Welcome to the jungle!

Quan ens anàvem aproximant a Rurre teníem la idea d'anar a la selva, ja que diuen que la del Parc Nacional Madidi és on hi ha més biodiversitat de tota Sud-Amèrica. No obstant, ens vam decantar per veure la pampa del riu Yacuma ja que en aquest tour es pot observar molta fauna, com la que havíem vist al parc, però al seu hàbitat, i moltes més bèsties.

En el grup viatjàvem dues angleses, un irlandès, una noia australiana i un noi i una noia japonesos. El primer dia ens esperaven tres hores de viatge en jeep fins arribar al poble de Santa Rosa. Un cop pagada l'entrada al parc, va caure un xàfec molt intens... Per sort era hora de dinar i quan vam acabar ja havia parat de ploure. Al costat del restaurant hi havia un mico-aranya, que té aquest nom per les extremitats tan llargues que té. I quan l'Oriol es disposava a fer-li una foto, aquest el va mirar i es va abalançar sobre ell i es va penjar del seu braç.

Després vam agafar la barca i de camí fins al campament el nostre guia ens anava mostrant la fauna que pobla la vora del riu. Vam poder observar molts ocells, al•ligàtors, caimans negres, tortugues, capibares, dofins roses, micos grocs,... Un espectacle. Un cop arribats i instal•lats al campament -sobre tot les mosquiteres- vam anar a veure la posta de sol. I quin millor lloc per veure-la sinó és el sunset bar (o bar posta de sol)? De tornada vam observar els ulls dels caimans com brillaven amb les llanternes, i escoltàvem tota la vida que hi ha de nit a la pampa.

El segon dia va començar amb una caminada per la pampa a la recerca d'anacondes. Però com que estava ennuvolat, no es deixen veure tant. Vam estar tres hores recorrent fangars amb l'aigua fins als genolls, (entrant a les botes d'aigua). I quan ja marxàvem amb la desil•lusió de no haver trobat cap serp, en Freddy (l'irlandès) en va trobar una! El nostre guia la va agafar, i ens va deixar tocar-la i agafar-la! Va ser una molt bona experiència.

Per la tarda vam anar a fer una altra activitat molt turística, pesca esportiva de piranyes. En comptes de cucs, utilitzàvem trossos de carn de vaca, i només llençar-lo a l'aigua, notaves com els peixos mossegaven la carn, i en la majoria de casos se l'emportaven i et deixaven amb un pam de nas! Nosaltres només vam poder pescar un parell de sardinetes, però els altres van tenir més sort i vam poder veure les tres espècies de piranyes que hi ha al riu. I a més del sopar, ens van fer dues piranyes a la brasa i s'ha de dir que són molt gustoses!

L'últim dia ens havíem de llevar molt aviat per veure la sortida del sol, però deu minuts abans de que ens vinguessin a despertar va començar a ploure amb molta força i no va deixar de fer-ho en tot el matí. I per culpa de la pluja es va haver d'anul•lar l'activitat prevista: nedar amb els dofins roses. Va ser una llàstima! Tot i això ens ho vam passar molt bé els tres dies i va valdre molt la pena. La tornada en barca la vam fer plovent i vam acabar tots xops i amb fred! I un cop al jeep, en una parada el conductor ens va ensenyar un peresós que hi havia abraçat a un arbre.

Un cop a Rurrenabaque (Rurre pels bolivians, Rurren-a-Wacken pels Metaltravellers), una mica moixos perquè la pluja ens havia arruïnat l'últim dia de tour, vam estar sospesant si anar a la selva o no. Vam donar-hi moltes voltes, i al final vam decidir que si al matí feia bo, hi aniríem a passar almenys una nit.

Al llevar-nos feia bastant bo, i vam anar cap a l'agència. I au, cap a la barca! Després d'omplir un formulari molt llarg i que ningú es mira, vam navegar un total de tres hores riu Beni amunt, fins a enfilar el riu Tuichi, que és on es troben les cabanes, tot molt rústic i sense electricitat.

Un cop allà vam dinar, i ens vam preparar per la primera sortida. Potser pel fet d'haver-hi anat tan a última hora, o perquè érem els únics que hi anàvem per dos dies, vam tenir la sort de tenir el José, el guia, només per a nosaltres sols, tot un luxe. Vam sortir a caminar i ja d'entrada vam poder veure (i ensumar) un ramat de senglars salvatges. Quina sensació, la selva, tan espessa i tupida, i amb la vegetació tan alta, les olors, els colors, els sorolls... Ens va encantar.

La llista d'animals que hem vist a la selva també és prou llarga, i això que costen de veure, ja que el camp de visió és molt limitat i es camuflen molt bé entre la vegetació. A part de milers d'insectes diferents vam poder veure papagais, més al•ligàtors, capibares i micos, conills, esquirols, tucans, aranyes de moltes menes, erugues, granotes... I les explicacions del guia sobre les utilitats dels diferents arbres de la selva, dels verins i de la vida allà, molt il•lustratives.

Després de sopar, a les vuit, altre cop sortida per veure animals de nit, amb les llanternes. A la nit sembla que la selva es desperti i el sorolls són molt més intensos, i el José semblava conèixer-los tots i tenia una facilitat increïble per trobar tots els animals. El que més sorprenia era el sentit de l'orientació que tenia, perquè a nosaltres no ens semblava que hi hagués camí per enlloc.

Tot i que vam tenir més sort, i ens va tocar una cabana només per als dos, a l'hora d'anar a dormir, no estàvem sols. L'Oriol tenia una okupa al seu llit: una aranya de mida considerable s'havia instal•lat a la seva mosquitera i estava tranquil•lament devorant un saltamartí per sopar. No la vam voler molestar, i al matí, suposem que ben tipa i buscant un lloc més confortable, la vam trobar a la jaqueta de la Meritxell.

I al matí una altra sortida, seguint petjades i buscant més animals. La que se'ns havia resistit fins llavors, la taràntula, era la que teníem més ganes de veure. Si que n'havíem vist una, perquè en un dels arbres del campament n'hi viu una de petita, però tenint en compte que n'hi ha de vuit espècies diferents, trobàvem que era poc. Finalment en vam poder despertar a una (només surten de nit, i de dia s'estan al cau). Era una mica tímida i no es va deixar veure gaire, però era tan bonica, tota negra i peluda...

Ha estat una gran experiència, i ara que hem descobert com ens agrada la selva, esperem repetir aviat en el que ens queda de viatge.

Més fotos aquí.

(També hem posat l' enllaç de les fotos de Cochabamba i Samaipata, que no s'havien publicat)