En el grup viatjàvem dues angleses, un irlandès, una noia australiana i un noi i una noia japonesos. El primer dia ens esperaven tres hores de viatge en jeep fins arribar al poble de Santa Rosa. Un cop pagada l'entrada al parc, va caure un xàfec molt intens... Per sort era hora de dinar i quan vam acabar ja havia parat de ploure. Al costat del restaurant hi havia un mico-aranya, que té aquest nom per les extremitats tan llargues que té. I quan l'Oriol es disposava a fer-li una foto, aquest el va mirar i es va abalançar sobre ell i es va penjar del seu braç.
L'últim dia ens havíem de llevar molt aviat per veure la sortida del sol, però deu minuts abans de que ens vinguessin a despertar va començar a ploure amb molta força i no va deixar de fer-ho en tot el matí. I per culpa de la pluja es va haver d'anul•lar l'activitat prevista: nedar amb els dofins roses. Va ser una llàstima! Tot i això ens ho vam passar molt bé els tres dies i va valdre molt la pena. La tornada en barca la vam fer plovent i vam acabar tots xops i amb fred! I un cop al jeep, en una parada el conductor ens va ensenyar un peresós que hi havia abraçat a un arbre.
Un cop a Rurrenabaque (Rurre pels bolivians, Rurren-a-Wacken pels Metaltravellers), una mica moixos perquè la pluja ens havia arruïnat l'últim dia de tour, vam estar sospesant si anar a la selva o no. Vam donar-hi moltes voltes, i al final vam decidir que si al matí feia bo, hi aniríem a passar almenys una nit.
Al llevar-nos feia bastant bo, i vam anar cap a l'agència. I au, cap a la barca! Després d'omplir un formulari molt llarg i que ningú es mira, vam navegar un total de tres hores riu Beni amunt, fins a enfilar el riu Tuichi, que és on es troben les cabanes, tot molt rústic i sense electricitat.
La llista d'animals que hem vist a la selva també és prou llarga, i això que costen de veure, ja que el camp de visió és molt limitat i es camuflen molt bé entre la vegetació. A part de milers d'insectes diferents vam poder veure papagais, més al•ligàtors, capibares i micos, conills, esquirols, tucans, aranyes de moltes menes, erugues, granotes... I les explicacions del guia sobre les utilitats dels diferents arbres de la selva, dels verins i de la vida allà, molt il•lustratives.
Després de sopar, a les vuit, altre cop sortida per veure animals de nit, amb les llanternes. A la nit sembla que la selva es desperti i el sorolls són molt més intensos, i el José semblava conèixer-los tots i tenia una facilitat increïble per trobar tots els animals. El que més sorprenia era el sentit de l'orientació que tenia, perquè a nosaltres no ens semblava que hi hagués camí per enlloc.
Ha estat una gran experiència, i ara que hem descobert com ens agrada la selva, esperem repetir aviat en el que ens queda de viatge.
Més fotos aquí.
(També hem posat l' enllaç de les fotos de Cochabamba i Samaipata, que no s'havien publicat)