El què, l'on, el com, el quan, el perquè...

Un cop has pres la decisió de marxar, et planteges moltes preguntes, encara que no menys de les que t'has plantejat abans de decidir-te.
Aquestes són les primeres que et vénen el cap. I suposo que són les que haurem d'estar preparats per respondre una i altra vegada... això si, quan ho haguem dit.
Per ara la part més dura és el fet de només poder-ne parlar entre nosaltres, però hem decidit que és millor esperar a dir-ho fins que no quedi tant de temps per marxar. No perquè tinguem por de repensar-nos-ho (que no!) sinó que volem tenir-ho tot més lligat. Encara que es preveu difícil. En els moments en que al nostre voltant la gent comença a pensar en casaments, fills, festivals, feines etc. nosaltres cada vegada que algú diu "l'any que ve podríem..." ens mirem de reüll i riem per sota el nas. Si ho sabessin!. I no cal esperar tant! D'ara i fins que marxem el nostre objectiu és estalviar al màxim, i això inclou deixar de fer algunes coses a les quals, si no fos per aquest motiu, ni ens plantejaríem renunciar-hi. Però és que tot no pot ser!
El que ens admira és que de moment ningú sospita res... o com a mínim no ens ho han dit.
A veure quants ens diuen que "ja s'ho pensaven" o "ja s'ho veien venir"!
Una de les coses que ens té més encuriosits és veure les cares de la gent quan els ho diguem. Hem fet una mena de travessa, a veure si encertem les reaccions, jejeje.

Bé, si, s'ha de confessar... Ho hem dit a alguna gent. Però sabem que ens mantindran el secret. Gràcies!!