diumenge, 28 de febrer del 2010

Comiat australià i arribada a Àsia

Amb les cançons d'AC/DC encara ressonant als nostres timpans, al dia següent ens vam dirigir, un cop més, cap a Melbourne. Aquest cop vam agafar el tren, perquè la relocation que ens oferien no ens sortia a compte. Ens vam retrobar amb el Morten i l'Angelika, i va ser una mica com tornar a casa, i és que hi hem passat tantes bones estones allà!



Encara vam aprofitar per tornar al centre a fer una volta, veure l'exposició sobre AC/DC i fer quatre fotos més. Al vespre ens havien preparat una festa de comiat, una barbacoa amb gairebé tota la gent a qui hem conegut allà, va ser un gran detall! Vam menjar, beure i ballar fins a la matinada, i en agraïment a totes les atencions, també els vam fer un regalet. Sense ells Austràlia no hauria estat el mateix! Mange tak Morten!!! Dziękuję bardzo Angelika!!! Ens han quedat tantes coses per veure que haurem de tornar...



I sense temps per res més ja ens trobàvem de nou en un aeroport disposats a continuar el camí Aquest cop, cap a Àsia. La porta d'entrada va ser la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, i va ser un bon començament: el transport per la ciutat està ben organitzat (un cop entens com funciona), la majoria de gent parla anglès, i hi ha una barreja multicultural de malais, xinesos, hindús i altres ètnies que conviuen pacíficament.

Ens vam estar tres dies allà, els quals vam veure ben poca cosa de la ciutat. Com que hi hem de tornar en diverses ocasions en els propers mesos, ja l'anirem descobrint. La major part del temps vam estar definint què faríem a continuació. Com que no podíem anar a l'Índia per falta de visat (per sort vam poder canviar els vols, i hi anirem més endavant), havíem de buscar alternatives. Després de molt donar-hi voltes, vam decidir-nos per l'illa indonèsia de Sumatra. Generalment, si ho planifiques amb temps, surt més barat volar, però amb dos dies d'antelació sortia més a compte el ferri.



El dia que volíem sortir vam arribar tard al port i el vaixell ja estava ple (si, ens vam adormir... va ser culpa d'haver-nos llevat a quarts de quatre de la matinada per veure el partit del Barça), així que vam comprar bitllet pel dia següent i vam passar el dia a Klang fent el mandra, en un hotel que estava molt bé.

Més fotos aquí.

dimarts, 23 de febrer del 2010

1 any voltant pel món!






Moments compartits

Avui fa exactament un any que vam sortir de casa, i al mateix temps, tanquem la segona etapa del viatge: de la calor dels països de l'Amèrica Central vam passar al fred dels EUA i Nova Zelanda per retrobar-nos amb l'estiu a Austràlia.


No estem gens cansats, i continuem amb ganes de conèixer moltes coses, i tot i que no podem evitar pensar que cada cop ens queda menys temps de viatge, volem aprofitar-ho al màxim, continuar aprenent i continuar vivint. Però us trobem a faltar eh!

De nou, moltes gràcies a tots els que ens deixeu comentaris que tant ens agrada llegir, i als que només ens llegiu però sabem que sou allà.

Propera parada: Àsia!!



Fotos curioses aquí.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Metaltravellers@AC/DC

Vam comprar les entrades per a aquest concert el 30 de setembre, i vam tenir sort, perquè totes les entrades per a la gira australiana es van esgotar molt de pressa, i ens vam haver de quedar les més cares. Les expectatives eren molt altes: poder veure els AC/DC a casa seva, envoltats de públic incondicional, a l'estadi olímpic de Sydney... Vam anar cap allà en ferry per fer-ho més original (i de passada veure altres parts de la ciutat) i vam arribar allà just quan començaven els primers teloners.



La primera decepció va ser que els seients (tots eren numerats) que teníem eren al fons de tot de l'estadi. Se sentia i es veia molt bé, perquè teníem l'escenari de cara, però era com veure un dvd, perquè a ells els vèiem molt petits i era preferible mirar les pantalles. No sabem com es veia des de baix (encara que no semblava que hi hagués d'haver gaire bona visibilitat per culpa de la passarel.la que arribava a mig estadi).



Als primers teloners, Calling all cars, tothom els va ignorar, i els segons, Wolfmother, van posar la nota zeppeliana al concert. A les nou en punt va començar el concert.


Van ser dues hores en que, a part de quatre cançons de l'últim disc, van anar desgranant els clàssics de sempre. AC/DC en estat pur (tot i que els anys no perdonen, i al Brian Johnson al final del concert ja no li quedava veu). Nosaltres ens ho vam passar bé... però l'ambient que teníem al voltant era bastant fred. Excepte dos o tres, ningú no s'aixecava, ni cantava ni res, una mica fred tot plegat. I des de l'escenari igual, va donar la sensació que estaven fent el mateix concert que a qualsevol altre lloc, no van tenir cap mena de deferència ni de complicitat amb el públic local.

El concert va ser correcte, i vam passar una bona estona, però no va estar a l'alçada de les nostres expectatives (és clar que havent vist tants concerts com hem vist, cada cop som més exigents!).

divendres, 19 de febrer del 2010

Sydney

“Vam arribar a la ciutat en un dia calorós de finals d'estiu. Feia molta humitat, la humitat típica de les ciutats costaneres, i com era d'esperar, va acabar en xàfec a la tarda. Just en aquell moment presenciàvem la inauguració d'un dels esdeveniments més importants de l'any, que donava el toc de sortida per a molts actes festius (i gratuïts) als carrers. També vam passejar per un antic moll reconvertit fa uns anys en zona d'esbarjo per als ciutadans, vam visitar el museu marítim, i també els edificis més significatius del jocs olímpics, i vam poder anar a l'òpera en metro i a un concert heavy...” No, no havíem tornat a Barcelona, però a Sydney ens hi vam sentir com a casa!

I això que no vam començar amb gaire bon peu! Només arribar vam haver d'anar al consolat de l'Índia per recuperar els passaports, però sense visats. Havíem de canviar de plans, feia un dia gris i molt calorós, però abans havíem de trobar un sostre, ja que no havíem trobat ningú de couchsurfing. Vam començar a buscar, però tot estava ple (quan diem tot es dóna per suposat que no vam preguntar per la suite reial del Hilton...) Finalment vam trobar un lloc en un hostal a Chinatown, bastant cutre però cèntric, tot i que només per aquella nit. Per dissabte tot estava reservat. Com que estàvem molt a prop d'on es feien les celebracions d'inauguració de l'any nou xinès, vam anar cap allà. Resulta que és un dels festivals populars més concorreguts de Sydney i nosaltres ni ho sabíem., i les actuacions van ser espectaculars. Va ser curiós veure totes les autoritats i gent important amb ponxos de plàstic suportant estoicament el xàfec.



L'endemà va ser un dia moooolt llarg. Vam passejar tot el dia, visitant el museu marítim i Darling Harbour, Chinatown, l'estació central... tot i que el dia continuava força lleig. Veient que no trobàvem un llit vam decidir almenys buscar un sostre, i vam anar fins a un bar heavy per passar l'estona. La veritat és que ens va decebre bastant, perquè no hi havia gens d'ambient, i el pitjor: van tancar a les dues, i fins les deu del matí no podíem tornar a l'hostal! Vam passar la nit deambulant pels carrers sota la pluja fins que vam trobar un McDonald's obert i vam connectar-nos a internet fins que es va acabar la bateria.



El diumenge després d'haver descansat vam tornar al carrer. Perquè si una cosa hem fet a Sydney ha estat caminar molt! Feia dos dies que estàvem a la ciutat i encara no havíem vist l'òpera, així que vam anar cap allà. Al final la vam acabar veient tots els altres dies, i fins i tot hi vam entrar! I la vam trobar molt fotogènica, perquè en tenim fotos des de tots els angles possibles...

El dilluns es va llevar amb sol, i el bon temps ja no ens va abandonar , amb una temperatura ideal, ni fred ni calor .Vam canviar d'hostal, a un més cèntric, on ens feien millor preu i no era tan cutre, i que tenia un terrat on s'hi estava de conya. I vam continuar patejant! Vam anar a Kings Cross, Woolloomoolla, al jardí botànic, a les Rocks, la galeria d'art... un dia vam anar fins a Bondi Beach, l'arxiconeguda platja, i un altre vam agafar el ferri fins a Manly, on també vam passejar i ens vam banyar a la platja. El dimecres al vespre vam anar fins a l'òpera a preguntar quant valien les entrades, sabent que n'hi ha d'última hora que són molt més barates... ens vam mudar com vam poder i vam acabar veient “La Traviata” des d'una llotja! L'edifici de l'òpera tot el que té d'espectacular per fora ho té de vulgar per dins, però el muntatge de l'òpera, a l'estil clàssic, ens va agradar molt.



Però com que no som Òperatravellers, sinó Metaltravellers, vam acomiadar-nos de la ciutat veient als AC/DC a casa seva, en un concert a l'estadi olímpic, que estava ple a vessar. Ens sembla que era la primera vegada que anàvem a un concert en ferri. Ens van tocar els seients al fons de tot, i a ells els vèiem petitíssims, però el so i la panoràmica eren impecables.



En resum, Sydney ens ha agradat molt, i tot i que hem trobat a faltar poder conèixer algú de la ciutat (això del couchsurfing ens té molt mal acostumats!) ens ho hem passat molt bé. Aquesta ha estat la penúltima parada d'Austràlia... S'acaba una altra etapa del viatge!

Més fotos aquí.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Brisbane i les Blue Mountains

A Brisbane vam anar a parar a casa del Steve, un autèntic esperit couchsurfer. Ens va fer el sopar, i vam quedar que l'endemà el faríem nosaltres. El que no sabíem és que en comptes de 3 seríem set, perquè van arribar quatre motxillers més. Però bé, on en mengen tres en mengen set. I l'endemà els tocava cuinar als francesos, i en van arribar dos més! Per sort, tots molt macos i amb molt bon rotllo.

Al matí després d'haver arribat vam anar a tornar el cotxe, i a passejar! El centre de la ciutat no és gaire gran i és força compacte, així que passejant passejant el vam acabar recorrent tot en un dia. Té molta vida, i un passeig molt agradable per la riba del riu, amb piscina inclosa.



El dia següent es va aixecar més gris, i ens va fer mandra sortir... s'estava tan bé en aquella casa! A més, cada vegada que dèiem: “va, anem a fer una volta”, es posava a ploure de nou. Vam aprofitar per posar-nos al dia amb l'ordinador i per buscar un transport per arribar a Sydney... i vam triomfar!

Vam estar buscant una “relocation”que ens convingués, i finalment en vam trobar una. Una relocation vol dir que les cases de lloguer de cotxes, o sobretot, les d'autocaravanes, t'ofereixen el lloguer per un preu simbòlic durant uns dies determinats a canvi que els portis el vehicle a una altra ciutat. Ens va sortir rodó, perquè ens en van donar una de molt xula, tipus furgoneta però que s'hi cabia de peu, per un dòlar al dia durant tres dies, i a sobre ens pagaven la benzina!




Com que el tros de costa entre Brisbane i Sydney ja l'havíem fet dues vegades amb la furgoneta de l'Angelika i el Morten, vam decidir parar poc i tirar milles al màxim per arribar el mes aviat possible a l'oest de Sydney, a les Blue Mountains, unes muntanyes que deuen el seu nom a la boirina blavosa que desprenen els boscos d'eucaliptus. La veritat és que ens va semblar un luxe no haver ni de sortir de la caravana per rentar els plats o cuinar!




Les Blue Mountains valen la pena de veure: des d'uns penya-segats (que les llengües envejoses diran que els recorden als cingles de Tavertet per fer-se passar la ràbia, jejeje, ja sabeu qui sou) es tenen unes vistes espectaculars dels boscos i la vall de sota. Hi ha uns quants camins per fer excursions, visitant cascades (que com que havia plogut feia poc, baixaven formoses), i les Three Sisters, unes roques sagrades pels aborígens de la zona.

Vam passar la nit allà, i al matí següent ens vam llevar d'hora per poder arribar a temps a tornar la caravana a Sydney. De camí cap allà vam parar en un McDonald's a connectar-nos a internet (tots tenen connexió gratuïta, i al principi encara demanàvem un gelat de 50 cts, però ara ni això) i ens va caure un raig d'aigua freda: per problemes burocràtics no teníem visat per a l'Índia...




Més fotos aquí.

divendres, 12 de febrer del 2010

De Cairns a Brisbane

El dia que tornàvem la nostra perla prehistòrica teníem la missió de trobar un lloguer de cotxe econòmic per poder arribar a Brisbane. Vam començar la recerca sense gaire èxit i al final vam tenir un cop de sort i vam trobar una oferta irresistible i ens hi vam tirar de cap! La idea era llogar-lo per cinc dies i al final van acabar essent set! A més després de la tartana de Cairns, tenir un cotxe nou de trinca, on tot funcionava, aire acondicionat, neteja-parabrises que netejaven... va ser tot un luxe!



Vam anar baixant per la costa, i anàvem parant on ens semblava bé, o quan ens venia de gust. El paisatge va anar canviant de les plantacions tropicals de plàtans i canya de sucre, fins al bosc de clima subtropical. Vam pujar al mirador de Townsville, des d'on es veia la Magnetic Island, ens vam banyar en rius, i en les piscines de les ciutats per fer-nos passar la calor. I és que pel que hem vist, qualsevol ciutat que es preui ha de tenir la seva “lagoon” pública i gratuïta.

El tercer dia vam arribar a Airlie Beach. Aquest poble és la base per explorar l'arxipèlag de les Whitsundays. Després de moltes deliberacions i dubtes, ens vam decidir per un veler que sortia aquella mateixa tarda (a preu d'última hora!). Van ser dos dies inoblidables, i això que no vam començar amb gaire bon peu, perquè vam sortir amb dues hores de retard... hi havia un problema tècnic que trigaven més del compte en arreglar, i el capità, per tenir-nos contents, ens va comprar un gelat a tots i ens va anunciar que les begudes a bord, que normalment es paguen, serien de franc. Finalment vam salpar...



Al veler hi anàvem 12 passatgers, el capità i el mariner/cuiner. Vam tenir la sort de que el grup era molt maco, i que ens va tocar un camarot per als dos sols. Encara que bàsicament ens passàvem el dia a la coberta. Vam visitar l'illa de Whitehaven, amb una platja de sorra blanca i farinosa i una aigua cristal.lina. Era una mica empipador haver-se de banyar amb la granota de licra anti-meduses, sobre tot tenint en compte que no en vam veure ni una... però bé, més val prevenir.

També vam fer snorkel (ara en diuen així de posar-se el tub i les ulleres per mirar el fons), i vam poder veure un munt de peixos de molts colors i coralls molt variats. Vam fer moltes fotos amb la funda, de les quals en vam poder aprofitar molt poques... però va ser divertit. I a més van ser dos dies sense haver de cuinar ni plantar la tenda, que també ho vam agrair! Als vespres, a coberta, amb la copa de vi a la mà, xerrant i cantant cançons amb la guitarra... va ser molt especial.



D'allà vam anar tirant més kilòmetres cap al sud, parant a Town of 1770, Hervey Bay, Rainbow Beach (des d'on vam veure la Fraser Island, l'illa de sorra més gran del món).



La nit abans d'arribar a Brisbane estàvem a la tenda quan ens va caure una tromba d'aigua considerable... però pel que vam veure l'endemà a les notícies vam tenir sort, perquè més al sud va ploure molt més i hi havia molts indrets inundats, després de 5 anys de sequera, i fins i tot van morir dues persones per culpa dels aiguats.

Més fotos aquí.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Nord tropical de Queensland

Vam aterrar a Cairns un dissabte a la nit, tan tard que no valia la pena buscar allotjament, així que ens vam quedar a l'aeroport fins que es va fer de dia. Plovia i feia molt de vent... Ja sabíem que veníem a aquesta part del país, de clima tropical, en època de pluges, però el que no es esperàvem és que 2 ciclons havien de passar per allà just quan nosaltres arribàvem. Finalment no van passar de tempesta tropical, i durant els dies que vam estar per allà si que va ploure (en alguns moments molt) però no plovia tot el dia, i de totes maneres la temperatura era alta.



D'altra banda, era una mena de consol la pluja, perquè les platges dels voltants són paradisíaques: palmeres, sorra blanca... però de novembre a maig no t'hi pots banyar perquè estan infestades de meduses que poden arribar a ser mortals, i tot l'any hi ha cocodrils rondant per allà. La solució que hi han trobat és posar una mena de xarxes a les platges per poder-se banyar més o menys segurs, i grans piscines públiques arran de mar per fer-se passar la calor.



A Cairns ens vam allotjar a casa la Dee, el seu gos i el seu gat, i hi vam estar molt a gust. Ella és infermera i va estar molts anys treballant amb comunitats aborígens del centre del país, i ens va explicar moltes històries increïbles (incloses algunes recomanacions sobre com acampar quan hi ha cocodrils pels voltants). Estant allà vam poder veure com celebren els australians el seu dia nacional... no hi ha persona que no porti alguna cosa amb la bandera i els bars estan plens de hooligans bevent més del normal!

La ciutat en si no té gran interès, té un jardí botànic molt frondós, on tot són plantes tropicals, un passeig... però aviat està vist. Cap al nord hi ha tota una renglera de platges molt maques, amb els inconvenients que ja hem comentat... Així que vam llogar un cotxe (més aviat una tartana digna d'autèntics ratatravellers) i vam anar a visitar els voltants. El primer dia vam anar cap al nord, passant per Port Douglas, un poble costaner. Al vespre queia tanta aigua que ni vèiem la carretera, així que vam parar per fer nit. L'endemà vam anar més al nord fins a Cape Tribulation, al parc nacional Daintree, un altre dels pocs llocs del món on la selva, el bosc plujós, arriba fins al mar (ens va recordar una mica a Colòmbia). Vam passar tot el dia fent caminades per allà, hi ha uns quants camins d'aquests amb cartellets, i tot i que plovia, nosaltres els vam fer tots.



D'allà vam dirigir-nos cap a l'interior, primer cap a la secció del Daintree de la gorja de Moreeba. Després vam anar cap a les Tablelands, la comarca que hi ha darrere la serralada litoral, una zona més elevada i plana, plena de camps verds, llacs, ramats i poblets de postal. Vam continuar fent caminades durant el dia, aquest cop sense pluja, i vam anar a veure el Curtain Fig Tree, l'arbre cortina, i les cascades de Millaa Millaa.



Vam continuar cap al sud fins a Mission Beach. Per fi un dia sense gens pluja i molt de sol! Ens volíem banyar en aquella platja fantàstica... però just estaven traient les xarxes anti-meduses... i vam passar. En comptes d'això vam anar als Babinda Boulders, un riu on et pots banuyar en una aigua transparent magnífica, i amb una zona d'acampada gratuïta. Ens va agradar tant que ens hi vam quedar dues nits, el màxim que deixen.

Més fotos aquí.