Primera tornada a Melbourne

El nostre recorregut per Austràlia és un pèl estrany, però donades les circumstàncies, és el millor que hem pogut planificar.

Després de deixar a l'Angelika i al Morten a l'aeroport (ells havien de treballar el dilluns!) vam gaudir les últimes hores sols a la casa, vam recollir, i al dia següent vam emprendre el viatge de tornada. Fins als afores de Sydney el camí era el mateix que a l'anada, però vam parar en llocs diferents. La primera nit vam dormir a Emerald Beach, i només llevar-nos ens vam tirar de cap a l'aigua, tot un gust!

El segon dia vam tirar milles fins a passar de llarg Sydney, un dia sense massa història, això si, vam parar a fer un bany a Coffs Harbour. Vam dormir a prop de Canberra, la capital del país, situada estratègicament entre Sydney i Melbourne per atenuar la rivalitat entre les dues. La ciutat estava a mig gas, perquè les universitats i els polítics (i suposem que la majoria dels funcionaris) estaven encara de vacances, però va ser una visita agradable. Vam passar el matí al museu nacional d'Austràlia, on tracten aspectes molt diferents del país i els seus habitants: història, llengua, ecologia, identitat... i a la tarda vam anar a visitar el parlament.

L'endemà vam tornar a fer carretera i manta, parant a mig camí a banyar-nos en un riu, fins que vam arribar a Melbourne al vespre, vam endreçar la furgoneta i la vam tornar als seus amos en un estat impecable. El dijous vam passejar pel barri on ells viuen, St. Kilda, que toca a la platja, i vam visitar el Luna Park, el parc d'atraccions, i un mercat nocturn que hi havia amb paradetes de cuina de tot el món. I el divendres vam anar a passar el dia al Melbourne Park, on té lloc l'Open d'Austràlia de tennis. Vam passar el dia de partit en partit, passejant per les instal.lacions, passant calor i gaudint de l'ambient. L'Angelika, el Morten i altres amics seus se'ns van anar afegint quan acabaven de treballar, i al final érem una bona colla.

Vam veure partits de dobles masculins (El Robredo i el Granollers), individual femení i dos d'individual masculí. També vam veure la Venus Williams entrenant, i el partit del Rafa Nadal el vam veure com sempre... per una pantalla! Era la tercera ronda i encara no s'havia lesionat...

Més fotos aquí.

Setmana de relax

Vam arribar a Peregian Beach, molt a prop de Noosa Heads, i un cop instal.lats a la casa que havíem llogat, ens vam dedicar a... no fer res! Molta platja, molta lectura, menjar, beure, dormir... Un dia el vam aprofitar per visitar el parc natural de Noosa (sobretot visitar la seva platja) i també vam anar amb la furgoneta a alguna altra platja a la vora, però va ser una setmana on vam desconnectar del món (rarament en nosaltres no vam revisar el correu electrònic i fins i tot a l'Oriol li preocupava zero els resultats del Barça, bé, zero tampoc... 0,1 jejeje).

Els tres ens ho vam passar molt bé, i el Morten se'ns va unir a finals de setmana. El post aviat estaria acabat... Si no fos perquè també vam fer una visita cultural... Vam anar al Zoo d'Austràlia, el del famós caçador de cocodrils!

Vam arribar allà ben aviat per aprofitar l'assoleiat divendres. Al ser vacances estava bastant ple , però en cap moment ens vam sentir aclaparats per la massa de gent, al contrari., és tan gran que no sembla que estiguis en una llauna de sardines. El Zoo d'Austràlia no s'assembla a cap que haguem vist anteriorment. Hi ha bastantes espècies d'animals, però sembla que aquí és més important la qualitat que la quantitat i això es reflecteix en els animals, que no se'ls veu tristos com en altres zoològics.

En quant als animals, la majoria d'espècies són autòctones, hi ha un munt de llangardaixos (fins i tot tenen un drac de Komodo!), mil i una especies de cocodrils i serps, koales (tots dormint, és clar!), cangurs, als quals se'ls hi pot donar de menjar, i altres especies com els wombats (uns marsupials rodonets i cama-curts que si es necessari poden córrer a 40 km/h!), els emus... I també tigres i elefants asiàtics.

Durant el dia hi ha xous on expliquen més coses dels animals. Vam donar menjar als elefants, vam veure els tigres com jugaven a la piscina, les llúdries corrent per allà, i, evidentment, vam anar a veure l'estrella dels espectacles, el xou dels cocodrils, que a més estava amenitzat pels fills i la vídua del Steve Irwin. El cocodril impressiona quan veus com salta amb la boca oberta, però el xow... és una mica lamentable la parafernàlia que munten per demanar diners a la gent. I a la botiga ja vam flipar, tota la línia de roba de la nena, la de la mare, les nines Bindi, i milions de coses més... També hi ha un racó memorial del Steve on la gent hi deixa els seus records.

Per arrodonir el dia vam anar a sopar al club de surf de Sunshine Beach i així acomiadar la setmana a la platja.

Més fotos de nosaltres fent-vos ràbia a la platja aquí. De fet, hi ha moltes més fotos de bèsties que nostres, encara que a vegades sí que som una mica animals...

Aquest post el dediquem al Marc, a la Maria i al Joan-Pau, sense la insistència dels quals segurament no hauríem anat al zoo...

De Melbourne a Noosa

Després de tants dies a Melbourne, tocava tornar a posar-nos en marxa. Abans, però, vam tenir feina. El Morten i l'Angelika s'acabaven de comprar una furgoneta, i calia habilitar-la com a “campervan”, les furgonetes amb que la majoria de motxillers viatgen pel país. Van ser dos intensos dies netejant-la, serrant fustes i cosint cortines, però vam quedar tots molt contents amb el resultat. Un cop revisada al taller, i havent passat pel super per comprar provisions, els Metaltravellers i l'Angelika vam sortir a la carretera (al Morten li tocava quedar-se a Melbourne treballant pobre...).

Teníem sis dies per davant per fer els aproximadament 2000 Km que hi ha entre Melbourne i Noosa, a la Sunshine Coast. El primer dia no vam arribar gaire lluny, perquè intentant evitar el peatge per sortir de la ciutat ens vam trobar una carretera tallada i vam acabar fent un munt de voltes que ens van dur a les muntanyes de Dandenong (molt maques, per cert). Aquella nit vam dormir a la 90 Miles Beach en una zona d'acampada gratuïta al costat de la platja.

L'endemà al matí vam anar a fer una remullada i ens vam tornar a posar en marxa. Vam anar resseguint més o menys la costa de Victoria fins a travessar el límit amb l'estat de New South Wales per les Snowy Mountains. Vam parar a Eden i a Bermagui . No hi havia manera de trobar un lloc per dormir, i ens vam desviar cap a un llac... i allà vam veure els primers cangurs vius!! Saltaven al costat de la furgoneta creuant en el moment més inesperat, no és d'estranyar que n'hi hagi tants de morts a les carreteres! Finalment vam acabar dormint a Tathra Beach, davant d'un camping. El tercer dia es va llevar ennuvolat i es va quedar així. Res de bany, i més carretera i manta, per carreteretes estretes i plenes de revolts. Vam pujar fins al mirador de Cambewarra i vam travessar les muntanyes de Kangaroo Valley. Vam evitar passar per Sydney i vam fer nit en una àrea de descans de l'autopista a prop de Newcastle.

La calor ens va despertar, i de nou a la carretera. Aquest cop vam parar aviat a Valla Beach a banyar-nos i refrescar-nos una mica (i dutxar-nos!). Per dormir vam trobar una clariana del bosc al costat d'un rierol, però els grills feien tant d'escàndol que gairebé no ens sentíem parlar! Sort que a la nit van parar, per tornar a començar a la que va sortir el sol.

D'allà vam anar fins a Byron Bay, on hi ha el cap més oriental del país. És un lloc que tothom ens havia recomanat molta gent, però al ser cap de setmana estava atapeït de gent. Vam fer una visita ràpida al far, i ens vam fer passar la calor a la platja, amb una aigua fantàstica. A la tarda vam recórrer tot de carreteres secundàries (o terciàries) fins arribar a Nimbin, un poble ple de hippies de la vella escola on el consum de marihuana està tolerat. Vam fer una volta per allà, el poble està molt ben cuidat i almenys és diferent de la resta de pobles, que tenen poca personalitat i s'assemblen tant els uns als altres que els acabes confonent. Potser aquest poble té massa personalitat ja que el 99% de la població anava fumada, una mena de zoo de hippies... Vam acabar sopant pizza a Leismore i dormint en una àrea de pic-nic. Generalment l'Angelika dormia a la furgoneta, l'Oriol a la tenda, i la Meritxell depenia del dia.

L'últim dia de viatge, veient la dutxa calenta al final del túnel esperant-nos, vam arribar a Queensland i recórrer la Gold Coast. A la benzinera de Tweed Heads el senyor que ens va atendre va resultar ser de Barcelona i, content de poder parlar en català amb algú, ens va explicar la seva vida en 10 minuts. La platja d'allà era molt gran, i l'aigua de color turquesa i molt transparent.

Vam continuar per la costa passant per Surfers' Paradise, que amb aquest nom ja no prometia res de bo, i així va ser: és una mena de Benidorm a l'australiana, ple de gratacels.

Finalment vam travessar Brisbane pel nou pont que han construït als afores, i al cap de poc arribàvem a la casa que havíem llogat per passar una setmana de relax a la Sunshine Coast.

Més fotos aquí.

Melbourne i Great Ocean Road

Vam aterrar a Melbourne poc abans de Nadal, disposats a passar les festes amb el Morten i l'Angelika, una amiga de la Meritxell i el seu marit que porten 3 anys vivint allà. A última hora, i per sorpresa, la Marta, una altra noia polonesa amb qui havien coïncidit les dues quan estudiaven a Alemanya, es va a unir a la festa: va venir d'Indonèsia a passar una setmana.

Així, els 5 i tota una colla d'amics seus vam celebrar la nit de Nadal amb un sopar, on cadascú va portar alguna cosa i tot estava deliciós. El dia 23 va fer una calor insuportable, però per sort el 24 i el 25 va refrescar una mica i vam estar molt bé.

Dos dies després de Nadal vam aprofitar per fer una "excursió familiar" a la Great Ocean Road, la carretera que ressegueix la costa a l'oest de Melbourne. Vam anar fins als 12 apòstols, unes roques que sobressurten de l'aigua, vam caminar per les platges... uns paisatges increíbles. Pel camí vam parar en un bosc d'eucaliptus per provar sort i veure koales... i n'hi havia un munt! Ens vam quedar embadalits mirant aquelles boles de pèl capaces de dormir enganxades a una branca sense caure.

També vam fer una mica de visita turística per la ciutat, evidentment. El centre de la ciutat està ple de gratacels, parcs enormes, museus i edificis molt moderns. Hi ha parts, com per exemple el port, que ens va recordar una mica a la zona del Fòrum de Barcelona. També té una intensa agenda cultural, i diuen que és la més europea de les ciutats australianes. No sabem si per això, si per la companyia, o per la combinació de tot plegat, ens hi vam sentir molt a gust.

Per Cap d'Any vam fer un altre sopar, una barbacoa. Més tard vam anar cap a la platja i vam menjar els grans de raïm sota un fort vent i una intensa pluja que van deslluir els focs artificials, però no ens va aigualir la festa, que vam continuar fins a altes hores.

Van ser dues setmanes en que es van succeir els esmorzar inacabables, les hores al sofà, cuinant més del compte, molt internet i xats amb la família, algun passeig... però tot amb moooooolta calma. Ens va anar bé fer una pausa en el viatge i estar un parell de setmanes sense haver de pensar on dormiríem a la nit, o què veuríem l'endemà... Ens va servir per recuperar forces i energies, i per planificar una mica què farem per aquest país tan immens. Ens ho continuarem prenent amb calma, això si...

Més fotos aquí.