/HIydvjlj6_w/s400/IMG_9188.JPG" /></a></p><div align="justify">A la nit després de sopar vam estar xerrant a la vora del foc, fins que tothom se'n va anar a dormir, al ras, en unes gandules molt còmodes. No es veien gaires estrelles perquè la lluna era gairebé plena, i el seu resplendor donava un toc màgic a l'indret. Va ser com dormir amb el llum encès tota la nit. Ah, la pau del desert...<br /><br />L'endemà, amb els músculs molt cruixits, vam continuar cavalcant (o hauria de ser camellant?). Un cop acostumats al balanceig del camell, el seu ritme constant i pausat, juntament amb la immensitat dels paisatges, feien que les nostres ments divaguessin i tinguéssim temps per pensar en un munt de coses. </div><div align="justify"><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Jaisalmer?authkey=Gv1sRgCOeM8J7N9t26pwE&feat=directlink">aquí</a></div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-60608050463912565372010-08-26T09:31:00.004+02:002010-08-26T09:43:37.579+02:00Pushkar i Jodhpur<div align="justify">Pushkar és una altra ciutat sagrada, o més aviat poble gran en termes de l'Índia. Erigida entorn un llac sagrat, tot de ghats l'envolten i és un lloc de peregrinació, tan de devots com de turistes. Hi ha un munt de coses que està prohibit fer, com anuncien cartells per tot arreu, com ara menjar carn o ous, el contacte físic entre homes i dones pel carrer... Hi ha més de 400 temples repartits pel poble, entre ells un dedicat al déu Brahma, un dels pocs que hi ha al món per adorar aquest déu...<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/sD_XD4PkwMk9dR2q779x-Ti13wJCbWCIxkT4fcE7vK8?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYHeVRtnVI/AAAAAAAAIbI/N8I39Fg_zuo/s400/IMG_8715.JPG" /></a></p><div align="justify">Només treure el nas pel primer ghat del llac ja ens van enganxar uns “homes sagrats”. T'agafen per banda i et beneeixen i volen fer una pregària per a tota la família...Ho sentim, però a 100 rupies la benedicció per cada membre, vam passar... Tot el paripé va a canvi del “passaport”, una cinta al voltant del canell perquè en els altres ghats no et vinguin a fer el mateix. Evidentment al final demanaven un generós donatiu, del qual ens vam escaquejar com vam poder.<br /><br />A part dels temples i ghats, la resta de l'activitat gira entorn al carrer del basar, on tot són botigues i més botigues de roba, artesania, música... Pel que fa a la resta de carrers, és bonic passejar i perdre-s'hi una estona, però tampoc hi ha massa per veure. Ens agradava més contemplar les vistes des del terrat de l'hostal o des de la punta del llac des d'on es veia la posta de sol. </div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/_6tmvTeg2GP08GRndwZ0vji13wJCbWCIxkT4fcE7vK8?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYHpoD3OFI/AAAAAAAAIbg/XTXxEGVGQCs/s400/IMG_8744.JPG" /></a></p><div align="justify">D'allà vam anar cap a Jodhpur, la ciutat blava, on vam arribar que ja era de nit. Al carrer de davant de l'estació hi regnava el caos, com no podia ser d'altra manera. Ens va costar una mica més del que esperàvem trobar un lloc per dormir dins el nostre pressupost, així que vam anar a sopar i a dormir i poca cosa més.<br /><br />Si la primera impressió no va ser gaire bona, l'endemà la ciutat ens va agradar més. Molt més petita que Jaipur, es pot recórrer a peu tranquil·lament. Vam passar per l'oficina de turisme sense grans expectatives, però un senyor molt amable ens va donar totes les explicacions i un mapa i tot! Jodhpur també està dominada per un fort, propietat del maharajà. A nosaltres ens va agradar més que el de Jaipur, està molt ben conservat i l'audioguia que inclou l'entrada és molt amena. Des de dalt es veuen tots els terrats blaus que li donen el sobrenom a la ciutat. Els pinten de blau perquè va bé contra la calor i els mosquits.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/HbmM2u5I51-C9XG_XymE5Di13wJCbWCIxkT4fcE7vK8?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYIotnffVI/AAAAAAAAIdU/nQIaxA3LiMU/s400/IMG_8924.JPG" /></a></p><div align="justify">Els carrerons de la ciutat vella són caòtics com els de tota ciutat, i el punt àlgid és el voltant de la torre del rellotge, al mig del mercat, on hi ha una barreja d'olors d'encens, essències de perfums i espècies embriagadora. També vam anar a veure de lluny l'actual palau del maharajà, on en una ala encara hi viu amb la família i la resta és un hotel i un museu.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/25Vz26cFrtpOAWfYKzvy7ji13wJCbWCIxkT4fcE7vK8?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/THYIb4cPUvI/AAAAAAAAIdA/FHVlOBwtG-E/s400/IMG_8895.JPG" /></a></p><div align="justify">A la nit vam agafar el tren nocturn més polsegós fins ara: es nota que arribem al desert! Al matí estàvem completament coberts de sorra. Per cert que comprar els bitllets de tren a l'Índia ens està resultant d'allò més senzill. A diferència de la Xina, aquí es poden comprar per internet, estalviant-te moltes cues a les estacions; i fins i tot havent estat els 200 en la llista d'espera 24 hores abans de la sortida del tren, mai ens hem quedat sense plaça.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/PushkarIJodhpur?authkey=Gv1sRgCKP8wr-_3NmELg&feat=directlink">aquí</a>. </div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-12493769990685293232010-08-22T08:23:00.001+02:002010-08-22T08:23:00.133+02:00Entrem al Rajastan per Jaipur<div style="text-align: justify;">18 hores de tren de no res, al costat d'una família hindú amb uns nens insuportables que no paraven de cridar i saltar, i ja érem a Jaipur, la nostra porta d'entrada al Rajastan. Només sortir de l'estació vam notar que no feia calor! Per primer cop en molts dies no suàvem! De fet, va ploure tot el matí, cosa que ja ens va anar bé per descansar.<br /><br />I és que sense saber-ho havíem arribat en plena celebració del Teej, un festival que celebra l'arribada dels monsons i en honor al casament del déu Shiva amb la deessa Parvati. A la tarda hi havia una desfilada pel mig de la ciutat, amb elefants maquillats, camells, vaques i bandes de música, molt colorista, amb les dones arreglades amb les seves millors gales.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/fBNSi77XJkEgUI0RuEDj1GW-HGyRRommUEOgH9vEsvU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkhM3eEP3I/AAAAAAAAIX4/LKk6AkKrBMw/s400/IMG_8477.JPG" /></a><br /></div><br />També vam poder, per ara, declarar vigents campions del premi “hindús més pesats” a la gent de Jaipur. No podíem donar un pas sense que ens oferissin alguna cosa: rickshaw, ciclorickshaw, roba, nines, postals... Fugint d'un venedor ens van parar d'un canal de televisió per fer-nos una entrevista. Era per un programa especial del dia de la independència de l'Índia, el 15 d'agost, i ens van preguntar que què s'hauria de fer per solucionar el problema dels captaires al país. I nosaltres havíem de donar una resposta al problema en 20 segons??? I amb cinquanta persones al voltant mirant a veure què passava i què dèiem??? Ens en vam sortir com vam poder, i vam poder despistar el pesat venedor de nines, que era el que volíem.<br /><br />Com que no podíem passejar tranquils, ens vam atabalar bastant, i vam decidir que, l'endemà, desertaríem de viatjar per lliure i agafaríem un tour organitzat per la ciutat per no haver d'estar regatejant tot el dia amb els rickshaws, no haver de pensar a on anàvem ni haver-nos de preocupar de llegir les explicacions: que ens ho donessin tot fet!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/DrRWlcbKidSA-H8wudjukWW-HGyRRommUEOgH9vEsvU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkhSz3_g0I/AAAAAAAAIYQ/hecG3F8rhuE/s400/IMG_8520.JPG" /></a><br /></div><br />I sí, en un dia vam veure totes les coses importants de la ciutat rosa i els seus voltants, que no són poques. Com a capital que és des de fa molts segles, té uns palaus i uns forts impressionants. El palau del vent, amb totes les seves finestres, el City Palace, un museu, on a la part del darrera encara viuen els maharajas actuals (i com viuen!), el Jantar Mantar, un observatori astronòmic, el fort d'Amber, antiga residència reial, dalt d'un turó...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/7LuKnbldfcbNbCxl1XMPDGW-HGyRRommUEOgH9vEsvU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkhfR-lGjI/AAAAAAAAIZI/YQGhiHtpbSU/s400/IMG_8620.JPG" /></a><br /></div><br />Vam acabar rebentats i cansats d'anar com un ramat tot el dia, però vam veure molt més que si ho haguéssim fet pel nostre compte, això sí. Diumenge al matí, el dia que marxàvem i que coincidia amb el dia de la Independència, es respirava una tranquil·litat inusual, de dia de festa: poc trànsit, poc soroll... una delícia!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Jaipur?authkey=Gv1sRgCJqfntaGicqf8gE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-10572697424254770722010-08-19T08:23:00.001+02:002010-08-19T08:23:00.359+02:00Fervor patriòtic i espiritual a Amritsar<div style="text-align: justify;">La continuació lògica del camí hauria estat anar fins a Jaipur, a quatre hores en tren d'Agra, però en un dels nostres rampells, vam decidir desviar-nos unes 15 hores de tren de no res per anar més al nord, cap a la regió del Punjab. Aquesta zona també és plana i verda, com tot el que hem vist fins ara. I ja hem decidit que les muntanyes les deixarem per una altra ocasió.<br /><br />També hem decidit que no passarem per Delhi. Ningú ens ho ha recomanat, i quan vam passar-hi amb el tren, feia olor d'ous podrits. A més estan eixamplant una avinguda i és la pròpia gent la que ha d'enderrocar casa seva (o mitja casa)... pel que es veu és molt dantesc.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/fq4f3ZFnT71Joti7xLapbtGYVMP2t5pQFFZJa7sd_Gk?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkg0SxKG2I/AAAAAAAAIW4/XklDYO2uzQk/s400/IMG_8392.JPG" /></a><br /></div><br />Així que vam arribar a Amritsar de bon matí, i ja vam percebre alguna cosa diferent. El Punjab és una de les zones més riques del país, i es notava en els comerços, molt més arreglats, la gent més educada... Vam anar directament cap al lloc més sagrat de la ciutat: el temple daurat. És el Vaticà dels sikhs, fàcilment reconeixibles pels seus turbants de colors (no es tallen mai els cabells) i els ganivets que els pengen de la cintura.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/OwQ00gPcdZnAs-YHNYDertGYVMP2t5pQFFZJa7sd_Gk?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkgyfKEA1I/AAAAAAAAIWw/-bgBLgMrTN4/s400/IMG_8382.JPG" /></a><br /></div><br />Doncs el temple daurat és el seu lloc més sagrat. I com que una de les principals doctrines del sikhisme és que s'ha de compartir tot el que es té amb tothom, independentment del seu origen i creença, ofereixen allotjament gratuït en dormitoris, i menjar també de franc a tothom que hi vagi. Per sort vam arribar que s'acabava de buidar una habitació i vam poder descansar del pal de tren.<br /><br />A la tarda vam anar a veure una de les coses amb les que més hem flipat en el que portem de viatge. Amritsar està a 30 km de la frontera amb el Pakistan. Cada vespre, abans de la posta de sol, per fer el tancament de la frontera els guardes fronterers d'ambdós costats escenifiquen una cerimònia molt particular. Però el més sorprenent és que la gent ho va a veure i a animar.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/rUoUooIOXjWcGH9aPgE5W9GYVMP2t5pQFFZJa7sd_Gk?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkgnt8pPQI/AAAAAAAAIV8/AqobSlfG08M/s400/IMG_8279.JPG" /></a><br /></div><br />Vam arribar molt aviat i ens vam asseure al costat reservat per als estrangers. De dins de l'edifici va sortir un animador, que incitava a les masses enfervorides a cridar “Hindustan Zindabad”(visca l'Índia). Després tot de noies fent corredisses amb la bandera, música a tot drap, balls de Bollywood... nosaltres al·lucinàvem! Paral·lelament, el costat pakistanès també s'anava omplint de gent, que cridaven “visca el Pakistan” i també cantaven. Finalment, després d'una mena de desfilada a un pas bastant ridícul, els guardes dels dos costats arrien les banderes respectives i tanquen les portes fins l'endemà. Ens vam quedar bocabadats... Tenint en compte la situació dels dos països respecte el Caixmir, més al nord, no ens va quedar clar si aquesta parafernàlia era un acte de fervor patriòtic pacífic o una manera d'incitar l'odi envers l'altre...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/g82x5UAHFcHp8-Rj1_JxvdGYVMP2t5pQFFZJa7sd_Gk?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkgtxAJQqI/AAAAAAAAIWY/jdf6m30ao4U/s400/IMG_8363.JPG" /></a><br /></div><br />L'endemà ens vam quedar a Amritsar, pels voltants del temple daurat. El temple és preciós, al mig d'un llac sagrat, fet de marbre blanc amb incrustacions com el Taj Mahal i la teulada daurada. El millor és la tranquil·litat i l'hospitalitat que s'hi respiren: ningú et molesta pel fet de ser estranger, més enllà dels que es volen fer una foto amb tu, però sempre molt amables. I també s'hi respira espiritualitat, amb la gent banyant-se a les aigües sagrades, fent ofrenes dins el temple... Vam anar-hi a diferents hores per poder veure com canviava la llum, tot i que el dia no era gaire maco. Vam dinar al menjador comunitari, vam visitar el museu que explica la història dels sikhs (un poble molt castigat) vam passejar pels voltants...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/HFSEeDOORL0xnKUKdNi0yNGYVMP2t5pQFFZJa7sd_Gk?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGkg6yKCVLI/AAAAAAAAIXY/JQHOTWZfFlM/s400/IMG_8436.JPG" /></a><br /></div><br />La casualitat va fer que aquell dia s'instal·lés a la “nostra”habitació una parella de Girona. Junts vam anar a sopar, i a veure el temple de nit (encara més espectacular que de dia). Ens vam topar amb la cerimònia de Rahras Sahib i el moment de guardar el Guru Granth Sahib, el llibre sagrat. Després, sense saber gaire bé com, vam acabar col·laborant amb ells, plegant draps taronges que es fan servir per a les ofrenes, com uns peregrins més. Vam estar una bona estona plega que plegaràs, i quan semblava que s'acabava, ens en donaven més! Va ser el més semblant a una feina que hem fet en molt de temps... i a sobre ens van pagar amb dos caramels a cadascú!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Amritsar?authkey=Gv1sRgCPXZgPWv88js0gE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-88376781624620666612010-08-16T08:23:00.001+02:002010-08-18T11:29:18.145+02:00Què dir del Taj Mahal?<div style="text-align: justify;">Vam sortir de Varanasi en direcció a Agra, tard, confiant de nou en els retards dels trens indis. Però ens vam endur un bon ensurt perquè a l'arribar a l'estació el tren no estava anunciat enlloc i no sortia cap retard a la pissarra... no podia ser!! I no, no podia ser, quan ja ens pensàvem que l'havíem perdut, van anunciar-ne l'arribada.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/cuISeBp88Ulgh51LjqhTNl7XOd1ACKy9FRe9EgYm--s?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGOKr2Yu5pI/AAAAAAAAITo/cTlTrBszkpM/s400/IMG_8094.JPG" /></a><br /></div><br />Al vagó on anàvem hi havia quatre catalans més, però no vam tenir temps de dir-los res, perquè ens vam adonar que ens havíem equivocat de vagó. I al canviar, al nostre compartiment hi havia un noi de Getafe i una noia de Vigo. Realment, està tot el país a l'Índia!<br /><br />Vam arribar a Agra al matí, ja des del tren havíem tingut la primera visió del Taj. I amb ells dos vam compartir taxi i vam buscar, comparar i regatejar una pensió al barri més proper al Taj Mahal. De fet, era l'únic que ens interessava de la ciutat, així que no calia donar-hi més voltes.<br /><br />Com que l'entrada és insultantment cara, vam decidir que hi aniríem l'endemà a primera hora, així que per veure com canvia de color a les diferent hores del dia, a la tarda vam passejar pels voltants, i al capvespre ens vam apoltronar en un restaurant amb terrassa (plena d'espanyols, evidentment) amb vistes al Taj.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/QU3YjJmh2NrbZEEMKa5QPl7XOd1ACKy9FRe9EgYm--s?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGOK1Hem6YI/AAAAAAAAIT8/bi4VLUQjTAo/s400/IMG_8133.JPG" /></a><br /></div><br />I en contra del que diuen les males llengües de que els Metaltravellers són incapaços de matinar, per segon cop aquella setmana (la primera va ser per passejar a l'alba per Varanasi) ens vam llevar a les 5 del matí per ser dels primers en entrar al recinte. I de debò que va valdre la pena l'esforç. Per un costat, perquè no fa tanta calor, i per l'altre, perquè amb la poca gent que hi havia, encara semblava més majestuós.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/35VSXTS4d_RKtD3jxpcuul7XOd1ACKy9FRe9EgYm--s?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGOK5PGhjRI/AAAAAAAAIUI/BwK3OR0ZWL8/s400/IMG_8162.JPG" /></a><br /></div><br />Poca cosa es pot dir del Taj Mahal... és bonic perquè si, i s'ha de veure un cop a la vida. Els detalls en marbre de l'interior del mausoleu són una filigrana, les incrustacions de pedres semi-precioses també, les proporcions perfectes... Sembla mentida que, havent-lo vist en fotos i reportatges milers de vegades, un cop allà, estàs estona i estona i no et canses de mirar-te'l. Bé, als Metaltravellers els hauria agradat que la llegenda fos certa, i al davant n'haguessin erigit un d'igual però en negre, però igualment, el blanc ens va deixar amb la boca oberta.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/N_ZUQok2OO_PU8piaWfKmF7XOd1ACKy9FRe9EgYm--s?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TGOLO6oLQeI/AAAAAAAAIU0/t1wr-QLrt2w/s400/IMG_8222.JPG" /></a><br /></div><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Agra?authkey=Gv1sRgCOnS8_ee463r6gE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-21911079865780147592010-08-12T08:23:00.001+02:002010-08-18T11:30:13.640+02:00Varanasi, caos i misticisme<div style="text-align: justify;">D'una ciutat sagrada per als budistes vam passar a una ciutat sagrada per als hinduistes, Varanasi, o Benarès, que és el mateix. La ciutat a la riba del Ganges, lloc de pelegrinatge obligat, i on molts desitgen acabar els seus dies per poder ser incinerats i llençats al riu, per poder així acabar amb el cicle de reencarnacions.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/ZutyMeSctVsDK3kbXAVTHXcic5yGGoVje0LfC1Z66Ds?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF-jnbGbumI/AAAAAAAAIRs/5jlIikAmBYE/s400/IMG_7883.JPG" /></a><br /></div><br />No hi ha dubte que és un lloc especial, un lloc molt sant i místic... però també un caos com qualsevol altra ciutat, amb el seu soroll, els seus rickshaws suïcides, la porqueria i amb tot de pesats que no paren d'insistir per que els compris alguna cosa. Si durant el viatge hem après que un somriure t'obre moltes portes, també hem après que una mirada borde en un moment donat t'aparta els pesats. En això la Meritxell se'n surt millor que l'Oriol...<br /><br />Pesats a banda, la part antiga de la ciutat, la més propera al riu, té els seu encant. Als galis, (els carrerons), és com si el temps s'hagués aturat, i si no fos pels llocs d'internet, es podria dir que sembla que tot sigui igual que fa dos-cents anys. I el millor de tot, és que tot i la ingent quantitat de turistes que pul·lulen (pul·lulem) per allà, a la vora del riu, als ghats, la gent continua fent ofrenes, banys purificadors a qualsevol hora, sessions de meditació, de barberia, de bugaderia o simplement fer petar la xerrada com han fet sempre, indiferents a la gent que passa i s'ho mira flipant i no para de fer fotos, des de terra o des d'una barca.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/V41XpEFWN1CGfWwNHACEPHcic5yGGoVje0LfC1Z66Ds?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF-jqTcY4JI/AAAAAAAAIR4/aT3fGURUh6c/s400/IMG_7947.JPG" /></a><br /></div><br />On està prohibit fer-ne de fotos és als ghats crematoris, però si que es poden visitar. Així, des d'una plataforma veus la filera de cadàvers amortallats que arriben, els banyen per últim cop al riu i els col·loquen sobre la pila de llenya per posar a cremar. Molts familiars (tots homes, les dones hi tenen prohibit l'accés) llavors si que fan fotos del difunt/a per posar-la a casa. I als que no són aptes per cremar, pedra al coll, barca, i cap al mig del riu. I tot sense música, però tampoc sense drames, d'una manera natural. I nosaltres allà, mirant-nos-ho com no ens miraríem el crematori de Collserola, amb els ulls coent per culpa del fum.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/JWVG0q0HwJ53xaCeQvDF03cic5yGGoVje0LfC1Z66Ds?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF-jsQTLu3I/AAAAAAAAIR8/XAWoypWqiWI/s400/IMG_7953.JPG" /></a><br /></div><br />No, no vam atrevir-nos a posar ni la punta del dit a l'aigua, no som tan valents. Aquest tros de riu és un dels més contaminats del planeta, i com va dir Marc Twain, qualsevol bactèria que es vanti de ser-ho, ha d'estar representada al Ganges.<br /><br />Amb tres noies i un noi valencians amb qui vam coincidir a l'hostal vam estar recorrent la ciutat, la universitat i alguns temples, com el nepalès i el daurat. Aquí també hi havia milers de peregrins seguidors de Shiva, tots vestits de taronja. La immensa majoria són homes, però a l'entrada del temple daurat vam veure tres dones de taronja a la cua. I no és gaire habitual, perquè l'endemà les vam veure a la portada del diari. Aquestes en concret havien caminat 120 km per anar a buscar aigua del Ganges i arribar al temple.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/l-4eY3dEIQHCBAVQsluQwHcic5yGGoVje0LfC1Z66Ds?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF-kEBbhU4I/AAAAAAAAITA/z5SynXuNec4/s400/IMG_8067.JPG" /></a><br /></div><br />I també vam anar de compres, que la força del grup sempre funciona millor a l'hora de regatejar, i a més, és més divertit, què carai! Hem de dir que per ara aquest és el país on més catalans i espanyols ens hem trobat de tots els que hem visitat. Suposem que és perquè és agost, però com que l'any passat a l'agost a Colòmbia no n'havíem trobat a gairebé cap, se'ns fa estrany.<br /><br />Vam passar llargues estones contemplant la ciutat des de la tranquil·litat del terrat de l'hostal. Des d'allà es veia el riu, però no els carrers, perquè són massa estrets. En canvi es veia tota una extensió de cases i terrats que ens va recordar Barcelona... potser si que portem massa temps fora de casa...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/vTElqcikkrTARckVVaFddHcic5yGGoVje0LfC1Z66Ds?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF-j4aEuwsI/AAAAAAAAISc/RIHYI4_suHw/s400/IMG_8021.JPG" /></a><br /></div><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Varanasi?authkey=Gv1sRgCJ7u6Z27xIWdMg&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-17592483764740192072010-08-09T08:23:00.001+02:002010-08-09T08:23:00.119+02:00Bodhgaya, on Buda va perdre... la foscor<div align="justify">Després de la primera nit en un tren, que va resultar menys peculiar del que ens esperàvem, vam arribar amb només una hora de retard a Gaya, i d'allà a Bodhgaya, un dels llocs més sagrats per als budistes.<br /><br />El poble és més aviat petit, i està situat al bell mig d'una de les regions més pobres de l'Índia. No obstant, rep milers de visitants de tot el món (el Dalai Lama hi passa cada any una temporada) que venen a veure l'indret on el príncep Siddharta, Buda, tot meditant es va il.luminar sota un arbre.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/PZuC-4z1mQncwpJnPsKmPHvV1xBkSPztfu4wFebRIS4?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF0n69fx1wI/AAAAAAAAIQE/kTL8PxRooF8/s400/IMG_7800.JPG" /></a></p><div align="justify">El poble és un anar i venir de gent, sobretot fidels i monjos de totes menes, i està salprebrat de temples de totes les confessions budistes. És una mica com “Expo Budisme”, pots anar d'un país a l'altre entrant als diferents temples, asseure't a meditar en algun, o simplement constatar les diferències arquitectòniques i pressupostàries. Vam passar pel temple japonès, molt sobri i elegant, el tailandès, tot recobert d'or, el nepalès, el butanès, els xinesos i el tibetà, el birmà... no vam trobar el laosià, algú els hauria de dir que hi falten!<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/FjslkiG7YWY4NtIi3Zv5lXvV1xBkSPztfu4wFebRIS4?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF0oKH1XVmI/AAAAAAAAIQw/frst8w_RwGw/s400/IMG_7849.JPG" /></a></p><div align="justify"><br />També vam veure un buda gegant, i vam visitar el temple Mahabodhi i el lloc exacte on Buda es va il.luminar. Per tota l'àrea del temple hi ha cartells dels llocs on havia estat meditant el bon home les setmanes següents a la il.luminació. Poca feina...<br /><br />Total, que com que s'hi estava molt tranquil, l'hostal era impecable i la Meritxell encara no es trobava bé del tot, ens hi vam estar tres dies descansant, passejant i menjant i socialitzant al bar Tofu. Meditar, per això, només vam meditar la manera de continuar.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/C0r_IpS_HjclvA-BZ_Je4nvV1xBkSPztfu4wFebRIS4?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TF0nxjCQ3yI/AAAAAAAAIPo/rQPQDBvx6wg/s400/IMG_7751.JPG" /></a></p><div align="justify">A l'Índia els trens sempre van plens, i s'han de comprar els bitllets amb una antelació que no va gaire amb els Metaltravellers. Per sortir de Bodhgaya no ens va quedar més remei que anar a l'estació directament i provar de trobar bitllet. I en vam trobar, però sense seient reservat. Teòricament el següent tren passava a les 3 de la tarda (eren les 6 del matí), però gràcies a la impuntualitat crònica dels trens, al cap de mitja hora en va passar un. De totes maneres no ens vam atrevir a assaltar aquell vagó ple a vessar amb les motxilles, i ens vam colar en un vagó de seients reservats. Anava ple també, evidentment, però ens vam instal·lar al costat de les portes, on un amable senyor ens va cedir la seva maleta per a que poguéssim seure-hi a sobre les quatre hores de viatge.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Bodhgaya?authkey=Gv1sRgCK3g4ufak9exTw&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-12575581261501945172010-08-05T08:23:00.002+02:002010-08-05T08:23:00.875+02:00Aterrem a l'Índia!<div style="text-align: justify;">I per fi arribàvem a l'Índia! Després de l'intent frustrat del març, ja érem a Calcuta, això si, en la pitjor època de l'any per visitar-la climatològicament parlant: és l'època dels monsons, cosa que provoca pluges de tant en tant, una calor sufocant i una humitat enganxifosa.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/XG9TJoM_J-OaUkmYANbixPdDAYOT-26StPgicqLxErQ?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFgvuwhUlkI/AAAAAAAAIOA/EVW1Pe6ZhaA/s400/IMG_7658.JPG" /></a><br /></div><br />Ens havien advertit de tot el que et pots trobar en aquest país, ens havien comentat com d'impactant era i també com de desagradable pot arribar a ser. Realment, per molt que t'expliquin, res pot preparar-te del tot per al que et trobaràs...Tot i això, la nostra arribada va ser molt tranquil·la.<br /><br />Al sortir de la terminal només una persona ens va oferir un taxi. Vam demanar on era el caixer, vam treure diners, vam demanar canvi, i vam pujar a un autobús que ens havia de portar fins al metro per anar al centre i ho vam trobar tot sense cap problema. Només travessar la porta de l'aeroport, ja érem a l'Índia de debò, totes les imatges que et venen al cap del país, concentrades al primer moment: dones amb saris de tots els colors, autobusos rònecs plens a vessar, una vaca passejant impassible entre el caos circulatori, soroll, gent, olors desconegudes, rickshaws arrossegats per homes molt prims...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/3vQfQ5Jgu0l6CGFrFQpDvfdDAYOT-26StPgicqLxErQ?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFgv7g4tM0I/AAAAAAAAIOY/-xM2YMgFzbQ/s400/IMG_7684.JPG" /></a><br /></div><br />D'entrada la ciutat ens va semblar bastant caòtica i sorollosa, però no més que d'altres que hem visitat. Les olors no eren tan fortes com ens havien explicat i a sobre vam estar mitja hora buscant hostal pels carrers ja de nit i en vam trobar un de molt decent per un mòdic preu (bé, van fer fora a una família de l'habitació per donar-nos-la a nosaltres...). Semblava que al final tot el que portàvem de viatge ens havia ajudat a entrar a l'Índia sense cap xoc.<br /><br />Però el dia següent va canviar totalment. Com que teníem un parell de dies abans de trobar-nos amb l'Amrita, una noia que feia dos anys havia estat a casa nostra a través de Hospitality Club, vam decidir intentar anar a Sagar Island, una tranquil·la illa al sud de Calcuta. Però tot el que el dia abans havia estat fàcil, l'endemà va resultar impossible. Després de preguntar sense èxit, agafar un bus que ens van estafar (no gaire, per sort) i que ens van fer fora al cap de poca estona i a sobre aguantar el sol, la calor i la humitat amb les motxilles a l'esquena, vam desistir i vam anar a la zona dels hostals decidits a quedar-nos a Calcuta fins veure l'Amrita, i així anar-nos aclimatant a poc a poc. L'Índia ens havia donat la primera bufetada per passar-nos de llestos!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/HfTfqqAPlaXUNOtS3QlJ-vdDAYOT-26StPgicqLxErQ?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFgwKbLVIqI/AAAAAAAAIOw/dxOf3C0IC08/s400/IMG_7702.JPG" /></a><br /></div><br />Els següents dies els vam dedicar a passejar per la ciutat, que atractiva per a passejar no ho és gaire, però t'impregnes al 100% de l'ambient. Edificis colonials en estat deplorable, milions de cotxes prement les botzines com si hi tinguessin les mans enganxades, gent cridant a tort i a dret, moltíssima pobresa, gent demanant, gent dormint als carrers... la calor, la pluja, el soroll... molts impactes. Per molt que volguéssim, tot ens estava superant. Com que el nostre vol per deixar l'Índia també surt d'aquí, vam decidir deixar les visites més turístiques per quan tornem. També vam poder comprovar que una gran part de catalans estan per aquí fent de voluntaris: un dia vam entrar a esmorzar en una cafeteria, i de 15 clients, 1o parlaven català.<br /><br />I finalment, el dia que havíem quedat per sopar amb l'Amrita ens vam llevar els dos malalts; l'Oriol amb febre i la Mertixell amb vòmits. Pel matí l'Oriol es va trobar millor però per la tarda els papers es van capgirar i ella va poder sortir per sopar amb l'Amrita, a un restaurant molt carismàtic de la zona de Park St. Per donar-nos ànims, ens va dir que després d'haver començat per aquí, la resta del país ens semblaria una bassa d'oli.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/ruZwfT8xmTd0MvKLljgb7PdDAYOT-26StPgicqLxErQ?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFgwM7yBq1I/AAAAAAAAIO0/GQ8SlFcw2lI/s400/IMG_7704.JPG" /></a><br /></div><br />I com que no només els turistes es posen malalts, al dia següent, l'Amrita ens va avisar que es trobava malament i que hauríem d'esperar a la tornada per poder tornar a quedar, així que nosaltres vam decidir començar la nostra ruta.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.es/metaltravellers/ArribadaALIndiaKolkataI?authkey=Gv1sRgCJGh-7n_8dzvxAE&feat=directlink">aquí</a>.<br /></div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-17065418137263954572010-08-02T08:23:00.001+02:002010-08-02T08:23:00.904+02:00Penang, més retrobades<div style="text-align: justify;">Encara amb el pensament a Koh Tao, havíem d'anar fent via cap a Kuala Lumpur per poder agafar un avió al cap de tres dies. Fer-ho directe (ferri nocturn + minivan) són unes 24 hores. Sort que uns dies abans el Pierre, el noi francès que ens havia allotjat a Dalian (Xina) ens havia escrit un mail. La seva empresa el traslladava ara a Penang, al nord de Malàisia, i estàvem convidats a passar per casa seva si volíem.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/s7l1oNudnClCL7xt4nZldeRmH7wB2ZvsGHFmy3EgVuM?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFOyw-QArwI/AAAAAAAAIMU/Aewysx3wO74/s400/IMG_7586.JPG" /></a><br /></div><br />No ens ho vam pensar dues vegades, i al cap de 20 hores arribàvem a Georgetown, a l'illa de Penang. Ens va venir a recollir i ens va portar a casa seva, en un tros d'apartament amb unes vistes impressionants sobre el pont que uneix l'illa amb la península, i amb piscina comunitària!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/7qH0ZoOmYNmj8_CdKgaFneRmH7wB2ZvsGHFmy3EgVuM?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFOyvil1NMI/AAAAAAAAIMQ/wesIK-N9bio/s400/IMG_7585.JPG" /></a><br /></div><br />L'endemà vam estar visitant Georgetown, la perla de Malàisia segons la informació turística. En efecte, el casc antic és patrimoni de la humanitat degut al seu passat colonial i, com a tot al país, es pot apreciar la barreja d'influències europees, malaies, xineses i índies. Aquí, la influència europea és britànica, a diferència de Melaka, en que era portuguesa. Tampoc està tot tan restaurat com en aquesta, donant-li un caire decadent que a nosaltres ens va agradar.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/aR_VQP9L6zq6BqF8Ml74p-RmH7wB2ZvsGHFmy3EgVuM?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TFO1TU5KqLI/AAAAAAAAINI/OFPGsixjdAg/s400/IMG_7617.JPG" /></a><br /></div><br />De totes maneres a primera hora de la tarda vam tornar cap a casa, perquè feia molta calor i aquella piscina portava tot el dia cridant-nos... Després del bany, vam anar a sopar i fer unes birres amb el Pierre abans d'anar cap a l'estació.<br /><br />De nou nit al bus, matinada esperant, un altre bus, i ja tornàvem a estar a la terminal low cost de Kuala Lumpur esperant un altre vol d'Air Àsia. Aquest cop si, rumb cap a l'Índia. Abans de marxar, però, al Mc Donald's de l'aeroport vam menjar-nos unes quantes hamburgueses de vedella (bé, volem creure que ho era) ja que en les properes setmanes... les vaques seran sagrades!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Penang?authkey=Gv1sRgCI371dWVg7uADQ&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-80759005576010773442010-07-30T08:23:00.000+02:002010-07-30T08:23:00.776+02:00Koh Tao, trobada amb el destí<div align="justify">Els Metaltravellers i la MetalFriend, cansats de la nit al tren, l'espera a l'estació, el bus i les tres hores de ferri, vam arribar finalment a Koh Tao. Com que ja sabíem d'altres vegades que les coses es veuen més clares un cop has descansat i t'has instal•lat, vam anar de seguida a buscar un lloc per dormir els tres. Com també passa sovint, després de veure'n uns quants, ens vam quedar amb el primer que havíem vist.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/I_cvKgIZtnl0dQ7_qJn3HLFamcp8NcUA86NOwwwJzAI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5rfAWGWCI/AAAAAAAAIIU/qxjUoSHN-f8/s400/IMG_7394.JPG" /></a></p><div align="justify">Si una cosa ens va agradar de Koh Tao, és que les coses van anar sorgint soles, sense planificar-les, de la millor manera. La casualitat, o el destí, va picar a la porta més d'una vegada. La primera, la casualitat va voler que el bungalou ens l'hagués recomanat un noi basc al passar. Aquest noi estava malalt, i quan nosaltres anàvem cap a l'habitació, l'havien anat a veure una parella d'amics... a qui la Meritxell va reconèixer a l'instant. Eren l'Eva i el Sebas, de la web “viajar y buceo”, que en els temps en que la Meritxell recopilava informació pel viatge, ells estaven fent el seu i escrivien un bloc, que en tantes ocasions ens va servir de guia i/o d'inspiració. No exagerem al dir que, després de parlar amb ells una estona, teníem la sensació de que ens coneixíem de tota la vida.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/KuA_I92KUztEit6rxMFwrbFamcp8NcUA86NOwwwJzAI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5sDz2CxMI/AAAAAAAAIJI/I2JaW6eFojk/s400/IMG_7464.JPG" /></a></p><div align="justify">Ells ens van presentar a un munt de gent a l'illa, gent que el destí va fer que ens uníssim per uns dies per sortir a sopar al millor restaurant casolà tai de l'illa, a fer unes birres, una graellada a la platja, festa fins la matinada, converses al bar... Una noia toledana a qui li havia tocat un viatge per Tailàndia en un concurs, i que havia vingut a veure a un amic, un parell de nois que acabaven d'arribar per convertir-se en instructors de submarinisme, xilens, argentins, madrilenys... però també franceses, australians... “La Comunidad”de Koh Tao ens va acollir per uns dies, i ens van fer sentir tan a gust, que ens va doldre i tot marxar.<br /><br />La segona gran casualitat va ser una nit que vam conèixer a la Yanina, una noia que viu a Ushuaia i que és amiga de la Sandra, la primera persona que ens va allotjar amb Couchsurfing, la primera nit de viatge, fa disset mesos. Tot està interconnectat!<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/Vxj33_W-TkcB1iIr2PLosbFamcp8NcUA86NOwwwJzAI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5sXdvDhLI/AAAAAAAAIJs/AoZZx6gfEo0/s400/IMG_7554.JPG" /></a></p><div align="justify">D'altra banda, durant el dia els tres fèiem el que més ens venia de gust: llegir, jeure a la platja del davant del bungalou, fer snorkel, migdiades eternes, postes de sol a la platja... encara que també vam anar d'excursió a altres cales, vam llogar un kaiak per anar fins a l'illa de Nangyuan, o comprovar a la pròpia pell els beneficis del massatge tailandès. L'illa és molt petita i plena de submarinistes, ja que és un dels llocs més barats del món per treure's una certificació. De fet, la nostra intenció era fer unes quantes immersions, però per sort ens van avisar que la visibilitat no era gaire bona, i que no ens ho recomanaven.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/e5yAJrYPMAWdt4cATdfe2LFamcp8NcUA86NOwwwJzAI?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5r1SU55NI/AAAAAAAAII4/TPNYBDi974I/s400/IMG_7446.JPG" /></a></p><div align="justify">L'últim dia va ser molt dur! Primer perquè la nit abans la festa s'havia allargat fins a la sortida del sol... I els “buckets” (galledes) de Samsong (una mena de whisky tailandès) amb red bull tenen conseqüències... Segon perquè vam acomiadar a la MetalFriend, que havia de tornar a Bangkok i a la dura realitat de la feina a París... tot i que el seu ampli somriure ens va deixar tranquils, sabent que havia passat unes bones vacances amb nosaltres (nous sommes sûres que tu rentreras à Koh Tao un de ces jours...). I tercer al vespre quan l'Eva, el Sebas i una parella argentina ens van fer un comiat al port d'aquells que quasi fan saltar les llàgrimes! Chicos, nos volveremos a ver seguro!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/KohTao?authkey=Gv1sRgCJCD57HIi-T0pAE&feat=directlink">aquí</a>. </div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-65876888917467612842010-07-27T08:37:00.004+02:002010-07-27T08:57:04.655+02:00Retrobament a Bangkok<div style="text-align: justify;">El contrast entre Laos i Tailàndia va ser fort, hi havia llocs oberts de matinada, publicitat per tot arreu, molta gent... i com que ens ho havíem passat tan bé a Laos, vam arribar a l'antic regne de Siam una mica a contracor. Era un país que no entrava en els plans visitar gaire a fons, però teníem assumit que hi hauríem d'acabar passant. El govern tai ens va facilitar les coses: si entres al país per terra, només et donen visat per a 15 dies, i per a nosaltres ja eren suficients.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/EKHDwnYJB5aPqGNL1ZNUajmEdOvqyvZbmiV6P2EZc1A?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5paO5Y_gI/AAAAAAAAIFg/hJ5lHOn_iNo/s400/IMG_7213.JPG" /></a><br /></div><br />Vam anar directament a Bangkok, ciutat que altres viatgers ens havien pintat tan bruta, sorollosa i caòtica que no ens atreia gaire... però finalment vam trobar que no n'hi havia per tant, i fins i tot podem dir que ens va agradar molt. És una gran ciutat, cosmopolita i amb molta vida. A més, arribar a Bangkok tenia un altre al·licient per a nosaltres: teníem visita!! La MetalFriend Elisabeth va venir a passar les vacances amb nosaltres. Aquell vespre vam posar-nos al dia de les nostres vides tot passejant pel carrer Kao San, la zona de motxillers per excel·lència, i vam posar-nos d'acord en què fer. El pla era fer una mica de visita cultural a Bangkok (sense estrés) i després anar a jeure a alguna platja, que tots tres necessitàvem desconnectar.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/ZrbYutI-Emrgo3p2Yb99azmEdOvqyvZbmiV6P2EZc1A?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5pybqRNQI/AAAAAAAAIGM/wfipXdS5J-0/s400/IMG_7277.JPG" /></a><br /></div><br />Dit i fet, al matí següent ens vam posar a passejar amunt i avall de la ciutat. El primer dia vam caminar sense parar visitant edificis remarcables i temples importants. El millor va ser que, just quan començàvem a tenir gana, ens vam trobar un lloc on repartien fideus i aigua gratuïtament al mig del carrer. Vam entrar al Vat Phu a veure el buda gegant reclinat, i no vam entrar al palau reial perquè aquell dia feien una cerimònia i no es podia accedir a tot arreu. Després de veure com tancaven els negocis a Chinatown, vam arribar al mercat nocturn de Patpong, on ens vam endur una decepció al veure que el bar Kiss (amb les lletres com les del grup), d'on sortia la melodia del “We're not gonna take it”era en realitat un bar de ladyboys i espectacles de ping-pong (no l'esport olímpic), com tots els de la resta del carrer.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/vcmD37Uod_s6H0UCeblFZzmEdOvqyvZbmiV6P2EZc1A?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5qB2bumaI/AAAAAAAAIGw/nw_WZNw5rRU/s400/IMG_7343.JPG" /></a><br /></div><br />De tant caminar, vam acabar rebentats i l'endemà, amb la calor que feia, vam decidir prendre'ns-ho amb més calma, així que per no caminar vam agafar el ferri per tot el riu, i després el Skytrain per veure la ciutat des de dalt, fins a la zona dels centres comercials. Després que l'Oriol s'ho passés com un nen a l'edifici de botigues de tecnologia, vam descobrir per casualitat el The Rock Pub, el bar heavy amb més solera de la ciutat, i després de tres mesos sense haver-ne trobat cap, no podíem deixar passar l'oportunitat de moure una mica les grenyes. Després unes birres més al terrat de l'hostal, que tenia unes bones vistes sobre el riu. I el tercer dia vam continuar passejant, vam anar a veure les vistes de la ciutat des de la muntanya daurada, i vam visitar el gran buda dempeus. Ens van quedar moltes coses per fer i per veure, però alguna cosa ens diu que hi tornarem...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/f2aksWSL9mMpPDnChuWyzjmEdOvqyvZbmiV6P2EZc1A?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TE5qbWVDAOI/AAAAAAAAIHQ/CnIu9ueY5fI/s400/IMG_7368.JPG" /></a><br /></div><br />Al vespre vam anar cap a l'estació per agafar un tren nocturn. Com que havíem reservat tard, només quedaven bitllets a butaca de segona classe, és a dir, sense aire acondicionat però amb ventiladors. Era prou còmode i la calor era suportable, l'únic inconvenient era la gran quantitat de mosquits que, empesos pels ventiladors, anaven plovent sobre nostre.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Bangkok?authkey=Gv1sRgCM-J7OT0y4WCxAE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-90489928880993939952010-07-23T08:23:00.003+02:002010-07-23T12:12:20.558+02:00L'altiplà Boloven, la cirereta del pastís<div style="text-align: justify;">De Champasak a Pakse, la ciutat més important del sud i de nul interès, amb la intenció de llogar una moto i passar quatre dies recorrent l'altiplà Boloven. Volíem fer un itinerari en cercle, però vam canviar els plans només arribar a Tad Lo, que era la primera parada, un poble al costat d'una cascada.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/debcFsv4Ei6PnPQm4eEr10I23SQcWeoFrks2LFuNWSA?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEErpZTE6XI/AAAAAAAAICQ/17I5nTrWpCk/s400/IMG_6963.JPG" /></a><br /></div><br />Quan havíem de buscar allotjament vam trobar una parella d'israelians que ens van dir que ells estaven en un lloc molt especial, i que com que marxaven, ens el podíem quedar nosaltres. L'espera es va fer llarga, perquè quèiem de son, però va valdre la pena. A l'hostal del Sr. Po, que també té bungalous i fins i tot habitacions amb bany a dins, hi ha la carismàtica cabana de bambú. La Meritxell se'n va enamorar a primera vista, l'Oriol va haver de dormir-hi per trobar-li l'encant. La cabana en si és molt senzilla, i les parets de bambú sembla que hagin de sortir volant quan bufa el vent, però és el primer allotjament amb “ànima” que hem trobat a tot Àsia, i transmetia bones vibracions. Tothom que passa per allà hi aporta alguna cosa, hi deixa el que no necessita, o arregla el que s'ha trencat, o decora... i del que hi ha, pots agafar el que necessitis. Té una cuina rústica a fora, que no vam poder resistir la temptació d'utilitzar, una batedora per fer-te els teus sucs... Un lloc ideal per jeure i contemplar com creix l'arròs al camp del davant. El lloc ens va atrapar!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/XRbkuAieUyzY501FWM0wuUI23SQcWeoFrks2LFuNWSA?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEErqdk31KI/AAAAAAAAICU/zwHeyM2ICoQ/s400/IMG_6965.JPG" /></a><br /></div><br />Al contrari que a les 4000 illes, aquí hi volíem passar només una nit, i n'hi vam acabar passant tres, que amb molt de gust haguessin estat unes quantes més... Una menció especial a l'hospitalitat del Sr. Po, qui fins i tot un dia ens va ensenyar a cuinar els seus cèlebres rotllos de primavera, i a la Mama Pap, el restaurant més econòmic i amb les racions més abundants de tot el poble. I a més vam coincidir amb tot de gent molt maca, entre ells el Jordi de Caldes de Montbui, un noi basc, un andalús... També va arribar el regal d'aniversari de l'Oriol (amb una mica de retard, però va valdre la pena): una passejada en elefant. Laos era conegut com el país del milió d'elefants, tot i que ara la xifra del que queda està molt lluny del milió.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/lt8boMWMZRkWooWUPy100kI23SQcWeoFrks2LFuNWSA?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEEr98LEveI/AAAAAAAAIDU/4594Xy3Aok0/s400/IMG_7065.JPG" /></a><br /></div><br />Els plans van canviar ràpidament, i en comptes de fer el circuit que teníem pensat, vam fer excursions amb la moto durant el dia, per tornar a Tad Lo a la nit, i l'últim dia si que vam fer la volta sencera. A la llista de perills de la carretera hi vam afegir les serps que la travessaven sense miraments. L'altiplà dels Boloven concentra un munt de plantacions de cafè, i tot de cascades disperses, i el clima és una mica més benèvol, gràcies a l'altitud. Vam gaudir molt de les hores a la carretera, els banys als rius, els paisatges, la gent... l'altiplà tenia tot el que ens agradava de Laos, corregit i augmentat, i ens va costar marxar.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/dYPGFDzbnEa5o2uZOlNuK0I23SQcWeoFrks2LFuNWSA?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEEsOpP3P7I/AAAAAAAAIEo/dSquwb0PeSQ/s400/IMG_7173.JPG" /></a><br /></div><br />L'última nit la vam passar a Pakse, on per sort vam trobar un hostal a molt bon preu i amb tv! Allà vam poder veure la final del mundial des del llit, i preparar-nos per canviar de país l'endemà. Ens va costar deixar Laos...<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/AltiplaDelBoloven?authkey=Gv1sRgCKaqkf65_eLyjAE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-23972886627618609642010-07-20T08:23:00.002+02:002010-07-20T08:23:00.919+02:00Champasak<div style="text-align: justify;">Sortint de les 4000 illes vam dirigir-nos a Champasak, perquè allà hi ha un dels temples en ruïnes més importants del país. És el Vat Phu, d'influència Khmer, i com que finalment en aquest viatge no anirem a Cambodja a veure els temples d'Angkor, el mínim que podíem fer era visitar aquest.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/Iej6mkhML2SmOwKtaBl0jg246QqA-zLrsSG_wBJtYTE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEEhMMnsXRI/AAAAAAAAIBA/NJTzaZS7bNY/s400/IMG_6854.JPG" /></a><br /></div><br />Per anar a Chamapasak havíem de travessar el riu amb barca, i després de dures negociacions vam aconseguir un preu just per passar, juntament amb dues noies fineses, un canadenc i una alemanya. Vam acabar dormint tots al mateix hostal amb vistes al riu, i anant junts a visitar el temple: la unió fa la força, i com més gent, més fàcil és negociar preus. Vam anar cap al temple quan el sol començava a baixar, per no morir-nos de calor, i la sorpresa va ser que un cop a la guixeta, l'entrada era més cara de 16.30h a 18h que de 8h a 16.30h, una cosa il.lògica totalment. Pagar més per menys hores, i amb el museu tancat? A sobre, va passar una família laosiana i vam poder comprovar que els turistes paguem 10 vegades més... Estàvem tan indignats que vam estar a punt de no entrar, però finalment ens ho van deixar a preu de dia.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/o7eZE0d5GSKzdPi1dEDaHg246QqA-zLrsSG_wBJtYTE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEEhOaZEpiI/AAAAAAAAIBM/1e3i1eS9eTs/s400/IMG_6876.JPG" /></a><br /></div><br />El temple ens va agradar molt, perquè era diferent de tot el que havíem vist fins llavors. Està estructurat en tres nivells diferents, amb unes escales impossibles flanquejades per arbres. Vam pujar fins a la part més alta, on hi ha l'altar principal amb uns relleus molt treballats i uns gravats a les pedres en forma de cocodril, d'elefant i de petjada de Buda. El millor va ser la llum que hi havia a l'hora que es va pondre el sol.<br /><br />Després, sopar a l'hostal i a dormir, encara que costava perquè aquella nit feia una calor insuportable. Ens vam llevar a la 1.30h per veure el partit de semi-final a l'hostal mateix, en companyia de 10 laosians que van sorgir del no-res, i que animaven a Alemanya en francès, una mica kafkià tot plegat.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/0ycnl5MCnSG8yB3QyQO1gw246QqA-zLrsSG_wBJtYTE?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TEEhS4wjRnI/AAAAAAAAIBo/R5g5XSEiLKA/s400/IMG_6922.JPG" /></a><br /></div><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/Champasak?authkey=Gv1sRgCNrBk_iA4pjftgE&feat=directlink">aquí</a>.<br /></div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-74902553333080399492010-07-17T08:23:00.002+02:002010-07-17T08:23:00.873+02:00Vientiane i les 4.000 illes<div style="text-align: justify;">La capital de Laos és Vientiane, i és molt probablement la capital de país més tranquil.la de tot Àsia, per no desentonar amb la resta del país. Situada a la riba del Mekong, és una extensió de cases baixes, relativament poc trànsit, molts temples i uns quants monuments nacionals.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/BXn_nw-4UjZ3yG3uVS76qOMAsRUIUpNgdu4uGFTxLCU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TD_LE2nFvkI/AAAAAAAAH-g/Rmhdwk4skww/s400/IMG_6645.JPG" /></a><br /></div><br />Aquí vam poder fer couchsurfing de nou després de molt de temps, i vam estar a casa del Joey, un noi americà que està fent de professor d'anglès. Va ser una sensació molt bona poder estar en una casa després de tants hostals. A més, ens va deixar les seves bicicletes per poder moure'ns per allà, i també vam sortir amb ell als bars d'expats (els estrangers que estan vivint allà) per veure els partits del mundial.<br /><br />Van ser uns dies d'allò més agradables i tranquils -per continuar la tònica general del país-, en que no vam arribar a veure tot el que se suposa que s'ha de veure de la ciutat pel que fa a monuments, però la vam viure d'una altra manera, menys de turistes i més d'habitants. Fins i tot l'Oriol va anar a provar de fer meditació en un temple, mentre la Meritxell ajudava a un monjo a practicar l'anglès.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/r2ZYLaZvKytJwOlge7yLi-MAsRUIUpNgdu4uGFTxLCU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TD_LIP_81XI/AAAAAAAAH-s/v_wPtVx1lQg/s400/IMG_6665.JPG" /></a><br /></div><br />De Vientiane vam decidir saltar-nos el centre del país i anar directament al sud, cap al que es coneix com l'arxipèlag de les quatre mil illes, a la frontera amb Cambodja. En aquest tram el Mekong arriba a tenir una amplada de fins a 14 km, i en època seca apareixen tots d'illots. També hi ha unes quantes illes permanents, i nosaltres vam anar a la de Don Det. Si la vida a Laos és relaxada, a les illes ja és el súmmum. Les hores passen a càmera lenta, i la millor manera de passar el temps és a l'hamaca esperant que passi la calor. Vam triar un bungalou amb vistes al riu, i ens vam dedicar a contemplar les musaranyes.<br /><br />Don Det és l'illa amb l'allotjament més econòmic, i per tant amb més motxillers. La gent de l'illa és, com a tot Laos, amable i reposada, i sempre somriuen, però ens va donar la sensació de que era més difícil que en altres llocs establir-hi contacte sense més, només parlar per parlar. D'una banda suposem que veuen els turistes com un mal necessari, cosa comprensible, i per l'altra es passen el dia mirant serials tailandesos a la tele, i si els has de demanar alguna cosa sembla que els molestis, almenys aquesta és la impressió que ens vam endur. Tenint en compte que només fa 3 anys que hi ha electricitat les 24 hores a l'illa, no sabem què devien fer abans durant el dia...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/oMjI8KgTgNKnjc5kXFyHzOMAsRUIUpNgdu4uGFTxLCU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TD_Li3QsQnI/AAAAAAAAH_o/emPbi2Pw3QA/s400/IMG_6771.JPG" /></a><br /></div><br />L'endemà al matí ens vam trobar amb la noia italiana i l'anglesa de Nong Kiaw, i vam decidir llogar unes bicicletes per anar fins a Don Kon, l'illa del costat que està unida per un pont, on es poden veure unes cascades. El camí és molt planer, però sense gaires ombres i amb el sol que feia... Però tot va ser arribar allà i posar-se el cel negre i caure una tempesta que semblava que ens queia el cel a sobre. La tornada pels camins fangosos va ser més pesada, amb caiguda inclosa. Quan vam arribar al bungalou estàvem coberts de fang.<br /><br />Teníem pensat quedar-nos uns quants dies més, pensant que aquell lloc idíl.lic ens agradaria més. Però la veritat és que al cap de dos dies vam decidir que ja en teníem prou. És una sensació difícil d'explicar, perquè no estàvem ni millor ni pitjor que en altres llocs, el lloc és bonic... però senzillament el cos ens demanava marxar.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/aUrZKbVlcQBdyu_y7h8ktuMAsRUIUpNgdu4uGFTxLCU?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TD_L0lLDl-I/AAAAAAAAIAE/ciZ5BWWMJAI/s400/IMG_6807.JPG" /></a><br /></div><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/VientianeILes4000Illes?authkey=Gv1sRgCOjmj8Kvy-uyzgE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-8015244188311184542010-07-14T08:23:00.000+02:002010-07-14T08:23:00.661+02:00Gerres misterioses i festa de zombies<div style="text-align: justify;">Les carreteres del nord de Laos no coneixen gaire el significat de la paraula “recta”. Tret d'això, les importants estan asfaltades, i els conductors són dels menys agressius i temeraris que ens hem topat. El trànsit és escàs i els paisatges, fantàstics. Els perills més grans que s'hi troben són les vaques, búfals o gallines que les creuen en qualsevol moment. Després d'un altre dia dalt d'una camioneta, ja érem a Phonesavan, província de Xieng Khuang.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/h8qBcD4eSJvwjNM4dpgXwyIopBTENEIkP_RL5-uzBn0?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDrLIzoC3WI/AAAAAAAAH6o/-aETNW8z20M/s400/IMG_6354.JPG" /></a><br /></div><br />Aquesta regió del país va ser una de les més castigades durant la guerra. Sí, perquè el que es coneix com a “guerra del Vietnam” també va tenir Laos com a camp de batalla. Amb l'agreujant de que era una guerra secreta de la CIA contra els que donaven suport als vietnamites. Com a llegat van deixar tota la zona sembrada de bombes i ferralla bèl·lica diversa. El pitjor de tot és que moltes no van explotar, i continuen sent un perill constant per a la població -molts continuen buscant la ferralla per vendre-la-, i un entrebanc de cara el seu desenvolupament. Tot i els programes de neteja i d'ajuda a les víctimes finançats pels EUA (què menys!), continua sent una zona força deprimida. Tot això ho vam aprendre als locals de dues organitzacions que tenen exposicions permanents a la ciutat, molt recomanables. Tret d'això, Phonesavan és poc interessant, i el més bonic està als afores.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/pBBskTAuNrkGDtifG-_4dyIopBTENEIkP_RL5-uzBn0?feat=embedwebsite"><img src="http://lh6.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDrN-PcLcUI/AAAAAAAAH68/62DWx63SvZE/s400/IMG_6378.JPG" /></a><br /></div><br />Amb una moto vam passar el dia recorrent els voltants. Primer vam anar a la plana de les gerres, que com el seu nom indica és una plana amb tot de gerres de mides diferents escampades per allà. Es calcula que tenen uns 2.000 anys d'antiguitat, i no se sap del cert per a què servien. També vam anar fins a Muang Khoun, l'antiga capital de la zona que va quedar arrasada durant la guerra. A la tarda, quan anàvem a una altra localització de gerres va posar-se a ploure, i els camins de terra es van convertir en un fangar que va posar a prova les habilitats (i la paciència) de l'Oriol amb la moto. Com a compensació, al vespre el cel ens va regalar una posta de sol impressionant.<br /><br />...<br /><br />Tres de la matinada, l'Oriol surt del local on ha anat a veure el partit desafiant el toc de queda que impera al país. De cop, tot de zombies descalços avancen a trompicons. Aparentment joves, però amb els ulls vermells i la mirada perduda, tenen un sol objectiu: menjar!!! Sort que aquí les paradetes d'entrepans no tanquen mai!<br /><br />Benvinguts a Vang Vieng, la capital del turisme de borratxera de Laos. Aquest poble és una mena d'esperpent amb tot de bars on posen “Friends” i “Family Guy” tot el dia sense descans, amb totes les cadires encarades a la tele. La gent (aclarim que la majoria són joves anglosaxons) venen fins aquí atrets per l'alcohol barat, la festa, i el divertiment local, el “tubing”, que consisteix en anar riu avall en un neumàtic de tractor, mentre els bars de la vora del riu et pesquen i t'ofereixen begudes de franc.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/1tzxxIBH3P69oYh4H0QCRyIopBTENEIkP_RL5-uzBn0?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDujX1qczwI/AAAAAAAAH9M/BaE3GGXCmzw/s400/IMG_6608.JPG" /></a><br /></div><br />Sincerament, ens sentíem una mica fora de lloc. Ja portàvem dies veient gent amb els ulls vermells, fins que ens van parlar de la passa de conjuntivitis que hi ha al poble, a l'aigua del riu. Vam estar pensant si parar-hi o no, però d'altra banda també ens deien que els paisatges valien la pena. I si. Altre cop vam llogar una moto i vam sortir a fer una volta pels camps, salpebrats de rocs càrstics que alberguen munts de coves. Nosaltres en vam visitar dues: a la primera, dos nens van ser els nostres guies. No sabíem on ens ficàvem, i després d'haver vist el buda que hi havia a l'interior ens vam ficar més endins, per trossos tan estrets que amb prou feines hi cabíem i vam haver de reptar pel terra fangós de la cova. Va ser molt divertit!<br /><br />La ruta amb moto no va poder ser tan llarga com volíem perquè la nit abans havia plogut i estava fangós i ple de bassals, així que vam anar a una altra cova, on hi havia un buda reclinat, i després s'obria una caverna gegant i fosca. El millor: als peus de la cova hi havia un rierol on et podies banyar i saltar a l'aigua des d'un arbre. Entre les coves, les relliscades, els salts i tot plegat aquell dia ens vam sentir com els Goonies!<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/OQAbHaDr7KCcrDEWA_n2CiIopBTENEIkP_RL5-uzBn0?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDui4W3O0SI/AAAAAAAAH80/3e76WoIW0L0/s400/IMG_6588.JPG" /></a><br /></div><br />A la tarda la nostra curiositat va poder amb nosaltres i vam anar fins a la zona del famós “tubing”, on música estrident que sortia dels bars espatllaven la bellesa del paisatge. Una pena.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/PhonesavanIVangVieng?authkey=Gv1sRgCO3g9u2T9LTmbA&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-4238371577901721162010-07-11T14:05:00.003+02:002010-07-11T14:29:57.329+02:00Luang Prabang<div align="justify">Amb els australians que vam conèixer a Muong Ngoi vam agafar una camioneta que al cap de gairebé 4 hores arribava a Luang Prabang, la segona ciutat més important de Laos, i la seva antiga capital. I és que, al contrari de la Xina, aquí les grans ciutats són una mica més grans que una vil·la a casa nostra. A més, només arribar vam poder comprovar que, si la vida a Laos és molt tranquil·la, Luang Prabang no n'és una excepció.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/nvD9d08Ck2hjjAvPm5OH_v2xGMnIxJ0De5-m8nrjj9Q?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDm1_NzJNgI/AAAAAAAAH30/SEml46lTSso/s400/IMG_6118.JPG" /></a></p><div align="justify">Ràpidament, ens vam adaptar al seu calmat ritme de vida assaborint cada moment a poc a poc. Tot i la calor que anava augmentant a mesura que anàvem baixant més cap al sud, vam passejar pels seus carrers ple de temples, restaurants i hostals, parant per refrescar-nos amb bons sucs de fruita així com l'omnipresent Beer Lao, una de les millors cerveses asiàtiques que hem provat fins ara. Un dels dies vam decidir escapar de la xafogor amb els australians per anar a capbussar-nos a la cascada de Kuangsi, a uns 30 km de la ciutat, un lloc molt idíl·lic amb aigua blau turquesa i unes piscines naturals d'aigua realment freda per ser en una zona tropical.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/sQ7CkoDeridl-Zc_CjBtQv2xGMnIxJ0De5-m8nrjj9Q?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDm2T1-D_lI/AAAAAAAAH4M/K450zgn5-Cg/s400/IMG_6145.JPG" /></a></p><div align="justify">Al vespre, en el carrer principal, comença a haver-hi molt moviment ja que allà s'instal·la el mercat nocturn. Per una banda hi ha un carreró amb tot de parades oferint tot tipus de menjar a un bon preu: entrepans de tot tipus, crêpes (amb nutella!), carns i peixos a la brasa i també l'arròs i els fideus que no poden faltar en la dieta laosiana. Per l'altra banda, hi ha un gran carrer que s'omple de tendes on ofereixen tot tipus de souvenirs. I hem de dir que aquest ha estat un dels mercats per a turistes que més ens han agradat en tot el que portem recorregut perquè els venedors són molt amables, no t'estan a sobre per tal que els hi compris, el regateig no és una cerimònia que duri hores i els articles la veritat és que són molt bonics i no són d'aquell tipus que quan tornes de vacances no saps què fer amb ells. I això, juntament amb que tot és molt assequible crea una gran atmosfera per a que ningú marxi d'allà sense haver comprat alguna cosa. Nosaltres, per motius d'espai i pes no ho vam fer, però ens haguéssim volgut endur mig mercat...<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/5ZDgFl5S_7HKjD1pOPzvGv2xGMnIxJ0De5-m8nrjj9Q?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDm3LjashrI/AAAAAAAAH5k/eRtd5-aJBpU/s400/IMG_6297.JPG" /></a></p><div align="justify">Entre visita a temple i temple (tot el casc antic és patrimoni de la humanitat) vam travessar un pont de bambú per anar a passejar pel poble de l'altra banda. Realment el bambú serveix per a tot! I tot i que el pont no semblava gaire estable, vam passar sense problemes.<br /><br />El dia que marxàvem vam aixecar-nos a les 5 del matí per tal de veure un dels rituals més famosos de la ciutat: amb la sortida del sol, centenars de monjos provinents de la gran quantitat de temples de Luang Prabang recorren els carrers d'aquesta on la gent del poble els hi dóna com a almoina menjar. Només sortir de l'hostal, no sabíem cap a on anar a veure-ho i de cop veiem que per la cantonada venen una vintena de monjos. Després de seguir-los una mica per un altre carrer comencem a veure com fileres de monjos van amunt i avall. És una cosa molt bonica de veure sobretot per com la llum de l'alba contrasta amb el taronja pujat de les seves túniques.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/ezukBejo8fvY73xqHp0WIf2xGMnIxJ0De5-m8nrjj9Q?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TDm3P5NOFkI/AAAAAAAAH5s/1Fc4h3-aKMk/s400/IMG_6323.JPG" /></a></p><div align="justify">Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/LuangPrabang?authkey=Gv1sRgCN-cl8mFncbw3AE&feat=directlink">aquí</a>. </div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-6668011276670644632010-07-07T08:23:00.000+02:002010-07-07T08:23:00.611+02:00Pobles del riu (nam) Ou<div style="text-align: justify;">De Luang Nam Tha vam anar cap a Nong Khiaw, a la roba del Nam Ou, però el bus directe sortia abans de que el banc obrís, i sense passar pel banc no podíem agafar el bus ni res... així que vam agafar-ne un altre fins a Udomxai i allà canviar fins a Pak Mong. Quan hi vam arribar ja era massa tard per anar fins a Nong Khiaw, i ens vam quedar a fer nit allà. El poble no és més que una cruïlla on paren tots els autobusos que hi passen, i els negocis que estaven oberts eren tots de xinesos. L'endemà al matí vam conèixer dues noies, una anglesa i una italiana, i junts va compartir camioneta fins a Nong Khiaw. Quan hi vam arribar el paisatge ens va deixar amb la boca oberta, i de seguida vam buscar uns bungalous amb vistes al riu. A la tarda vam anar d'excursió fins a una cova propera, que havia servit d'amagatall als soldats durant la guerra d'Indoxina.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/NSM1NKT6JqXKzE7yDbGkrp1KJQv3XUGRlBL6if_mhMg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TCn6riKji6I/AAAAAAAAHzI/sePM3ABB1j8/s400/IMG_5892.JPG" /></a><br /></div><br />Al tornar al poble, la noia italiana va veure que dins d'una casa estaven celebrant una cerimònia de baassi per la mare i la germana d'un guia d'escalada, que l'havien anat a visitar i marxaven l'endemà. No sabem encara com s'ho va fer, però vam acabar tots a dins. Estàvem asseguts a terra en rotllana, i al mig hi havia un con amb flors i fils. El cap de família ho anava beneïnt, i ens donaven dolços. Quan va acabar, tots els membres de la família ens van començar a lligar els fils al canell, donant-nos benediccions i bons desitjos. Els laosians creuen que cada persona té 32 esperits. No sempre els tenim tots amb nosaltres, i no passa res, però quan s'ha d'emprendre un viatge o una nova etapa, cal invocar-los per assegurar-se de que hi són tots i tot anirà bé.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/Cs6L3POtsZLMcPthQs-AQ51KJQv3XUGRlBL6if_mhMg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TCn8EcW1D0I/AAAAAAAAHz0/cXMuUhl97As/s400/IMG_5942.JPG" /></a><br /></div><br />Amb els canells plens de pulseres de fil, que ens havíem de treure al cap de tres dies sense tallar-les, ens van convidar a tots a sopar -i això que encara s'havia afegit més gent a la festa- i van començar les rondes de Beer Lao, la cervesa local boníssima, i de Lao Lao, el whisky d'arròs. L'hospitalitat laosiana ens va aclaparar.<br /><br />Elles es quedaven un dia més per pujar fins al cim més alt amb una parella australiana, i nosaltres vam anar l'endemà cap a Muong Ngoi, a una hora i mitja en barca riu amunt. El trajecte en si ja valia la pena, i de tant en tant paràvem a la vora del riu a recollir gent que semblava sortida del no-res, encara que si t'hi fixaves una mica, hi havia pobles dissimulats per allà. Si Nong Khiaw ens havia agradat, Muong Ngoi encara ens va agradar més, sobretot per la sensació d'estar en un lloc tan remot. Vam trobar un bungalou de seguida, i vam anar a caminar, a una altra cova i a un poblet que hi havia al final d'uns arrossars... això si que és viure on Crist va perdre l'espardenya! Al vespre, sopar en una terrassa sobre el riu per celebrar els setze mesos de viatge...<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/1CZUEsjxW_WcEVZjT-PEC51KJQv3XUGRlBL6if_mhMg?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TCn9Bf1ywiI/AAAAAAAAH04/6sWy8j9Kijw/s400/IMG_6021.JPG" /></a><br /></div><br />Ens hi podíem haver quedat molt més temps, però els dies a Laos són limitats i volem veure moltes coses, així que haurem d'anar una mica per feina. Si ho féssim tot a ritme laosià, en tindríem per un any!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.es/metaltravellers/NongKhiawIMuongNgoi?authkey=Gv1sRgCKiRpcvCkMnbYA&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-46474468228984113882010-07-04T08:23:00.001+02:002010-07-04T08:23:00.337+02:00Zaijien Xina, Sabaidee Laos!<div style="text-align: justify;">Havia arribat l'hora de deixar enrere la Xina després de més de dos mesos, tocava canviar de país. Però per a això ens esperava una pallissa de bus fins allà. Pel primer tram ens va tocar un bus amb lliteres força còmode, i vam dormir pràcticament les 14 hores de viatge. Que ens van semblar moltes més, perquè quan ens vam despertar el paisatge, la temperatura i l'ambient havien canviat radicalment: calor, xafogor, i moltes palmeres a la riba del Mekong. Un contrast molt gran i això que no havíem ni canviat de regió!<br /><br />Un cop a Jinghong havíem de buscar la manera d'anar fins a la frontera, i just al cap de 20 minuts en sortia un que anava fins a Luang Nam Tha, la nostra primera destinació a Laos. Quina sort! Vam arribar-hi sense cap entrebanc, vam fer els tràmits de rigor en un costat i altre (sort que els països no es defineixen pels seus passos fronterers, perquè el contrast entre el de la Xina i el de Laos és molt bèstia), i vam notar que estàvem a Laos perquè de cop tot eren barraques de bambú i no hi havia gent per tot arreu, la que hi havia sempre somreia i tot anava a un ritme molt més relaxat.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/HsRVGhGnZs8dOu1mYTndNuZBNlaMzcEVPMCI0NgxH2I?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TCn5IiapvQI/AAAAAAAAHxc/s1q7iytQBrE/s400/IMG_5706.JPG" /></a><br /></div><br />A Luang Nam Tha, poble que no té grans atractius, ens hi vam estar tres dies en un hostal preciós. Així vam poder anar aclimatant-nos al país, ja que estàvem molt aixafats per la calor, i amb la guia que ens vam agenciar gràcies a l'intercanvi de llibres vam anar planificant una mica la ruta.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/DIai5no2kJtaLej-b3QJCuZBNlaMzcEVPMCI0NgxH2I?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TCn50DflevI/AAAAAAAAHyE/73UBWbaZY-g/s400/IMG_5774.JPG" /></a><br /></div><br />Vam caminar pel poble, però el que més ens va agradar va ser llogar una moto i recórrer les carreteres fins a Muang Sing, antic mercat central de l'opi de la zona. En aquesta zona del país hi viuen un munt d'ètnies diferents (que nosaltres som incapaços de distingir) i la gent ve a fer trekkings per les muntanyes. A nosaltres ens va fer mandra i ens vam conformar amb l'excursió en moto, i tot i que portàvem poques hores al país, vam caure rendits als seus encants. Arrossars, muntanyes, llacs... miris on miris tot és bonic i molt fotogènic. I la gent és amabilíssima, i el que més sorprèn, sembla que qui més qui menys parla anglès.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://picasaweb.google.es/lh/photo/SSjP5yzlcVOiBLWZvZnZE-ZBNlaMzcEVPMCI0NgxH2I?feat=embedwebsite"><img src="http://lh3.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TCn6LpWPV_I/AAAAAAAAHyY/qcjlt2Xjfto/s400/IMG_5830.JPG" /></a><br /></div><br />A les nits sopàvem al mercat nocturn, tastant les diferents especialitats laosianes -a quina més picant- tot acompanyat d'arròs enganxós, que s'agafa i es premsa amb la mà fent una bola i serveix per acompanyar els plats. Però de postres no perdonàvem unes creps, i per esmorzar unes baguets, tan difícils de trobar a la Xina i que aquí són molt corrents degut a la influència de la colonització francesa.<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.es/metaltravellers/LuangNamTha?authkey=Gv1sRgCN-8iq2E9LaS5gE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5730182215117228746.post-88056986465304721812010-07-01T08:23:00.000+02:002010-07-01T08:23:00.479+02:00Últimes passes per la Xina: Shangri-la i Dali<div align="justify">Vam arribar a Shangri-la més tard de mitjanit, destrossats del llarg dia de caminada. Per sort la família americo-taiwanesa ens havia reservat un hostal, i per més sort encara a l'habitació compartida estàvem els dos sols.<br /><br />Shangri-la està en una vall a més de 3000 metres d'altitud, i la fesomia de la gent i de la ciutat és clarament tibetana. Com que el Tibet no entrava en els nostres plans, això era el més semblant a què podíem aspirar. El clima es va aliar amb nosaltres, i va ploure fins a mig matí, cosa que va fer que no ens sentíssim culpables per quedar-nos dormint fins tard. Just quan vam sortir de l'hostal, va parar de ploure.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/FbxMk76f2v8XkXHtB-Ot6Y2UvUPkKPmmVuKoy69fi0U?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TB4k7KTedWI/AAAAAAAAHuU/knVFaw40h4Y/s400/IMG_5469.JPG" /></a></p><div align="justify">Vam anar a veure el monestir de Sumtsenling, el més important fora del Tibet. El bus ens va deixar a uns dos km de la porta del temple. De nou ens vam trobar amb un centre de visitants nou de trinca i un preu que triplicava el que deia la guia... Vam decidir només caminar pels voltants, que hi ha un llac i uns camins, però un cop vam ser a la porta, allà no hi havia ningú controlant els tiquets, així que quasi sense poder evitar-ho ja érem a dins. Vam passar una bona estona visitant els diferents temples, carrerons, i veient com la gent pagava als monjos perquè els beneïssin.<br /><br />La part antiga de la ciutat no és gaire gran, i aviat està vista. L'arquitectura aquí també és diferent, amb pedra i fusta, per protegir-se bé del fred (que en feia!) També vam anar a un altre temple, i al museu que hi havia al davant. Al segon pis hi havia un institut de medicina tibetana, i el seu director ens va fer una visita guiada per allà, i al final ens va passar consulta. La Meritxell resulta que està perfectament, i a l'Oriol només mirar-se'l li va preguntar per la contractura que feia uns dies que arrossegava i li va recomanar uns remeis a base d'herbes per reforçar el seu Yang.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/AX5Zv3aD9Lu_Waqkt4QWG42UvUPkKPmmVuKoy69fi0U?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TB4uBOa5-eI/AAAAAAAAHvU/WGR4qFXTuKI/s400/IMG_5558.JPG" /></a></p><div align="justify">Vam decidir sopar alguna cosa típica tibetana i ens vam atipar amb un hot pot, una olla calenta on es va coent la carn, els bolets i les verdures. També vam tastar la carn de yak seca, que de gust ens va recordar molt la cecina de León, el te de mantega de yak (una beguda densa i untuosa amb regust a mantega). A la nit a l'hostal la sort es va acabar i ens van posar un company d'habitació que amb els seus roncs ens va impedir dormir en condicions. Ni els taps evitaven que els sentíssim!<br /><br />El dia que marxàvem començava el festival més important de l'any, on fan curses de cavalls, i es veia molt moviment pels carrers, amb moltes noies amb barrets i vestits típics i texans a sota. El camí fins a Dali va ser llarg. Primer vam anar fins a Xiaguan, on la Meritxell va recórrer mitja ciutat per trobar l'estació de busos correcta per comprar els bitllets per l'endemà. Vam arribar a Dali que ja era fosc, calia trobar un lloc per dormir... De sobte un senyor que estava sopant ens va fer el gest de dormir, i ens vam quedar en el seu hostal. Pel mateix preu d'una habitació compartida en un alberg vam tenir matalassos tous, lavabo propi amb tassa i banyera, sabonets, raspalls de dents, xancles, tovalloles i tele! I sense company roncador. Un triomf! Érem els únics hostes i es van portar molt bé amb nosaltres.<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/hmI-FWHT1DuTWO9CcFrIVI2UvUPkKPmmVuKoy69fi0U?feat=embedwebsite"><img src="http://lh4.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TB4wimcv8LI/AAAAAAAAHvs/H1j_mDFLrZY/s400/IMG_5612.JPG" /></a></p><div align="justify">Dali està situat entre el llac Er Hai i les muntanyes verdes. També és agradable per passejar, té canals a la part antiga, i una muralla... I si et quedes més dies pots fer passejades amb bicicleta per la vora del llac. El símbol de la ciutat és un temple que té tres pagodes molt altes, i que com podeu suposar, vam veure des de fora. També vam tastar un plat típic, una mena d'escudella amb carpa del llac, verdures, embotits...<br /><br /></div><p align="center"><a href="http://picasaweb.google.com/lh/photo/-rrxJZVpIE75IPoQuoYeEo2UvUPkKPmmVuKoy69fi0U?feat=embedwebsite"><img src="http://lh5.ggpht.com/_V299XLYO3yk/TB4zSXb9OkI/AAAAAAAAHwA/BIB3f3Pq1KM/s400/IMG_5626.JPG" /></a></p><div align="justify">Aquest era la nostra última destinació a la Xina, aquella mateixa nit vam agafar un bus amb llitera per anar tirant cap a la frontera. Ens vam adormir en un clima més aviat fresquet i a les muntanyes, i ens vam despertar amb una calor i una vegetació tropicals. Vam arribar a Jinhong, a la riba del Mekong, a les deu del matí amb la sort que just al cap de tres quarts sortia un autobús cap a Laos, i no ens ho vam pensar. Més de dos mesos després era moment de dir: adéu Xina!<br /><br />Més fotos <a href="http://picasaweb.google.com/metaltravellers/ShangriLaIDali?authkey=Gv1sRgCIiCipD9z9Tx0wE&feat=directlink">aquí</a>.</div>Metaltravellershttp://www.blogger.com/profile/02823849836090175152noreply@blogger.com3