dilluns, 29 de juny del 2009

Trinidad i Rurrenabaque

Al bus vam dormir gairebé les 10 hores de trajecte, i vam arribar molt aviat a Trinidad. Dubtàvem entre continuar cap a Rurre, o quedar-nos a passar el dia allà i marxar l'endemà. Teníem un parell d'hores per decidir-nos i vam anar cap al centre. Ens va costar trobar un allotjament que ens convencés, però finalment ens vam quedar. La ciutat té totes les qualitats per no agradar: no té grans coses per veure, ni per fer i les clavegueres són a cel obert, cosa que fa que passejar-hi tampoc sigui del tot agradable, però alguna altra cosa devia tenir, perquè ens va agradar.

Vam passar el dia al ritme de la ciutat: amb la calma. A la tarda vam anar cap a un parc que tenen on ens van dir que hi havia animals. Quan un pensa en els animals del parc li vénen al cap els ànecs, els coloms... però estem ja en zona de conca amazònica, així que al parc hi havia aligators, tapirs, tortugues i un estruç molt simpàtic. També hi havia un serpentari pel qual s'havia de pagar entrada. Quan ens van dir que havíem arribat just al moment en que uns operaris havien de canviar l'aigua a les serps, no ens ho vam pensar dues vegades. Eren tres anacondes, la petita (uns dos metres, prima), la mitjana, que devia fer-ne 4, que va passar l'estona enroscada descansant, i la gran, una senyora anaconda de 9 metres! Quina bèstia! Els operaris, molt amables, ens van deixar passar dins de la gàbia per fer millors fotos. Ens va tranquil•litzar saber que feia 4 dies que s'havia cruspit un ànec i estava mansa.

A Trinidad no vam fer gran cosa més. El dia següent, altre cop 13 hores de viatge, ple de bots i pols travessant pampes i selva. Vam arribat tard a Rurrenabaque, i a dormir aviat. Rurre és un poble bastant turístic perquè des d'aquí es poden fer excursions a la pampa i a la selva, ja que està entremig de les dues zones, a la ribera del riu Beni, sota uns turons. Vam passar el dia rentant roba, prenent sucs i buscant la millor excursió per fer. Finalment ens vam decidir per la pampa.

Més fotos aquí.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Veus com en aquest mon tot serveix? tan criticar les convis del Garraf i allà vas tenir la teva primera experiència amb les serps i aixi ara ja son com de la familia.

Unknown ha dit...

Quin estruç mes pija!!! sembla la Giselle Bundchen!! es veu que te "taules" per posar... i que espabilats que son aquests bolivians primer posen els peatges i amb sort ja faran la carretera...en fi copiant lo bo i millor del "mon ric".

Mar ha dit...

M'encanta!!! Si mai em reencarno vull que sigui en Estruç Bolivià! Quina cucada :D

Unknown ha dit...

Té que ser “guai” poder estar al costat de les anacondes. Perquè no feu la pel•lícula de Anaconda 5? les dos últimes les vaig trobar avorrides i em vaig adormir fins a tres vegades, sobretot en Anaconda 3 que el protagonista era David Hasselholf, encara que com us podeu imaginar al final mort perquè en veritat la protagonista és la serp. Perdoneu per espatllar-vos el final per aquells que la volíeu veure.

Gemma Subirà ha dit...

Ostres, quin rellam de serps!No m'hagués fet res tocar-la... Ara bé, és un consol saber que ja havia menjat!