Des de Melaka vam agafar un autobús que ens va portar fins a Mersing, tot i que ens vam malfixar amb l'horari i vam haver d'esperar el següent, total, que vam matinar per a res. Mersing és un poble portuari sense cap interès, però és d'on surten els ferris que van fins a l'illa de Pulau Tioman. Com que vam arribar tard, vam haver-hi de fer nit. Per passar l'estona vam visitar un temple xinès i un d'hindú que estaven porta per porta. I també vam poder sopar en una pizzeria que sorprenentment estava boníssima!
Al dia següent vam anar amb el primer ferri fins a l'illa i, després d'haver trobat uns bungalows a primera línia de mar (on teníem de veïns els australians de Pulau Weh) vam començar tots quatre a adaptar-nos ràpidament al ritme de vida que es respirava. Tranquil·litat. Ara ens banyem en aquestes platges d'ensomni, ara prenem una cerveseta tot veient la posta de sol... Un estrés, vaja! També vam tenir temps per a fer snorkel (o posar-se màscara i tubs i veure els peixos del voltant) i jugar partides interminables (i apassionants!) de Munchkin. Les MGM estaven encantades amb la quantitat de bitxos que van veure: micos, llangardaixos de dos metres, aranyes, rat-penats (potser aquests dos últims no tant, jejeje)...
Al segon dia la Meritxell es va posar un pèl malalta, amb febre i mal de cap, així que es va passar gran part del temps dormint i recuperant-se. L'Oriol i les MGM van decidir acostar-se a la gran capital de l'illa, dos carrers plens de tendes duty free on els turistes van a comprar alcohol i tabac.
Aquella nit el Barça jugava contra l'Arsenal a les 2.45am, i en un dels bars ens van dir que ens posarien la tele per poder veure el partit (no encendre-la, no, portar-la literalment al bar). Vam quedar a la una, vam arribar, ens van servir una cervesa i l'home ens va dir que a falta de mitja hora el despertéssim, que s'anava a dormir a la tenda de campanya que hi havia plantada allà. Com ens va dir, el vam despertar i quan quedaven 10 minuts per començar ens va dir que no posava la tele, que havíem d'anar a l'altre bar, així que, amb resignació, vam anar fins allà i per sort vam poder gaudir del partit!
L'endemà marxàvem del paradís amb moltíssimes ganes d'haver-nos pogut quedar més temps, però Kuala Lumpur ens esperava!
Més fotos aquí.
Al dia següent vam anar amb el primer ferri fins a l'illa i, després d'haver trobat uns bungalows a primera línia de mar (on teníem de veïns els australians de Pulau Weh) vam començar tots quatre a adaptar-nos ràpidament al ritme de vida que es respirava. Tranquil·litat. Ara ens banyem en aquestes platges d'ensomni, ara prenem una cerveseta tot veient la posta de sol... Un estrés, vaja! També vam tenir temps per a fer snorkel (o posar-se màscara i tubs i veure els peixos del voltant) i jugar partides interminables (i apassionants!) de Munchkin. Les MGM estaven encantades amb la quantitat de bitxos que van veure: micos, llangardaixos de dos metres, aranyes, rat-penats (potser aquests dos últims no tant, jejeje)...
Al segon dia la Meritxell es va posar un pèl malalta, amb febre i mal de cap, així que es va passar gran part del temps dormint i recuperant-se. L'Oriol i les MGM van decidir acostar-se a la gran capital de l'illa, dos carrers plens de tendes duty free on els turistes van a comprar alcohol i tabac.
Aquella nit el Barça jugava contra l'Arsenal a les 2.45am, i en un dels bars ens van dir que ens posarien la tele per poder veure el partit (no encendre-la, no, portar-la literalment al bar). Vam quedar a la una, vam arribar, ens van servir una cervesa i l'home ens va dir que a falta de mitja hora el despertéssim, que s'anava a dormir a la tenda de campanya que hi havia plantada allà. Com ens va dir, el vam despertar i quan quedaven 10 minuts per començar ens va dir que no posava la tele, que havíem d'anar a l'altre bar, així que, amb resignació, vam anar fins allà i per sort vam poder gaudir del partit!
L'endemà marxàvem del paradís amb moltíssimes ganes d'haver-nos pogut quedar més temps, però Kuala Lumpur ens esperava!
Més fotos aquí.
Entrades
4 comentaris:
A la Gemma i a mi també ens va passar una anècdota molt divertida quan tornàvem de Bèlgica. Estàvem a l’aeroport de Girona esperant el bus que ens portés a la ciutat, i allà vam coincidir amb uns seguidors de l’Arsenal que anaven a Barcelona a veure el partit. Ja no comento com va acabar la fatídica història dels anglesos esportivament parlant.
I de sobte un guiri es dirigeix cap al conductor del bus que anava a Barcelona i li comenta que esperés un moment que uns amics ara venien per agafar el bus. El tio del bus va sudar completament, i al cap d’un instant, venen els gooligans amb una bossa plena de birres tretes del bar de l’aeroport. Havien perdut el bus i quan obre la bossa de les cerveses un dels freakies de l’Arsenal es dona compte que a la llauna posa: Sant Miguel 0,0. Aquí la Gemma va començar a descollonar-se a la cara dels guiris havent perdut l’autocar i amb cervesa sense alcohol.
El paio del bar segur que era del Real Madrid, mira que posar-vos el caramel a la boca i després no posar-vos el partit. Jo estic allà amb vosaltres i començo a cridar-li a la cara: Este garito lo vamos a quemar!!!!
Les MGM van fer noves amistats amb tant d’animalet solt. Per cert, la foto idèntica a la portada de Nirvana.
Estressada vida!!!M'ha encantat la moto amb sidecar,trobo que la cadira de plàstic li dona un toc de modernitat...
Els animalets molt cucs,és un zoo a l'aire lliure tot molt ecològic.
Jo dimecres vaig a desestressar-me anant de convis amb els "cafres" de 6è,substituint la seva tutora,cada un viatja on pot i L'Empordà també és bonic...
Ah!! i a veure que feu que vaig llegir que a Sumatra hi havia hagut un terratrèmol,per on passeu deixeu rastre JE JE.
Apa "narinant"
UF! Fa poc més d'una setmana estava allà estirada a l'hamaca veient la posta de sol i ara mateix em sembla que fa una eternitat!!! :(
Que bonic!!!
Ostres i tant, que bonic. Veig que la Mar i la Gisela van poder disfrutar amb vosaltres d'aquestes vostres eternes vacances..
Petons.
Gemma.
Publica un comentari a l'entrada