L'altiplà Boloven, la cirereta del pastís

De Champasak a Pakse, la ciutat més important del sud i de nul interès, amb la intenció de llogar una moto i passar quatre dies recorrent l'altiplà Boloven. Volíem fer un itinerari en cercle, però vam canviar els plans només arribar a Tad Lo, que era la primera parada, un poble al costat d'una cascada.

Quan havíem de buscar allotjament vam trobar una parella d'israelians que ens van dir que ells estaven en un lloc molt especial, i que com que marxaven, ens el podíem quedar nosaltres. L'espera es va fer llarga, perquè quèiem de son, però va valdre la pena. A l'hostal del Sr. Po, que també té bungalous i fins i tot habitacions amb bany a dins, hi ha la carismàtica cabana de bambú. La Meritxell se'n va enamorar a primera vista, l'Oriol va haver de dormir-hi per trobar-li l'encant. La cabana en si és molt senzilla, i les parets de bambú sembla que hagin de sortir volant quan bufa el vent, però és el primer allotjament amb “ànima” que hem trobat a tot Àsia, i transmetia bones vibracions. Tothom que passa per allà hi aporta alguna cosa, hi deixa el que no necessita, o arregla el que s'ha trencat, o decora... i del que hi ha, pots agafar el que necessitis. Té una cuina rústica a fora, que no vam poder resistir la temptació d'utilitzar, una batedora per fer-te els teus sucs... Un lloc ideal per jeure i contemplar com creix l'arròs al camp del davant. El lloc ens va atrapar!

Al contrari que a les 4000 illes, aquí hi volíem passar només una nit, i n'hi vam acabar passant tres, que amb molt de gust haguessin estat unes quantes més... Una menció especial a l'hospitalitat del Sr. Po, qui fins i tot un dia ens va ensenyar a cuinar els seus cèlebres rotllos de primavera, i a la Mama Pap, el restaurant més econòmic i amb les racions més abundants de tot el poble. I a més vam coincidir amb tot de gent molt maca, entre ells el Jordi de Caldes de Montbui, un noi basc, un andalús... També va arribar el regal d'aniversari de l'Oriol (amb una mica de retard, però va valdre la pena): una passejada en elefant. Laos era conegut com el país del milió d'elefants, tot i que ara la xifra del que queda està molt lluny del milió.

Els plans van canviar ràpidament, i en comptes de fer el circuit que teníem pensat, vam fer excursions amb la moto durant el dia, per tornar a Tad Lo a la nit, i l'últim dia si que vam fer la volta sencera. A la llista de perills de la carretera hi vam afegir les serps que la travessaven sense miraments. L'altiplà dels Boloven concentra un munt de plantacions de cafè, i tot de cascades disperses, i el clima és una mica més benèvol, gràcies a l'altitud. Vam gaudir molt de les hores a la carretera, els banys als rius, els paisatges, la gent... l'altiplà tenia tot el que ens agradava de Laos, corregit i augmentat, i ens va costar marxar.

L'última nit la vam passar a Pakse, on per sort vam trobar un hostal a molt bon preu i amb tv! Allà vam poder veure la final del mundial des del llit, i preparar-nos per canviar de país l'endemà. Ens va costar deixar Laos...

Més fotos aquí.