Nasca, Ica i Paracas

La següent parada en el nostre tour express pel Perú va ser un altre gran símbol del país: Nasca. Aquesta ciutat al mig del desert és mundialment coneguda per les línies de la civilització Nasca, un conjunt de figures de grans dimensions dibuixades a la terra fa mil·lennis i que només es poden visualitzar bé des de l'aire.

Vam arribar a la ciutat de bon matí després de dormir en un bus, i quan vam trobar hotel, el mateix propietari ens va aconseguir passatge per sobrevolar les línies a un bon preu el mateix dia, tenint en compte que estem en temporada alta. Vam descansar unes hores i ell mateix ens va portar fins a l'aeròdrom. Després d'esperar una estona vam poder iniciar el vol, que ja ens havien advertit que no era apte per tot tipus d'estómac. Tot i així, la MMS va treure una mica d'esmorzar i a l'Uri li va faltar poc. Però el fet de veure les línies ja valia la pena perquè és impressionant la precisió que van tenir per fer-les des de terra amb la tecnologia existent llavors. Al principi costa una mica reconèixer-les, però de seguida s'identifiquen.

L'endemà vam anar fins a Ica, on ens esperava un taxista per portar-nos a conèixer la ciutat i els voltants. Vam visitar dos cellers de Pisco, un de més turístic i un altre més ple de gent local, amb els seus corresponents tasts. Ara ja vèiem les coses d'una altra manera! Jejeje.

I després vam anar a Huancachina, un oasi entre dunes que hi ha al costat. És molt popular perquè són dunes molt altes i de sorra molt fina, aptes per fer sandboarding. Vam fer un passeig en booggie donant bots per les dunes i cridant com bojos, i l'Uri va fer els primers intents de baixar amb la planxa, tan de peu com estirat. I segons l'instructor, per ser la primera vegada, no ho va fer gens malament!

I d'allà vam agafar un altre bus per anar a dormir a Paracas. A l'arribar a la cruïlla de la Panamericana ens esperava un altre taxista. Ens volia portar directament a Paracas, però necessitàvem passar pel caixer automàtic i allà no n'hi ha, així que havíem d'entrar a Pisco.

A Pisco es va localitzar l'epicentre del terratrèmol que va sacsejar la zona fa exactament dos anys, el 15 d'agost del 2007. La ciutat va quedar arrasada, i encara ara són molt evidents les destrosses. La carretera d'accés a la ciutat encara l'estan fent, i quan passes, veus barris sencers de barraques de canya i de casetes de cartró de 3 x 2 que va proporcionar el govern com a emergència i on avui en dia hi continua vivint la gent. Segons el govern, el terratrèmol va ser de 7,9 graus en l'escala de Richter, i segons la NASA de 8,4. Com que a partir de 8 graus es considera cataclisme i es cancel.len els deutes de la gent, el govern va mantenir-se en els 7,9 deixant a la població desamparada. Vam sortir d'allà amb el cor encongit.

Al matí ben aviat érem al port de Paracas per poder fer l'excursió a les illes Ballestas, conegudes com les Galápagos dels pobres, i on es poden veure pingüins, lleons marins, cormorans etc. Però uns moviments sísmics havien provocat una pujada de la marea i moltes onades, i la capitania del port no va permetre sortir cap barca. Mala sort! Per aprofitar el dia, vam visitar la reserva natural de la península de Paracas, un desert amb costa amb paisatges interessants, i vam dinar en un restaurant de pescadors peix i marisc acabat de sortir del Pacífic... boníssim!

Més fotos aquí.