Amb les cançons d'AC/DC encara ressonant als nostres timpans, al dia següent ens vam dirigir, un cop més, cap a Melbourne. Aquest cop vam agafar el tren, perquè la relocation que ens oferien no ens sortia a compte. Ens vam retrobar amb el Morten i l'Angelika, i va ser una mica com tornar a casa, i és que hi hem passat tantes bones estones allà!
Encara vam aprofitar per tornar al centre a fer una volta, veure l'exposició sobre AC/DC i fer quatre fotos més. Al vespre ens havien preparat una festa de comiat, una barbacoa amb gairebé tota la gent a qui hem conegut allà, va ser un gran detall! Vam menjar, beure i ballar fins a la matinada, i en agraïment a totes les atencions, també els vam fer un regalet. Sense ells Austràlia no hauria estat el mateix! Mange tak Morten!!! Dziękuję bardzo Angelika!!! Ens han quedat tantes coses per veure que haurem de tornar...
I sense temps per res més ja ens trobàvem de nou en un aeroport disposats a continuar el camí Aquest cop, cap a Àsia. La porta d'entrada va ser la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, i va ser un bon començament: el transport per la ciutat està ben organitzat (un cop entens com funciona), la majoria de gent parla anglès, i hi ha una barreja multicultural de malais, xinesos, hindús i altres ètnies que conviuen pacíficament.
Ens vam estar tres dies allà, els quals vam veure ben poca cosa de la ciutat. Com que hi hem de tornar en diverses ocasions en els propers mesos, ja l'anirem descobrint. La major part del temps vam estar definint què faríem a continuació. Com que no podíem anar a l'Índia per falta de visat (per sort vam poder canviar els vols, i hi anirem més endavant), havíem de buscar alternatives. Després de molt donar-hi voltes, vam decidir-nos per l'illa indonèsia de Sumatra. Generalment, si ho planifiques amb temps, surt més barat volar, però amb dos dies d'antelació sortia més a compte el ferri.
El dia que volíem sortir vam arribar tard al port i el vaixell ja estava ple (si, ens vam adormir... va ser culpa d'haver-nos llevat a quarts de quatre de la matinada per veure el partit del Barça), així que vam comprar bitllet pel dia següent i vam passar el dia a Klang fent el mandra, en un hotel que estava molt bé.
Més fotos aquí.
Encara vam aprofitar per tornar al centre a fer una volta, veure l'exposició sobre AC/DC i fer quatre fotos més. Al vespre ens havien preparat una festa de comiat, una barbacoa amb gairebé tota la gent a qui hem conegut allà, va ser un gran detall! Vam menjar, beure i ballar fins a la matinada, i en agraïment a totes les atencions, també els vam fer un regalet. Sense ells Austràlia no hauria estat el mateix! Mange tak Morten!!! Dziękuję bardzo Angelika!!! Ens han quedat tantes coses per veure que haurem de tornar...
I sense temps per res més ja ens trobàvem de nou en un aeroport disposats a continuar el camí Aquest cop, cap a Àsia. La porta d'entrada va ser la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, i va ser un bon començament: el transport per la ciutat està ben organitzat (un cop entens com funciona), la majoria de gent parla anglès, i hi ha una barreja multicultural de malais, xinesos, hindús i altres ètnies que conviuen pacíficament.
Ens vam estar tres dies allà, els quals vam veure ben poca cosa de la ciutat. Com que hi hem de tornar en diverses ocasions en els propers mesos, ja l'anirem descobrint. La major part del temps vam estar definint què faríem a continuació. Com que no podíem anar a l'Índia per falta de visat (per sort vam poder canviar els vols, i hi anirem més endavant), havíem de buscar alternatives. Després de molt donar-hi voltes, vam decidir-nos per l'illa indonèsia de Sumatra. Generalment, si ho planifiques amb temps, surt més barat volar, però amb dos dies d'antelació sortia més a compte el ferri.
El dia que volíem sortir vam arribar tard al port i el vaixell ja estava ple (si, ens vam adormir... va ser culpa d'haver-nos llevat a quarts de quatre de la matinada per veure el partit del Barça), així que vam comprar bitllet pel dia següent i vam passar el dia a Klang fent el mandra, en un hotel que estava molt bé.
Més fotos aquí.
Entrades
4 comentaris:
Quina vida mes dura aquesta d'haver de decidir quina part del mon vols veure!!Apa que vagi be per Indonèsia i que no us enxampi cap terratrèmol,huracà, tsunami o inundació que el mon sembla que està molt enfadat...Una abraçada.
Quin gran detall per part dels vostres amics australians organitzar-vos un comiat com cal, per desitjar-vos bona sort i aventura pel llarg camí que us espera. Aquí demostra la clase de persones que han fet de les vostres vides, que aquelles terres, siguin més interessants i emotives. No segueixo perquè encara em posaré a plorar....
Lo del manuscrit d'AC/DC ha estat molt original amb taca inclossa de cafè, genial! Si de tant en tant a la nostra terra catalana i ferma fessim exposicions Metaleres, tindria sentit que la cultura dongués un salt de qualitat i evolucionés radicalment en front a la ment conservadora espanyola.
I sobretot no m'ha impactat que els Súpers tingin caixes automàtiques. Com diria la Gemma, si us fixeu en la foto, molta tecnologia però poc medi ambient i ecològic (encara continuen amb bosses de plàstic).
:D Que guay el comiat!
Que guay la gent del món :)
Bueno... ja veig que la primera presa de contacte amb la ciutat pinta bé... i les torres de lluny semblen boniques...
JA ENS QUEDEN POCS DIES PER VEURE-LES EN DIRECTE!!!! :D
Bona gent els amics australians!!Nosaltres ahir vam celebrar el nostre cumple a ex-casa vostre i com sempre vam tenir moguda policial!!Aviat no podrem ni tirar-nos un pet a casa que ja ens multaran...
Petons i records de part de les nenes.. Que ja hem augmentat la família i quan ens trobem ja en som set!!
Publica un comentari a l'entrada