Metaltravellers@Stratovarius?? Noooo! @Hanggai!!!

A Beijing vam estar allotjats a casa del Wolfgang, un perodista austríac que està treballant a Ràdio Xina Internacional, amb qui vam compartir bones converses perquè a part d'això, també li agrada el metall i escriu per a revistes com la Rock Hard. El couchsurfing també uneix metalheads!

Sabíem abans d'arribar-hi que un dels dies que hi seríem hi havia un concert, i teníem moltes ganes d'anar a un concert a Àsia, l'únic continent on encara no havíem anat a cap. Només hi havia un petit handicap... els grups no ens atreien massa. Es tractava d'un concert organitzat per l'ambaixada finesa presentant, entre d'altres grups, Turisas i Stratovarius. Hauríem preferit a Finntroll o Children of Bodom, però només el fet de que sigui el propi govern el promotor d'un concert així, ja és digne del nostre respecte per aquell país... No veiem al Zapatero fent el mateix per als Barón Rojo, ara que han tornat...

A nosaltres aquests grups no ens diuen gran cosa, i a sobre els hem vist un munt de cops. El Wolfgang hi anava segur per fer-ne la crítica, i nosaltres vam estar dubtant... fins que vam veure que l'entrada costava 30€ al canvi i va ser l'argument determinant per decidir no anar-hi. Ja els hem vist prou vegades per molt menys! A sobre vam rebre un sms del Wolfgang des del concert dient-nos que sort que no hi havíem anat, que estava sent tan i tan dolent...

Però les ganes d'anar a un concert no ens havien passat, i el mateix Wolfgang ens en va recomanar un el dissabte d'un grup que es diuen Hanggai, de qui no n'havíem sentit mai a parlar.

El concert era en un local molt petit al costat del llac, ple de gent (sobretot estrangers).Quan vam arribar encara no havia començat ni el teloner, i com que quan vas als llocs has de fer el que fan els altres, vam copiar-los i ens vam posar a fer “botellón”al carrer. Quant de temps!!

El teloner era un tio molt peculiar que ell sol amb una guitarra electroacústica, un ordinador i tres pedals anava gravant diferents sons, i creava composicions sobre la marxa. Per moments no sabies si estava improvisant, assajant o directament en trance, però va tenir moments molt bons (i altres de molt pesats).


Finalment van sortir els Hanggai, el cantant amb una mena de cuirassa, el guitarrista i un altre amb uns barrets típics... Eren set en aquell escenari minúscul, i van fer saltar a tothom amb les seves cançons. Per descriure'ls breument: són els In Extremo de Mongòlia, fan una barreja de folk (amb instruments tradicionals) i rock i ens van agradar molt! A veure si algú els porta a Wacken algun any!

Metaltravellers@AC/DC

Vam comprar les entrades per a aquest concert el 30 de setembre, i vam tenir sort, perquè totes les entrades per a la gira australiana es van esgotar molt de pressa, i ens vam haver de quedar les més cares. Les expectatives eren molt altes: poder veure els AC/DC a casa seva, envoltats de públic incondicional, a l'estadi olímpic de Sydney... Vam anar cap allà en ferry per fer-ho més original (i de passada veure altres parts de la ciutat) i vam arribar allà just quan començaven els primers teloners.

La primera decepció va ser que els seients (tots eren numerats) que teníem eren al fons de tot de l'estadi. Se sentia i es veia molt bé, perquè teníem l'escenari de cara, però era com veure un dvd, perquè a ells els vèiem molt petits i era preferible mirar les pantalles. No sabem com es veia des de baix (encara que no semblava que hi hagués d'haver gaire bona visibilitat per culpa de la passarel.la que arribava a mig estadi).

Als primers teloners, Calling all cars, tothom els va ignorar, i els segons, Wolfmother, van posar la nota zeppeliana al concert. A les nou en punt va començar el concert.

Van ser dues hores en que, a part de quatre cançons de l'últim disc, van anar desgranant els clàssics de sempre. AC/DC en estat pur (tot i que els anys no perdonen, i al Brian Johnson al final del concert ja no li quedava veu). Nosaltres ens ho vam passar bé... però l'ambient que teníem al voltant era bastant fred. Excepte dos o tres, ningú no s'aixecava, ni cantava ni res, una mica fred tot plegat. I des de l'escenari igual, va donar la sensació que estaven fent el mateix concert que a qualsevol altre lloc, no van tenir cap mena de deferència ni de complicitat amb el públic local.

El concert va ser correcte, i vam passar una bona estona, però no va estar a l'alçada de les nostres expectatives (és clar que havent vist tants concerts com hem vist, cada cop som més exigents!).

Metaltravellers@ Trans-Siberian Orchestra

Si hi havia un concert que teníem moltes ganes de veure, era aquest. Fins i tot era una parada obligada en el viatge des d'un principi gràcies al Dani i a la Gemma, que ens van regalar les entrades fa un any i mig. Van ser molts dies planificant, intentant fer coïncidir vols, preus i horaris amb la visita de la Mama Sogra Metal (en endavant, MSM). Finalment, els inexcrutables camins d'internet ens van dur a Wichita, Kansas, on la Trans-Siberian Orchestra (que malgrat el nom, és americana) de la costa oest (n'hi ha dues fent gira simultàniament) feia el segon concert de la gira 2009.

Vam arribar al Kansas Colliseum, i un cop recollides les entrades ens vam posar a la cua... Quin fred! La gent que es veia no era precisament del ram del metall: famílies senceres, molts nens, gent gran... i algun pelut perdut entre la multitud. Molt variat.

No hi ha paraules per descriure el concert: van ser 2 hores i 45 minuts que vam gaudir al màxim, desitjant que no s'acabés mai. La primera part, un conte de Nadal, va ser la part més òpera-rock. Nadales metàl.liques, que amb el fred que feia a fora quedaven molt adients. Fins i tot va “nevar” dins del pavelló.

La segona part, més “metal meets classic” amb solos de guitarra que eriçaven els cabells, efectes especials, de llum i foc espectaculars. Més de 20 músics sobre l'escenari (la majoria amb grenyes i frac) i cap defecte de so. Van fer una repassada a tots els seus àlbums, i van presentar l'últim disc, que també és conceptual, però no de nadales, i potser el més heavy de tots.

Hi va haver un instant en que vam flipar... però no per la música. En un moment donat, un dels cantants va presentar a la resta de músics, va desitjar bones festes a tothom, i va demanar una ovació pels militars destinats a l'estranger que no podran celebrar el Nadal a casa seva... i de sobte TOTHOM (tothom menys nosaltres) es va aixecar enfervorit aplaudint sense parar... No sabíem on mirar, tement que ens fessin fora per antipatriotes, jejeje.

Després del concert tots els membres de la banda van signar autògrafs a tothom qui va voler. T'havies de desinfectar les mans per poder-los saludar, això si. Es quedaven de pedra quan els dèiem d'on veníem per veure el concert. Per cert, si els voleu veure, ens van dir que a la primavera estaran de gira per Europa... amb una mica de sort passaran per Barcelona!

Més fotos aquí.

Metaltravellers@ Invaders (Iron Maiden tribute + Armadura + Xavier Moyano)

Una de les raons per tornar a La Paz el dissabte va ser poder anar a un concert (per fi!) després de tant de temps. El concert va ser curt, però ens va servir per treure'ns les ganes. El primer que va tocar va ser un guitarrista argentí rotllo Steve Vai. Després van donar pas a Armadura, que ens va semblar un grup força conegut i consolidat amb un estil Avalanch però amb lletres referents a la història boliviana. I finalment van tocar els Invaders, un grup de versions d'Iron Maiden amb Eddie inclòs!! Els Invaders van tocar molt bé, conseguint un so bastant fidel a l'original. La llàstima va ser que com que el concert va començar una hora tard, i era en un centre cultural, només van tenir temps de tocar cinc cançons: Aces High, Fear of the Dark, The Trooper, The Number of the Beast i Hallowed be Thy Name.
Això sí, quan vam arribar a La Paz, vam veure uns cartells referents a una òpera-rock que es deia "La Última Noche de Beethoven", una posada en escena inspirada en l'àlbum Bethoven's Last Night de la Trans-Siberian Orchestra, en castellà. Llàstima que havia estat el cap de setmana abans i ens la vam perdre.

Metaltravellers@KISS

Concert: Kiss (teloners Racimo)

Lloc: Estadio Municipal de La Florida (Santiago de Chile)

Durada: 2h 15 min

Espectacular!!!