dimarts, 16 de febrer del 2010

Brisbane i les Blue Mountains

A Brisbane vam anar a parar a casa del Steve, un autèntic esperit couchsurfer. Ens va fer el sopar, i vam quedar que l'endemà el faríem nosaltres. El que no sabíem és que en comptes de 3 seríem set, perquè van arribar quatre motxillers més. Però bé, on en mengen tres en mengen set. I l'endemà els tocava cuinar als francesos, i en van arribar dos més! Per sort, tots molt macos i amb molt bon rotllo.

Al matí després d'haver arribat vam anar a tornar el cotxe, i a passejar! El centre de la ciutat no és gaire gran i és força compacte, així que passejant passejant el vam acabar recorrent tot en un dia. Té molta vida, i un passeig molt agradable per la riba del riu, amb piscina inclosa.



El dia següent es va aixecar més gris, i ens va fer mandra sortir... s'estava tan bé en aquella casa! A més, cada vegada que dèiem: “va, anem a fer una volta”, es posava a ploure de nou. Vam aprofitar per posar-nos al dia amb l'ordinador i per buscar un transport per arribar a Sydney... i vam triomfar!

Vam estar buscant una “relocation”que ens convingués, i finalment en vam trobar una. Una relocation vol dir que les cases de lloguer de cotxes, o sobretot, les d'autocaravanes, t'ofereixen el lloguer per un preu simbòlic durant uns dies determinats a canvi que els portis el vehicle a una altra ciutat. Ens va sortir rodó, perquè ens en van donar una de molt xula, tipus furgoneta però que s'hi cabia de peu, per un dòlar al dia durant tres dies, i a sobre ens pagaven la benzina!




Com que el tros de costa entre Brisbane i Sydney ja l'havíem fet dues vegades amb la furgoneta de l'Angelika i el Morten, vam decidir parar poc i tirar milles al màxim per arribar el mes aviat possible a l'oest de Sydney, a les Blue Mountains, unes muntanyes que deuen el seu nom a la boirina blavosa que desprenen els boscos d'eucaliptus. La veritat és que ens va semblar un luxe no haver ni de sortir de la caravana per rentar els plats o cuinar!




Les Blue Mountains valen la pena de veure: des d'uns penya-segats (que les llengües envejoses diran que els recorden als cingles de Tavertet per fer-se passar la ràbia, jejeje, ja sabeu qui sou) es tenen unes vistes espectaculars dels boscos i la vall de sota. Hi ha uns quants camins per fer excursions, visitant cascades (que com que havia plogut feia poc, baixaven formoses), i les Three Sisters, unes roques sagrades pels aborígens de la zona.

Vam passar la nit allà, i al matí següent ens vam llevar d'hora per poder arribar a temps a tornar la caravana a Sydney. De camí cap allà vam parar en un McDonald's a connectar-nos a internet (tots tenen connexió gratuïta, i al principi encara demanàvem un gelat de 50 cts, però ara ni això) i ens va caure un raig d'aigua freda: per problemes burocràtics no teníem visat per a l'Índia...




Més fotos aquí.

4 comentaris:

Mar ha dit...

Que guapa la caravana! I això de les relocations un luxe!!!
Si si... pq anar al cul del móin si pujar a Tavertet vindria a ser el mateix...
Ooohh... quina pena lo de la índia... a veure, que encara teniu molt món i llocs per anar a voltar no en falten... així que a buscar npu destí... abans de Kuala Lumpur!!! :D
Petons

Unknown ha dit...

Realment on en mengen tres en mengen set? Deu ser per allò d'estar de cap per avall...molt boniques les fotos n'hi ha algunes que em sonen o sigui un "dejà vue"JE JE.
Espero que s'arregli lo de l'India, jo necessito un sari pel ball de carnaval de l'any que ve...
Apa i no sigueu tan rates que encara us el podeu comprar un gelat,o esteu demanant almoïna?

Gemma Subirà ha dit...

Hope, com ho feu per trobar aquestes gangues? Està guapa la caravana. Ens heu d'explicar la segona part del visat a l'Índia...
Petons.
Gemma S.

Unknown ha dit...

Lo de les piscines gratuïtes o els anomenats "lagoon" haurien de prendre nota els nostres il•lustrats alcaldes per a que pensessin amb els propis ciutadans en temps estiuenc.
No hem deixeu de sorprendre cada cop que llegeixo les vostres aventures com lo del veler en l'anterior post, ara va i llogueu un cotxe amb el format de "recolation", perdoneu però us acabo de batejar com els: chollotravellers@meloquitandelasmanos.ganga
Per últim, veig que la mandra i el cansant-s’hi no l'heu deixat pel viatge, encara porteu el koala dins dels vostres cossos. I parlant de koales, deurien haver-hi un munt per aquells boscos d’eucaliptus. Una cosa si que és veritat, cada cop que miro les fotos que publiqueu de paisatges, de vegades m’imagino com si hagués estat en aquells indrets i llocs fabulosos, i paro a pensar, que el nostre Planeta està replet de racons meravellosos.