Comença el compte enrere!

Marxem d'aquí exactament un mes. Semblava que no havia d'arribar mai el dia, i ja només en queden 30!
Per ara la vida continua amb relativa normalitat, però hem d'anar tancant tots els temes necessaris per marxar amb la màxima tranquil·litat. Llistes de tràmits per fer, de coses per comprar, per endossar, per recollir, per preparar, llista de gent a qui visitar, de qui acomiadar-se... I això sense comptar amb les coses que no estan a les llistes i que aniran sorgint! En resum, llistes i més llistes (no totes escrites, moltes mentals, amb el risc que això comporta...)
Sort que la il·lusió de començar el viatge ho compensa tot!

Ja tenim el primer vol!!!!

Doncs sí família!

Ja ho tenim! Ara ja no hi ha volta enrere. Bé de fet sí que hi ha volta enrere però ja ens agrada tal com està... (que esperem que no n'hi hagi d'haver de volta enrere, vaja!)

Quan? El dia 23 de febrer a la tarda, un dilluns.
Des d'on? Des de l'Aeroport del Prat. Res de Ryanair ni històries d'aquestes...
Cap a on? És un llarg camí... D'unes 27 hores anant bé. Aquí està la sorpresa! No anirem primer a Buenos Aires. Bé, de fet sí, però ens estarem només unes horetes (concretament 8!!!). Després agafarem un vol per anar directament cap a Ushuaia, primera parada del nostre viatge!

Ara sí que se'ns farà eterna l'espera!! Això sí, estem moooolt contents!!!

Fins la propera!!!

Últim W:O:A en molt de temps

Per primer cop en molts anys estem segurs que l'any que ve no tornarem a la meca del metall: El Wacken Open Air Festival. Per sort ens enduem un molt bon record de l'última edició, sort que finalment ens vam decidir a anar-hi, sinó segur que ens n'hauríem penedit.

Penya Wackeeeeeeeeeeeeen!!

El què, l'on, el com, el quan, el perquè...

Un cop has pres la decisió de marxar, et planteges moltes preguntes, encara que no menys de les que t'has plantejat abans de decidir-te.
Aquestes són les primeres que et vénen el cap. I suposo que són les que haurem d'estar preparats per respondre una i altra vegada... això si, quan ho haguem dit.
Per ara la part més dura és el fet de només poder-ne parlar entre nosaltres, però hem decidit que és millor esperar a dir-ho fins que no quedi tant de temps per marxar. No perquè tinguem por de repensar-nos-ho (que no!) sinó que volem tenir-ho tot més lligat. Encara que es preveu difícil. En els moments en que al nostre voltant la gent comença a pensar en casaments, fills, festivals, feines etc. nosaltres cada vegada que algú diu "l'any que ve podríem..." ens mirem de reüll i riem per sota el nas. Si ho sabessin!. I no cal esperar tant! D'ara i fins que marxem el nostre objectiu és estalviar al màxim, i això inclou deixar de fer algunes coses a les quals, si no fos per aquest motiu, ni ens plantejaríem renunciar-hi. Però és que tot no pot ser!
El que ens admira és que de moment ningú sospita res... o com a mínim no ens ho han dit.
A veure quants ens diuen que "ja s'ho pensaven" o "ja s'ho veien venir"!
Una de les coses que ens té més encuriosits és veure les cares de la gent quan els ho diguem. Hem fet una mena de travessa, a veure si encertem les reaccions, jejeje.

Bé, si, s'ha de confessar... Ho hem dit a alguna gent. Però sabem que ens mantindran el secret. Gràcies!!