divendres, 30 d’abril del 2010

Guangzhou

El primer que ens va cridar l'atenció a la frontera xinesa va ser el tràfec de gent. Milers de persones feien cua – la majoria xinesos- i això que era un dimecres a les 4 de la tarda. Passats els controls vam agafar un bus allà mateix que ens portaria a Guangzhou, també coneguda com a Canton. Pel camí ja vam començar a veure el què ens esperava: obres i moviments de terres per tot arreu. Quina fal.lera constructora!



Guangzhou és la tercera ciutat en importància del país, i, de sempre, una de les més obertes a l'exterior, gràcies a la importància històrica del seu port en el comerç marítim. Avui en dia la seva fira de comerç continua tenint un gran pes específic. Doncs bé, nosaltres, sense saber-ho, ens vam plantar allà just els dies en que se celebrava. Per sort teníem allotjament a casa del Johnny, de couchsurfing. Només trobar-nos ens va portar a un lloc a sopar un menjar típic. Va ser una manera d'entrar amb molt bon peu al país, al pobre el vam atabalar amb preguntes. Com que ell treballava tot el sant dia, nosaltres vam tenir molt de temps per recórrer tota la ciutat. Això si, abans de sortir sa mare ens feia l'esmorzar: un bol d'arròs bullit i una mena de truita amb ceba tendra.



A primera vista no és una ciutat que diguis: “Oh!”. Molts edificis alts, avingudes que semblen autopistes i edificis amb moltes llums. Però a la que la recorres a peu descobreixes racons que valen la pena, i també carrerons per on no sembla que el progrés hi hagi passat encara. El primer dia ens disposàvem a caminar, però va començar a ploure d'una manera exagerada, i ens vam haver de refugiar en un Starbucks, que és l'únic lloc on hi havia connexió a internet gratuïta i sense haver de posar el teu DNI xinès. Allà vam experimentar la censura del govern, ja que no podíem entrar al bloc... sort que estàvem previnguts, i amb un programa que tenim instal.lat, el podem veure i actualitzar (igual que veure altres blocs, el facebook i totes aquestes webs enemigues).

Aquell dia vam visitar el mausoleu del rei Nanyue, una tomba que van descobrir fa uns anys quan excavaven per construir un centre comercial. El rei estava enterrat amb tota la cort, i el seu cos protegit per un “vestit” de peces de jade i fils de seda. Quan va parar de ploure vam anar al parc Yuexiu. Per culpa del temps no hi havia gaire gent, però si vam trobar una coral de jubilats que cantaven molt bé, i que van fer cantar a la Meritxell una cançó catalana... Allà vam visitar el museu de la ciutat, que explica la importància que tenia el seu port en la ruta de la seda marítima, i com els cantonesos sempre han sigut diferents dels mandarins. Aquell dia també vam veure el memorial a Sun Yatsen, el pare de la revolució, i un temple budista. Vam caminar molt, i quan no podíem més agafàvem el metro (molt modern, i amb cartells en xinès i anglès).




L'endemà vam visitar el temple de Chen Clan, un complexe de temples que avui en dia fa funcions de museu, i on hi ha artesanies de diverses menes. Més que artesanies, algunes són autèntiques obres d'art. També vam anar a l'illa de Shamian, un illot al riu Perla on els mercaders estrangers tenien permís per instal.lar-se en altres temps. És curiós, perquè sembla que estiguis a Europa, tot ple d'edificis colonials. A més no hi passen gaires cotxes, i seria molt agradable passejar-hi si no fos que estava tot en obres. De fet tota la ciutat està potes enlaire perquè l'estan posant maca pels propers Jocs Asiàtics del novembre. També vam travessar el riu per passejar per l'altra riba. I com que era Sant Jordi, no va poder faltar la rosa (els llibres els havíem comprat a Hong Kong uns dies abans, per tenir més per triar en anglès).




L'últim dia vam visitar l'institut del moviment camperol, on Mao havia donat classes, i el parc en homenatge als màrtirs, un bon exemple d'arquitectura comunista. Per arrodonir, vam anar a l'illa d'Ersha, un oasi verd ideal per passejar o llogar un tàndem. La veritat és que aquests primers dies no hem tingut gaires problemes de comunicació. De totes maneres, hem decidit aprendre uns mínims per fer-nos entendre... el problema serà entendre quan ens contestin.

Més fotos aquí.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Més Hong Kong i Macau

El diumenge vam anar a Kowloon, la part continental més propera a l'illa, una massificació d'edificis i de gent, amb molts mercats i botigues. I nosaltres mirant, perquè el que se'n diu comprar, no vam comprar res de res. Vam veure el mercat del ocells, el de les flors, el del peixos, el de les dones (d'articles per a senyores, no que hi venguin dones eh!), el de Temple Street... i com que era diumenge, estava tot a rebentar de gent comprant, i de minyones indonèsies i filipines fent pic-nics als parcs. Ja al vespre vam arribar al tram final de Nathan Road, un estrés de carrer que acaba al passeig marítim.

Per allà vam anar a veure el passeig de la fama, amb les estrelles dels grans actors del cine de Hong Kong... la Meritxell només en va reconèixer dos... i l'Oriol tres: Bruce Lee, Jackie Chan i Jet Li. Allà vam esperar que es fessin les vuit del vespre per veure l'espectacle que fan cada dia, en que els gratacels de l'illa al davant teu van fent jocs de llums seguint la música. Aquell dia també vam acabar destrossats de caminar, però abans de tornar a casa encara vam tenir ànims d'anar a fer una cervesa en un bar amb bona música... no era ben bé heavy, era d'un club de motores i el jukebox estava espatllat i només posaven els Rollings, però ja ens va estar bé.



El dilluns era el dia que teníem previst marxar, però l'Adrian ens havia insistit que ens quedéssim a casa seva. Vam acceptar perquè ell viu a l'illa de Lamma, una illa al davant de Hong Kong on no hi ha cotxes, i ens feia gràcia veure-la (així ja podem dir que hem estat a les quatre zones de Hong Kong). Però poc més ens quedava per fer.

La impressió general és que ens ha agradat... però per estar-hi de visita. El ritme de vida aquí és frenètic, treballen més hores que un rellotge, i el seu únic al.licient és gastar-s'ho tot el cap de setmana anant de compres. Això els que poden, perquè la realitat és que el 30% viuen molt bé, estressats, però bé, i la resta sobreviuen com poden.



La següent parada va ser Macau, l'antiga colònia portuguesa entestada avui en dia a ser el Las Vegas de l'orient. En una hora de ferry hi vam arribar, i vam haver de buscar allotjament. Feia dies que no carregàvem les motxilles i es va notar! A Macau, com a Hong Kong, allotjament i barat són dues paraules que no van mai juntes. Finalment vam trobar un sostre en un hostal... bé, només dir que segons la guia l'hostal més barat costava 120 patacas (ens encanta el nom de la moneda de Macau!) i nosaltres en vam trobar un altre per 80... però no volgueu saber com era. En fi, per una nit...

Vam recórrer els carrerons de la península, una barreja d'arquitectura colonial i xinesa. Fa molta gràcia perquè tots els noms estan en xinès i portuguès, però a l'hora de la veritat el portuguès ningú el parla. Vam caminar molt, fins que els peus ens van dir prou. Però vam tenir temps d'entrar en un parell d'hotels-casino per al.lucinar amb el luxe excessiu i les obres d'art exhibides a la recepció. Però no vam tirar ni una pataca a les màquines! Això si, l'Oriol va ser capaç de llevar-se a les 2.30am per anar a buscar un bar on veure el Barça... i el va trobar al costat de l'hostal! I a sobre un noruec de pare pamplonès el va convidar a dues birres. Llàstima del resultat...



L'endemà vam tornar a passejar per veure el que ens faltava de la península. Vam anar fina al temple d'A-ma, i vam pujar fins a l'ermita da Penha, on hi havia ni més ni menys que set parelles de nuvis fent-se les fotos de rigor... quin tràfec! Vam decidir que no aniríem a l'illa de Taipa, just davant de la península -de fet estan unides per tres ponts- i és on hi ha les còpies dels casinos de Las Vegas. I com que ja hem vist els originals, vam pensar que no calia.

I així vam anar tirant cap a la frontera per entrar a la Xina de debò, la popular...

Més fotos aquí.

dijous, 22 d’abril del 2010

Primers dies a Hong Kong

Vam deixar Kuala Lumpur amb un regust molt dolç, gràcies a la botiga de caramels que hi ha a la terminal just abans d'embarcar i que te les deixa tastar totes de franc! 3,5 hores de vol més tard ens plantàvem a Hong Kong, on de seguida vam anar a casa del David, el nostre amfitrió, que ens esperava amb el sopar a la taula.



Vam tenir molta sort que ens acollís, ja que a Hong Kong l'allotjament no és barat precisament, i ens vam poder estar a casa seva sis dies com a reis (el temps que ens va trigar el visat per la Xina, ja que hi havia el cap de setmana pel mig) en un barri molt tranquil. A canvi nosaltres ens vam oferir a cuinar alguna cosa i ens va demanar ni més ni menys que una paella de marisc! Doncs ens va quedar boníssima, sinó, ningú hauria repetit!



Tot i la boira que no ens va abandonar en tots els dies que hi vam ser, Hong Kong ens va fascinar de seguida per tots els contrastos que té. Uns gratacels gegantins, un formiguer constant de gent, la majoria homes i dones de negocis, botigues per tot arreu... Però a la vegada hi ha racons per tot arreu on gaudir d'una mica de tranquil.litat i escapar de la bogeria que hi ha fora. De les quatre zones en que es divideix el territori, la major part del temps la vam passar a l'illa de Hong Kong pròpiament dita.



Els dos primers dies vam exprémer les cames caminant amunt i avall (literalment, perquè és molt costeruda, i a banda tot són passos elevats, et passes el dia pujant i baixant escales). És molt curiós perquè per anar d'un lloc a un altre molt probablement entres per un edifici i acabes sortint per un altre, tot està comunicat. Vam visitar el centre de la ciutat, Causeway i els seus temples, el parc, el centre d'exposicions, els mercats més genuins de la ciutat: el de marisc assecat, el dels herbolaris, més temples... El divendres vam anar cap a la part sud de l'illa, on hi ha els barris d'Aberdeen i Stanley, i les platges, que en aquesta època estan desertes, i on les zones de bany tenen barreres anti-taurons. A Aberdeen vam visitar el mercat del peix i vam comprar les gambes, les cloïsses i les sèpies per a la paella, i t'ho venen tot viu: més fresc impossible!



El dissabte vam anar amb el David i la seva nòvia honkonesa d'excursió als New Territories, a la part continental de Hong Kong, on els edificis no són tan alts i hi ha molts espais verds. Vam anar a fer una mariscada al port de Sai Kun i a caminar per un parc. Després, vam quedar amb l'Adrian, un altre noi de couchsurfing, romanès que està treballant a la ciutat, i junts vam pujar al Victoria Peak, des d'on es té una vista espectacular del port amb la ciutat als peus. Vam acabar fent una volta per Lan Kwai Fong, per veure quin aspecte tenia la festa de HK, però no ens va d'acabar de conèncer l'ambient i vam passar de llarg.



Continuarà...

Més fotos aquí.

dijous, 15 d’abril del 2010

Pulau Perhentian

Amb la Meritxell ja recuperada del tot de la mena de grip asiàtica que havia arreplegat, en gran part gràcies a les energies aportades pels cacaolats i el pernil salat que ens havien fet arribar, vam agafar un bus nocturn per anar cap a les illes Perhentian.

Malàisia té un petit inconvenient amb els busos nocturns, i és que el país (almenys la part peninsular) té una mida que fa que amb poques hores el recorris de punta a punta, així que el bus ens va deixar a les 5 del matí en una estació, i vam haver d'esperar dues hores a que sortís un altre bus fins on havíem d'agafar la barca cap a l'illa.



Les nostres expectatives eren molt altes, però com ens ha passat altres vegades, potser pel fet de no haver dormit, la calor i tot plegat quan vam arribar allà no ens va semblar ni paradisíac ni res. Primer, la barca ens va deixar a 100 metres de la vora, i vam haver de pagar una altra barca que ens acostés fins a la sorra, tot i que hi havia un moll. Al nostre bungalow hi feia una calor mortal, i el ventilador no anava perquè només hi havia electricitat a la nit, però sentíem el generador del costat com si el tinguéssim sota el coixí, i a sobre a la platja les palmeres no feien ombra i l'aigua estava tan calenta que no refrescava.

Però passada la primera nit, ho vam veure tot amb uns nous ulls, i si no hagués estat perquè ja teníem un vol comprat, ens hi hauríem quedat molts més dies (sort que vam mirar el bitllet, perquè estàvem convençuts que volàvem el dimecres i en realitat era el dimarts!). Poca cosa hi ha a explicar: tot el dia a la platja, de la sorra a l'aigua i de l'aigua a la sorra... Quina aigua cristal.lina... Quina sorra blanca... Quines palmeres... Aix...

Vam conèixer a una colla de gent amb qui vam estar de festa (si una cosa té aquesta illa, és que té moltes opcions per triar a l'hora de menjar o de beure alguna cosa): franceses, una danesa, un alemany, un català... però també malais.



La missió impossible de veure el partit va tenir uns moments d'esperança, quan l'amo d'un bar molt emocionat va dir que ens el posaria... però després d'haver-nos llevat a les 3.45 am per anar-lo a veure, el bar estava tancat i allà no hi havia ningú... així que ens en vam tornar a dormir. Sort que l'endemà al matí ens van dir el resultat, i l'excursió del snorkel va transcórrer amb un somriure més ampli als llavis. El que dèiem: un dels dies vam fer una excursió per anar a veure què hi havia sota l'aigua, i només per això ja va valdre la pena haver anat fins allà. Vam veure un munt de peixos i altres bèsties marines, coralls de mil colors... No ens cansàvem d'estar a l'aigua! Vam nedar amb taurons (petits), ralles, una tortuga... Fins i tot vam trobar al Nemo (i a tota la seva parentela). Preciós de veritat. Ens va faltar fer immersions, però ja hi tornarem...



El dia que marxàvem vam aprofitar fins a l'últim minut a l'aigua, mirant els fons amb unes ulleres i un tub que ens vam trobar al fons del mar el dia de l'excursió i que van molt bé. I és que ara passaran dies, setmanes, mesos! fins que no ens tornem a banyar en unes aigües així... Vam tornar amb un bus nocturn i vam anar directament a l'aeroport. A veure com ens en sortim amb la Xina, els xinesos i el xinès... Ni hao Hong Kong!



Més fotos aquí.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Kuala Lumpur

Vam arribar a Mersing ja de nit, i d'allà vam agafar un bus que ens deixava a Kuala Lumpur a les 3 de la matinada. Per sort, l'hotel on ens vam allotjar la primera nit tenia habitacions lliures i vam poder descansar. La Meritxell continuava malalta i es va passar més estona en el llit que fora durant el dia tot i que al capvespre es trobava millor i podia sortir a passejar.

Alinea al centre

Divendres vam visitar les Batu Caves, un temple hindú en unes coves als afores de KL. També vam aprofitar per anar al Pasar Besar, un mercat on venen tot tipus d'artesania i en el que els divendres al vespre fan balls tradicionals per als turistes. Aquests només duren mitja hora i quan els vam trobar ja només quedaven deu minuts. En el segon i últim ball que vam veure els quatre ballarins van treure turistes a ballar amb ells però hi havia una noia que no trobava a ningú. Així doncs, les MGM sense dubtar-ho, van assenyalar a l'Oriol que s'estava amagant per no sortir. Amb resignació l'Oriol va sortir a l'escenari i amb més pena que glòria va passar la vergonya del dia. Ho sentim molt però el vídeo del ball està censurat i ningú el pot veure, jejeje.



Per la nit vam aprofitar per acostar-nos a les torres bessones Petronas, la companyia de petroli i gas de Malàisia. Aquests dos gratacels van ser en el seu moment els edificis més alts del món però que aviat va ser superat per algun dels petro-edificis de Dubai. Realment veure-les des de ben aprop i tant il·luminades era impressionant. D'allà vam anar a Bukit Bintang, on hi ha la moguda nocturna de la ciutat, i vam aprofitar per sopar en un restaurant italià (a preus italians, però com que convidava la MMS...). La cara de l'Oriol provant la lasanya parlava per si sola.



L'endemà l'Oriol i les MGM van sortir ben aviat per anar a fer cua per pujar a les torres. Pujar-hi és gratuït, però les places són limitades i cal ser-hi d'hora per aconseguir lloc. Van arribar 20 minuts abans que repartissin els números i ja no hi havia places (tot i que allà no hi havia les persones per omplir, al ser dies de gran premi de F1 i ser Petronas l'organitzador, suposem que moltes van anar pels seus compromisos, que no havien de fer cua...). Una mica decebuts van passejar pel parc que hi ha per allà fins que va ser hora d'anar tirant cap al circuit per veure els entrenaments i la classificació. Encara que hi havia una pantalla en la nostra zona, no podíem llegir la classificació provisional i tampoc vam entendre perquè els Ferraris i McLaren no van sortir en les Q2 i Q3. Tot i això L'Oriol i la Gi estaven encantats!



A la nit, l'última en companyia, vam anar a sopar marisc a Chinatown, i no ens el vam poder acabar, i les MGM van aprofitar per fer moltes compres i regatejar a tort i a dret. El diumenge al matí van fer una última volta per fer fotos al palau del governador i Little India, i cap al circuit altre cop a veure la cursa, que va ser molt emocionant. I d'allà directament a l'aeroport, per acomiadar-les. Després d'un petit moment de pànic en no constar a la llista del vol, tot es va solucionar i els Metaltravellers ens vam quedar sols a KL una altra vegada. MGM: esperem que us ho hagueu passat tan bé com nosaltres.

Ens vam quedar 3 dies més per acabar d'aconseguir el visat de l'Índia, i si, ja el tenim!! Per fugir de la calor de la ciutat ens vam dirigir cap a Pulau Perhentian, amb una gran incògnita que pertorbava el descans de l'Oriol: es tornaria a perdre el Madrid-Barça? Aiaiaiaiai...

Més fotos aquí.

divendres, 9 d’abril del 2010

Pulau Tioman

Des de Melaka vam agafar un autobús que ens va portar fins a Mersing, tot i que ens vam malfixar amb l'horari i vam haver d'esperar el següent, total, que vam matinar per a res. Mersing és un poble portuari sense cap interès, però és d'on surten els ferris que van fins a l'illa de Pulau Tioman. Com que vam arribar tard, vam haver-hi de fer nit. Per passar l'estona vam visitar un temple xinès i un d'hindú que estaven porta per porta. I també vam poder sopar en una pizzeria que sorprenentment estava boníssima!



Al dia següent vam anar amb el primer ferri fins a l'illa i, després d'haver trobat uns bungalows a primera línia de mar (on teníem de veïns els australians de Pulau Weh) vam començar tots quatre a adaptar-nos ràpidament al ritme de vida que es respirava. Tranquil·litat. Ara ens banyem en aquestes platges d'ensomni, ara prenem una cerveseta tot veient la posta de sol... Un estrés, vaja! També vam tenir temps per a fer snorkel (o posar-se màscara i tubs i veure els peixos del voltant) i jugar partides interminables (i apassionants!) de Munchkin. Les MGM estaven encantades amb la quantitat de bitxos que van veure: micos, llangardaixos de dos metres, aranyes, rat-penats (potser aquests dos últims no tant, jejeje)...



Al segon dia la Meritxell es va posar un pèl malalta, amb febre i mal de cap, així que es va passar gran part del temps dormint i recuperant-se. L'Oriol i les MGM van decidir acostar-se a la gran capital de l'illa, dos carrers plens de tendes duty free on els turistes van a comprar alcohol i tabac.

Aquella nit el Barça jugava contra l'Arsenal a les 2.45am, i en un dels bars ens van dir que ens posarien la tele per poder veure el partit (no encendre-la, no, portar-la literalment al bar). Vam quedar a la una, vam arribar, ens van servir una cervesa i l'home ens va dir que a falta de mitja hora el despertéssim, que s'anava a dormir a la tenda de campanya que hi havia plantada allà. Com ens va dir, el vam despertar i quan quedaven 10 minuts per començar ens va dir que no posava la tele, que havíem d'anar a l'altre bar, així que, amb resignació, vam anar fins allà i per sort vam poder gaudir del partit!



L'endemà marxàvem del paradís amb moltíssimes ganes d'haver-nos pogut quedar més temps, però Kuala Lumpur ens esperava!

Més fotos aquí.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Malàisia en companyia

Després de passar gairebé un mes a Indonèsia vam arribar a la capital de Malàisia amb ganes d'estar a un lloc a mig camí entre les cultures occidentals i orientals, i aquest país ho és. Malàisia està format per un conjunt de cultures que viuen en harmonia i sense problemes. Malais, xinesos i hindús conviuen perfectament en aquest país. El poder del petroli, en aquest cas, ha fet que Malàisia sigui un dels països més desenvolupats de tot Àsia, i és per això que pots trobar des de centres comercials amb botigues internacionals amb preus internacionals fins a altres exclusius per als més rics.



Vam arribar a Kuala Lumpur (KL) un dia abans que ho fessin les Metal Gi i Mar (en endavant MGM) i vam aprofitar per començar els tràmits del visat per a l'Índia i per la tarda vam anar a un de les desenes de centres comercials a veure "Alice in Wonderland". Feia molt temps que no anàvem al cinema!

L'endemà ben aviat vam anar a trobar-nos amb les MGM, que en la seva triomfal arribada el primer que van fer va ser rebatejar la moneda del país... en fi! I després de prendre un cafè vam portar-les a l'hotel on passaríem només una nit ja que deixàvem la visita de KL per al final del seu viatge. Allà vam desembolicar tots els regals que ens havien portat (sobretot menjar, nyam!). Després de recuperar-se d'un llarg vol vam passejar per la ciutat per així al dia següent marxar cap a Melaka.



Melaka, al igual que Banda Aceh, va ser fa molt temps un dels principals ports mercantils d'espècies. Vam poder comprovar ràpidament que la ciutat tenia un aire europeu, ja que va estar colonitzada pels portuguesos i els holandesos durant molt de temps. Melaka és una ciutat molt turística, amb els tricicles plens de llums i flors, tot molt net i ben cuidat, i ple d'atraccions per als visitants. Durant els dos dies que vam ser-hi, vam passejar pels carrers principals, com per exemple el Jonker Walk, on per la nit s'omple de parades que venen de tot i més i sobretot, parades oferint tot tipus de menjar. El gelat fregit i els granissats de tot tipus estaven boníssims!

En aquest carrer, els divendres i dissabtes hi ha un mestre de Kung Fu que fa una exhibició al carrer. El seu show es caracteritza per barrejar l'humor (majoritàriament en xinès) amb les arts marcials. El número més espectacular és veure'l foradar un coco amb el dit index. Al principi del show va començar a preguntar als turistes la nacionalitat, fins que es va parar davant de l'Oriol i li va demanar de col·laborar en l'espectacle. Primer l'home li volia tirar una carta a l'ull (després d'observar com de forta la tirava en l'aire), i després li va fer aguantar un coco durant uns cinc minuts (després de deixar anar tot un rotllo per a que li compressin uns productes, que les MGM no van poder resistir-se!!).



També, la Mar no va poder estar-se sense provar el fish massage, que consisteix en posar els peus en un aquari i els peixos famolencs comencen a menjar-se la teva pell morta. Encara no entenem com va poder aguantar els 15 minuts amb les pessigolles que li feien!



Més fotos aquí.