La Paz i Sorata

Amb el dolç record de la selva en els nostres caps vam dirigir-nos cap a La Paz, en un dels pitjors autobusos en els que hem anat. Vint hores de camí en uns seients trencats i per unes carreteres on l'asfalt brillava per la seva absència. A més, al final del camí ens esperava una sorpresa desagradable. Algun malànima va robar la bamba dreta a l'Oriol i després ja no la vam trobar. A les 6 de la matinada vam arribar a La Paz on ens esperava (dormint) el Ronald, que ens acollia durant uns dies. Després de despertar a mig veïnat, per fi vam poder contactar amb ell i descansar a casa seva. Tot i aquesta accidentada rebuda, La Paz ens ha agradat molt.

El diumenge, vam esmorzar (i quin esmorzar!) i vam anar al centre de la ciutat per mirar de trobar unes noves sabates. Això que en altres llocs seria impossible, a La Paz no ho és. El centre de la ciutat és un mercat gegant, i el diumenge, tot i no estar totes les tendes obertes, més de la meitat sí. I així vam poder trobar-ne unes adients (i a bon preu!). Creiem que vam tenir la sort d'arribar en diumenge a La Paz, ja que no estava gens morta com d'altres ciutats en diumenge però tampoc vam notar el caos del dia a dia. Després de passejar per tota la ciutat i visitar llocs emblemàtics com l'Església de San Francisco o el Mercat de les Bruixes, on venen tot tipus de pocions, amulets i fins i tot fetus de llames per fer ofrenes i encanteris, vam anar a casa per sopar. Allà ens esperava la Kirstine, una noia alemanya que també passava uns dies a casa del Ronald i que estava preparant el sopar.

El segon dia vam tornar a recórrer la ciutat visitant-ne altres punts, incloent el museu de la coca, on s'explica tota la història d'aquesta planta, els seus usos i abusos, i les seves propietats nutritives i medicinals, tot molt educatiu. I res, a continuar passejant pels carrers costeruts. La ciutat està encaixonada en una vall estreta, i tots els carrers conflueixen a la part baixa, però les cases fan la impressió d'estar penjades de la muntanya.

Vam aprofitar la proximitat per fer una excursió a Sorata, un poble de la Cordillera Blanca que ens havien recomanat. El viatge en sí ja val la pena, passes de la sequedat i la planúria a muntanyes verdes i valls profundes. Sorata està penjat a la falda de la muntanya en una vall molt angosta presidida per l'Illampu. Ens vam dedicar a recórrer una mica el poble i els voltants, però sobretot a gaudir de la tranquil·litat que s'hi respira.

De tornada a La Paz, vam quedar per sopar amb el Ronald i una parella d'anglesos a qui també acollia. I l'endemà vam fer una petita incursió al Perú per anar a buscar a la MetalMama&Sogra que arribava de bon matí. I ens la vam endur a La Paz de nou, perquè el dissabte volíem estar a la ciutat per poder sortir una mica de festa, ja que tots els dissabtes a la nit que hem passat a Bolívia o bé estàvem viatjant en bus, o bé perduts al mig del no-res. Tots tres vam recórrer la ciutat, i al vespre nosaltres dos, el Ronald i la Kirstine vam sortir a prendre alguna cosa.

El diumenge ens vam acomiadar definitivament d'en Ronald i de La Paz, i vam dirigir-nos cap al llac sagrat, el llac Titikaka.

Més fotos aquí.