dimecres, 3 de març del 2010

Primeres impressions d'Indonèsia

Va estar bé tenir el primer tastet d'Àsia a Kuala Lumpur, perquè només posar els peus a Indonèsia ja vam veure que allà les coses anaven diferent. D'entrada al ferri ens van posar tres pel·lícules d'acció: una de xinesa dos cops, el primer amb subtítols en bahasa i el segon cop en xinès (sort que l'argument no era gaire complicat i es podia seguir), i Rambo IV i Rambo III. Quant de temps feia!! Si ens arriben a posar “The Transporter” hauríem plorat d'emoció i tot! Del trajecte no gran cosa a destacar, anàvem a la part de sota del ferri i la finestra estava tan bruta que no es veia res. Tampoc és que hi hagués gran cosa a veure, l'estret de Melaka té una aigua tèrbola i pocs paisatges bonics.




El ferri ens deixava a Dumai, una ciutat que segons la guia que ens vam haver d'empollar a corre-cuita, no té cap interès. Ho vam corroborar en les hores que hi vam passar. Un cop arribats al port i feta la paperassa de rigor, de seguida ens va venir un “amic” per oferir-nos transport gratuït fins a la ciutat. El truc és que era el vehicle de l'agència d'autobusos on ens vendrien el bitllet per anar a la nostra següent destinació. Quan vam arribar allà el preu del bitllet no ens va convèncer (i això que no en teníem cap referent) i vam anar a buscar-ne un altre. Finalment en vam trobar un per la meitat de preu, segurament també el doble de cutre, però havíem de recuperar l'essència rata-traveller. I els altres tampoc es van queixar, així que perfecte.

Va ser un dia llarg, i una nit al bus encara més llarga. El bus no és que fos especialment incòmode, i tampoc anava ple del tot, però feia tant de temps que no anàvem en un bus nocturn amb la música a tot drap, per carreteres estretes i plenes de sots amb un conductor temerari... Ja ni ho recordàvem! A part, els indonesis fumen molt, moltíssim, i a tot arreu, i després de tants mesos a països on demonitzen el tabac, ens va costar adaptar-nos-hi.

En altres aspectes també ens vam adonar de que havíem deixat enrere el primer món: ja ens hem fet a la idea de no tornar a veure una tassa de wc fins que tornem a Malàisia (aquí el model imperant és el forat a terra amb galleda al costat), i hem tornat als matalassos durs com pedres, a la gent venent menjar de tota mena als autobusos i a uns estàndards d'higiene significativament més baixos que els d'Oceania. Hem desenterrat l'esterilitzador d'aigua per no haver d'estar comprant ampolles constantment i podem dinar i sopar cada dia sense haver de cuinar nosaltres. És clar que també hem tornat als preus baixos, cosa que el nostre pressupost està agraint enormement després de mesos en països cars.



D'altra banda, tothom ens saluda dient “Hello Mister”(a la Meritxell també) i ens miren com si fóssim d'un altre món, gairebé sempre amb un somriure d'orella a orella. I és que Sumatra, segons la guia, va desaparèixer del circuit turístic fa uns anys i no s'ha recuperat. Primer, degut a les companyies aèries de baix cost, que van tornar innecessari creuar l'illa per arribar de manera econòmica a altres destinacions més populars com Java i Bali, i d'altra banda, els terratrèmols, les erupcions volcàniques i els moviments separatistes de l'illa tampoc hi van ajudar gaire. Per acabar-ho d'arrodonir, el tsunami del 2004 va arrasar-ne la part nord ... El cert és que per ara d'occidentals només n'hem vist tres.

El que si que ens hem de posar les piles és amb el Bahasa Indonesia, per poder comunicar-nos millor amb la gent, i és que després de 4 mesos millorant el nivell d'anglès, ara hem de tornar a l'anglès apatxe per poder-nos fer entendre amb els pocs que el parlen! Sort que almenys l'alfabet és com el nostre.



Més fotos al següent post.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Viiiiiscaaaa!!Aquests són els "meus" Metal-rata travellers!!Ja era hora que tornessiu al "mon real" que us estaveu aburgesant(i qui no oi?)a mes agafeu-vos-ho com la bona obra del viatge pobra gent que també tenen dret al pastís del turisme i si de passada apreneu algun idioma exòtic molt millor que l'anglès està molt vist...
Apa que us ho passeu mooooooooolt be i mengeu millor.

Gemma Subirà ha dit...

Uah, quin canvi!! Tal i com dieu, tot serà molt més econòmic però amb menys comoditats i higiene... Ahir parlàvem amb la Tere de Sumatra, a mi em sonava molt i després d'una estoneta em vaig recordar del súper tsunami del dia de sant Esteve... L'àvia pateix pq diu que és un lloc molt perillós, nosaltres li hem dit que el perill és a per tot (això és culpa dels terretrèmols que hi ha a Xile, que cada dia en parlen a la tele).
Molts petons!

Unknown ha dit...

Up the Tacanyingcatalàtravellers!!!
Umm... quins vells temps els videos d’acció!! I no tant vells. Això que el conductor del bus era temerari, fumeta i segurament del Madrid! Visca el retorn a l’Edat Mitjana sense higiene i alimentació sana, iugu!!!
Si us puc donar un cop de mà amb l’anglès apatxe, no dubteu, només m’ho heu de demanar, que sóc llicenciat amb el tema i allà seria lo puto amo, Goodbye Misters!!!
Jejeje