De la calor de Santiago vam arribar a les boires de Valparaíso. Tot i així, la ciutat ens ha atrapat, i al cap de 4 dies en vam marxar tenint la sensació de que ni quedant-nos una setmana més ho veuríem del tot.
Les casetes de colors penjades dels turons, el Pacífic de fons, els vells ascensors de fusta, el mercat del peix... Però sobre tot, la sort que vam tenir de trobar al Daniel, un fanàtic de Pink Floyd que ens va allotjar aquests dies. Hi havia una vegada 3 xilens, 2 americans, 1 francès i 2 catalans... No, no és un acudit, era casa del Daniel, i cada vespre, entre birres o sangries, ens ho vam passar la mar de bé.
Només arribar, en Daniel ens va rebre acompanyat d'en Kevin, un noi de New Jersey que porta 26 mesos recorrent Amèrica amb la seva motocicleta, i vam anar a casa seva per deixar les bosses. Com que ell fa de guia turístic, durant el trajecte ja ens va ensenyar unes quantes coses de la ciutat. Després vam dirigir-nos cap al mercat on, en el segon pis, hi ha tot de restaurants que cuinen peix i marisc acabat de pescar a molt bon preu. I mentre acabàvem de dinar van aparèixer la Carolina, la xicota del Daniel, i el Fred, un noi francès que està recorrent Argentina i Xile abans de dirigir-se a treballar a una ONG de Perú. Un cop tips vam tornar a casa i després vam anar fins a l'altre vessant de la muntanya de Playa Ancha per tal de veure la posta de sol. Senzillament meravellós!
Quan vam tornar a casa va aparèixer el Juan Pablo, un amic del Daniel que comparteix el mateix fanatisme per Pink Floyd i que s'està una temporada a casa d'ell i vam sopar “sopaipillas” de carbassa de la Carolina i truita de xampinyons de l'empresa del Juan Pablo.
Al dia següent ens vam aixecar tots tard i vam decidir d'anar a un restaurant on feien les millors “chorrillanas” de Valparaíso segons el Daniel i en el que, casualment, van canviar el canal de la televisió per que poguéssim veure un gran partit entre el Barça i el Bayern München! Després vam pujar amb un dels ascensors de la ciutat fins al Cerro Alegre per tal de fer un recorregut turístic pels carrers d'aquesta muntanya i també del cerro Concepción.
Esgotats, vam haver d'anar a prendre uns vins xilens al baixar per tal de recuperar-nos i al tornar havia arribat un altre couchsurfer, el Keith, un noi de Califòrnia que portava 2 mesos viatjant per Uruguay, Argentina i Xile (la família ja estava completa!!) Després de sopar, un ceviche boníssim fet pel Daniel, vam anar a Viña del Mar a un lloc on suposadament hi havia una festa de Couchsurfing, però potser pel fet que hi vam arribar 3 hores més tard de l'hora que hi deia, no la vam trobar. Així que la vam fer nosaltres sols, que ja érem bastants!
L'endemà vam anar a visitar “La Sebastiana”, la casa que Pablo Neruda tenia a la ciutat, amb unes vistes increïbles sobre tota la ciutat, i plena d'objectes curiosos. Vam pujar en taxi col.lectiu, i a l'obrir la porta per baixar, a qui ens vam trobar? A l'Ida i el Petter, els suecs de El Calafate!
Al baixar, evidentment, vam haver d'anar a fer unes cerveses per recuperar-nos, i al vespre vam preparar nosaltres el sopar. I la sangria. Entre sangria i sangria se'ns van fer les 5 del matí... També vam acabar descobrint que el Keith també havia estat a casa de l'Analía a El Calafate, és ben petit el món!
El divendres ens el vam prendre amb calma. Al llevar-nos el Juan Pablo, l'amic del Daniel, ens va fer el dinar, i després vam anar a un cafè on havíem quedat amb els suecs per xerrar una estona. Potser ens els tornem a trobar d'aquí a 3 setmanes a Iguaçu, qui sap!
I d'allà ja cap a la terminal, a buscar un bus de tornada a Argentina, travessant els Andes sota la lluna quasi plena. Imponents! Hem marxat de Valpo amb ganes de tornar-hi algun dia. Quina diferència les ciutats quan les pots veure i viure amb gent que se les estima!
Més fotos aquí.
Entrades
