Vam aterrar a Melbourne poc abans de Nadal, disposats a passar les festes amb el Morten i l'Angelika, una amiga de la Meritxell i el seu marit que porten 3 anys vivint allà. A última hora, i per sorpresa, la Marta, una altra noia polonesa amb qui havien coïncidit les dues quan estudiaven a Alemanya, es va a unir a la festa: va venir d'Indonèsia a passar una setmana.
Així, els 5 i tota una colla d'amics seus vam celebrar la nit de Nadal amb un sopar, on cadascú va portar alguna cosa i tot estava deliciós. El dia 23 va fer una calor insuportable, però per sort el 24 i el 25 va refrescar una mica i vam estar molt bé.
Dos dies després de Nadal vam aprofitar per fer una "excursió familiar" a la Great Ocean Road, la carretera que ressegueix la costa a l'oest de Melbourne. Vam anar fins als 12 apòstols, unes roques que sobressurten de l'aigua, vam caminar per les platges... uns paisatges increíbles. Pel camí vam parar en un bosc d'eucaliptus per provar sort i veure koales... i n'hi havia un munt! Ens vam quedar embadalits mirant aquelles boles de pèl capaces de dormir enganxades a una branca sense caure.
També vam fer una mica de visita turística per la ciutat, evidentment. El centre de la ciutat està ple de gratacels, parcs enormes, museus i edificis molt moderns. Hi ha parts, com per exemple el port, que ens va recordar una mica a la zona del Fòrum de Barcelona. També té una intensa agenda cultural, i diuen que és la més europea de les ciutats australianes. No sabem si per això, si per la companyia, o per la combinació de tot plegat, ens hi vam sentir molt a gust.
Per Cap d'Any vam fer un altre sopar, una barbacoa. Més tard vam anar cap a la platja i vam menjar els grans de raïm sota un fort vent i una intensa pluja que van deslluir els focs artificials, però no ens va aigualir la festa, que vam continuar fins a altes hores.
Van ser dues setmanes en que es van succeir els esmorzar inacabables, les hores al sofà, cuinant més del compte, molt internet i xats amb la família, algun passeig... però tot amb moooooolta calma. Ens va anar bé fer una pausa en el viatge i estar un parell de setmanes sense haver de pensar on dormiríem a la nit, o què veuríem l'endemà... Ens va servir per recuperar forces i energies, i per planificar una mica què farem per aquest país tan immens. Ens ho continuarem prenent amb calma, això si...
Més fotos aquí.
Així, els 5 i tota una colla d'amics seus vam celebrar la nit de Nadal amb un sopar, on cadascú va portar alguna cosa i tot estava deliciós. El dia 23 va fer una calor insuportable, però per sort el 24 i el 25 va refrescar una mica i vam estar molt bé.
Dos dies després de Nadal vam aprofitar per fer una "excursió familiar" a la Great Ocean Road, la carretera que ressegueix la costa a l'oest de Melbourne. Vam anar fins als 12 apòstols, unes roques que sobressurten de l'aigua, vam caminar per les platges... uns paisatges increíbles. Pel camí vam parar en un bosc d'eucaliptus per provar sort i veure koales... i n'hi havia un munt! Ens vam quedar embadalits mirant aquelles boles de pèl capaces de dormir enganxades a una branca sense caure.
També vam fer una mica de visita turística per la ciutat, evidentment. El centre de la ciutat està ple de gratacels, parcs enormes, museus i edificis molt moderns. Hi ha parts, com per exemple el port, que ens va recordar una mica a la zona del Fòrum de Barcelona. També té una intensa agenda cultural, i diuen que és la més europea de les ciutats australianes. No sabem si per això, si per la companyia, o per la combinació de tot plegat, ens hi vam sentir molt a gust.
Per Cap d'Any vam fer un altre sopar, una barbacoa. Més tard vam anar cap a la platja i vam menjar els grans de raïm sota un fort vent i una intensa pluja que van deslluir els focs artificials, però no ens va aigualir la festa, que vam continuar fins a altes hores.
Van ser dues setmanes en que es van succeir els esmorzar inacabables, les hores al sofà, cuinant més del compte, molt internet i xats amb la família, algun passeig... però tot amb moooooolta calma. Ens va anar bé fer una pausa en el viatge i estar un parell de setmanes sense haver de pensar on dormiríem a la nit, o què veuríem l'endemà... Ens va servir per recuperar forces i energies, i per planificar una mica què farem per aquest país tan immens. Ens ho continuarem prenent amb calma, això si...
Més fotos aquí.
Entrades
6 comentaris:
Me encanta!! me gusta mucho que os hayais tomado un respiro en tan buena compañía
Que bonics els koales... jo en vull un!!!Pel que expliqueu esteu fent una vida pacífica,còmoda i tranquila per no desentonar amb la d'aquests animalons i es que "donde fueres haz lo que vieres".Bé Oriol per quan un cangur? ja ho veus, sempre demanant.Apa passar-ho bé i sense estres...
Si,si, jo també vull un koala!! Que monos... I el petitó, era clavat a l'Oriol. Que ens has d'explicar algo? O potser ta mare?
Per cert, no estic d'acord amb les enquestes, tu no ets un os, ets un koala!!
Fins aviat.
Petons.
Per cert, ara anem a veure Saltimbanqui... du Cirque du Soleil...amb ma germana..
jo vull un koala!:D
us vai enviar un mail i no se si leu rebuut pk no se si vaig posar b la direccio...
doncs si el us va recordar al forum debia se lleig lleig.. pk el forum.. tela..
en fi senyors , un petunet^^!
MMmm... Nadal a 30º... no ve més de gust un gelat que un gall dindi al forn???
Aki ja portant-nos molt bé... que els reis ens vigilen ;)
Petons!!!
Pel que he llegit, vareu veure un munt de koales, i això que diuen que estan en perill d’extinció degut a la desertització i els incendis que pateix Austràlia, en conclusió, el menjà és escàs ja que van quedant menys arbres d’eucaliptus.
Tampoc jo no vull ser menys que la resta de fans, Oriol m’has de portar un record del país, només et demano un petit koala perquè amb els dos gatets no en tinc prou. Per cert, record de la Miu i en Joet! Encara que en Joet no coneix als seus tiets però sempre parlo de vosaltres, li dic que sou uns “barrandes”, que esteu tot el dia tocant-vos el piiiiiiiiiiiiii (censura)..., i que només dormiu i mengeu sense apreciar la vida com tota persona normal que és treballar, pagar impostos, aguantar mentides dels polítics, i sobretot, creure’s que el país està de put... mare. Bé, sincerament li comento a en Joet que feu vida de gat com ell.
Un consell, vigileu en fer una abraçada de koala que us quedareu enganxats a l’animalet fins que li doni la gana de deixar-vos; Oriol, ja sé que sempre has desitjat ser un koala, però fer el koala els superes en anys llum.
Que és la Pavlova? Fa bona pinta! Encara que sembla una senzilla nata muntada. Teniu tantes coses a fer-nos en el vostre retorn, que ens tindreu que invitar diversos dies a Metal House.... Lo del kite-surfing sembla xulo i atrevit, per casualitat, no ho vares provar Oriol??
Vull resumir en tres paraules l’últim paràgraf que heu publicat d’aquest post: “Quina Vida..., Amén!!”.
Publica un comentari a l'entrada