Volcans, selva i orangutans!

Vam deixar el llac Toba i vam dirigir-nos cap a Berastagi, que tot i semblar un nom basc, està a les muntanyes de Sumatra. Hi vam anar perquè ara ja feia temps que no pujàvem cap volcà, i ja començava a ser hora! Per allà a prop n'hi ha dos, i ens vam decidir pel fàcil.

Així que l'endemà ens vam llevar d'hora i vam anar tirant. La pujada no és complicada ni especialment dura, perquè gran part del tram es fa per carretera. A més ens vam trobar amb un grup d'escolars, i no podíem deixar que ens avancessin! Un cop a dalt s'arriba al cràter, que contenia una aigua verdosa i es veuen (i s'ensumen) les fumaroles.

El camí de baixada ja és una altra cosa, senzillament perquè en alguns trams no hi ha camí. El descens és força vertical i ens van quedar els genolls destrossats! Sort que a en arribar a baix al poble que hi ha als peus del volcà hi ha un munt de locals d'aigües termals que ens van ajudar a relaxar els músculs.

D'allà una altra jornada maratoniana de bus de Berastagi a Kotacane, i d'allà fins a Ketambe, un poble (més aviat quatre cases aliniades) al bell mig de la vall d'Alas. De la fresca i les muntanyes de Berastagi vam arribar a una vall plena de palmeres on feia més calor. Vam trobar un bungalow que estava la mar de bé i vam començar a investigar preus de guies per anar a la selva.

Ens vam prendre un dia de relax, banyant-nos al riu que teníem davant del bungalow i finalment ens vam decidir per fer una excursió de dos dies i una nit per la selva i així tenir l'oportunitat de veure orangutans en estat salvatge. Com sempre, els guies no ens garantien poder veure animals, però tot hi així vam córrer el risc! L'excursió la vam fer juntament amb una parella dels Estats Units, el James i la Laura, el guia Jhon i el portador, que no parlava anglès i no deia gran cosa.

El divendres ens vam llevar ben aviat i vam començar el camí fins al campament i ja vam començar a percebre que aquesta excursió no seria un passeig com la de Bolívia. El camí era costerut i havies d'estar massa pendent de no ensopegar ni relliscar, pel que no teníem gaire temps de parar a observar els voltants. Un cop preparat el campament i havent dinat vam anar a la recerca d'orangutans i al cap d'una hora de camí vam trobar un orangutan femella amb la seva cria! Ens vam sentir molt afortunats! Va ser molt bonic poder observar-los en llibertat. Els orangutans en estat salvatge només es troben aquí a Sumatra i a Borneo, i cada cop n'hi ha menys perquè els seus hàbitats es van destruint cada cop més. Són molt parsimoniosos, van com a càmera lenta, però molt intel·ligents. I són difícils de veure perquè sempre van sols, la densitat és de 5 per cada km quadrat i el parc de Gunung Leuser és immens...

A la nit, sopar i foc de camp mentre els micos jugaven sobre els nostres caps. En vam veure d'almenys quatre espècies diferents, a part d'altres bèsties, però el que més ens va agradar va ser el de cresta punky i riure histèric, jejeje.

Vam dormir contents aquella nit, a part que estàvem rebentats! A la nit quan estàvem dins la tenda sentíem tot de llamps i trons amenaçadors, però finalment on érem no va ploure gaire. L'endemà de bon matí vam començar a caminar, escalant i relliscant a cada pas, fins a unes aigües termals al riu. Estava molt bé perquè tenies el contrast de l'aigua calenta i de la freda del riu, però havies d'anar amb compte d'on posaves el peu, perquè en llocs l'aigua estava a 80 graus! D'allà vam continuar fins a una cascada en un racó de la selva. Per arribar-hi vam haver de travessar el riu diverses vegades, però amb la calor que feia ja venia bé remullar-se una mica. Va ser dur, això si.

Al vespre vam estar xerrant (i compartint whisky) amb en James i la Laura, i a dormir aviat, que tornàvem a tenir un dia molt llarg per davant.

Més fotos aquí.