dijous, 5 d’agost del 2010

Aterrem a l'Índia!

I per fi arribàvem a l'Índia! Després de l'intent frustrat del març, ja érem a Calcuta, això si, en la pitjor època de l'any per visitar-la climatològicament parlant: és l'època dels monsons, cosa que provoca pluges de tant en tant, una calor sufocant i una humitat enganxifosa.



Ens havien advertit de tot el que et pots trobar en aquest país, ens havien comentat com d'impactant era i també com de desagradable pot arribar a ser. Realment, per molt que t'expliquin, res pot preparar-te del tot per al que et trobaràs...Tot i això, la nostra arribada va ser molt tranquil·la.

Al sortir de la terminal només una persona ens va oferir un taxi. Vam demanar on era el caixer, vam treure diners, vam demanar canvi, i vam pujar a un autobús que ens havia de portar fins al metro per anar al centre i ho vam trobar tot sense cap problema. Només travessar la porta de l'aeroport, ja érem a l'Índia de debò, totes les imatges que et venen al cap del país, concentrades al primer moment: dones amb saris de tots els colors, autobusos rònecs plens a vessar, una vaca passejant impassible entre el caos circulatori, soroll, gent, olors desconegudes, rickshaws arrossegats per homes molt prims...



D'entrada la ciutat ens va semblar bastant caòtica i sorollosa, però no més que d'altres que hem visitat. Les olors no eren tan fortes com ens havien explicat i a sobre vam estar mitja hora buscant hostal pels carrers ja de nit i en vam trobar un de molt decent per un mòdic preu (bé, van fer fora a una família de l'habitació per donar-nos-la a nosaltres...). Semblava que al final tot el que portàvem de viatge ens havia ajudat a entrar a l'Índia sense cap xoc.

Però el dia següent va canviar totalment. Com que teníem un parell de dies abans de trobar-nos amb l'Amrita, una noia que feia dos anys havia estat a casa nostra a través de Hospitality Club, vam decidir intentar anar a Sagar Island, una tranquil·la illa al sud de Calcuta. Però tot el que el dia abans havia estat fàcil, l'endemà va resultar impossible. Després de preguntar sense èxit, agafar un bus que ens van estafar (no gaire, per sort) i que ens van fer fora al cap de poca estona i a sobre aguantar el sol, la calor i la humitat amb les motxilles a l'esquena, vam desistir i vam anar a la zona dels hostals decidits a quedar-nos a Calcuta fins veure l'Amrita, i així anar-nos aclimatant a poc a poc. L'Índia ens havia donat la primera bufetada per passar-nos de llestos!



Els següents dies els vam dedicar a passejar per la ciutat, que atractiva per a passejar no ho és gaire, però t'impregnes al 100% de l'ambient. Edificis colonials en estat deplorable, milions de cotxes prement les botzines com si hi tinguessin les mans enganxades, gent cridant a tort i a dret, moltíssima pobresa, gent demanant, gent dormint als carrers... la calor, la pluja, el soroll... molts impactes. Per molt que volguéssim, tot ens estava superant. Com que el nostre vol per deixar l'Índia també surt d'aquí, vam decidir deixar les visites més turístiques per quan tornem. També vam poder comprovar que una gran part de catalans estan per aquí fent de voluntaris: un dia vam entrar a esmorzar en una cafeteria, i de 15 clients, 1o parlaven català.

I finalment, el dia que havíem quedat per sopar amb l'Amrita ens vam llevar els dos malalts; l'Oriol amb febre i la Mertixell amb vòmits. Pel matí l'Oriol es va trobar millor però per la tarda els papers es van capgirar i ella va poder sortir per sopar amb l'Amrita, a un restaurant molt carismàtic de la zona de Park St. Per donar-nos ànims, ens va dir que després d'haver començat per aquí, la resta del país ens semblaria una bassa d'oli.



I com que no només els turistes es posen malalts, al dia següent, l'Amrita ens va avisar que es trobava malament i que hauríem d'esperar a la tornada per poder tornar a quedar, així que nosaltres vam decidir començar la nostra ruta.

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Be espero qe després d' havar entrat a sac a l'India les coses hagin millorat(no per l'India, que és difícil,sino per vosaltres)suposo que ja li heu començat a trobar l'encant.Apa aneu acumulant experiències que jo vaig brodant la pancarta de benvinguda...

Gemma Subirà ha dit...

Ostres, ja ho diuen que l'India es un pais dur. Veig que ja us han mentalitzat... Continuare llegint les vostres experiencies...
Petons.
Gemma.

Unknown ha dit...

Deu ni do les aventuretes que us esperen per aquesta terra, arribeu i ja us ha passa de tot (estafes, malalties, pobresa per totes bandes, contaminació acústica, fortes olors…). Veig que estareu entretinguts tot el temps, sobretot aneu en compte amb el cafès de l’Índia i pregunteu si el fan amb aigua embotellada; i també amb les classes de menjars (abstenir-vos de menjar ambulants de carrers). Que us he de dir?? Si ja ho sabeu millor que jo, però sempre va bé recordar coses que no pots controlar per tu mateix.
Oriol, no aniràs a veure aquell amic que vas fer de Cassel que et va invitar al seu casament i va venir a casa pel dinar d’Any Nou??? No recordo com es deia... que tingueu una bona i agradable estada per l’Índia.