Ushuaia

Primer contacte amb Ushuaia. El canal Beagle

A l'arribar a Ushuaia hem pogut “compartir” taxi amb una parella que ens han apropat fins al nostre destí. Allà ens ha rebut la Sandra, una dona molt simpàtica que acull a gent com nosaltres molt sovint i que també utilitza el couchsurfing per viatjar com una manera d'aprofundir en el coneixement del país a través de la gent d'allà.

De Ushuaia

El primer dia a Ushuaia ens l'havíem plantejat de passar-lo d'una manera relaxada i ens hem llevat a una hora relativament raonable. Hem esmorzat i ens hem dirigit al centre, que ja havíem vist la nit anterior, però ara amb llum de dia. Ens hem informat dels preus per fer una excursió pel canal Beagle i com que ha fet un dia esplèndid, hem decidit no perdre la oportunitat i a la tarda l'hem fet. D'Ushuaia hem salpat cap a l'illa Alícia per tal de veure lleons marins (els parents llunyans de l'Oriol, ja que es passen el dia estirats i mandrejant damunt les roques). Després ens hem dirigit cap a l'illa H on hem fet un minitrekking observant la flora i la fauna de l'illa.

De Ushuaia

En definitiva, l'excursió ha valgut molt la pena. La barca era petitona (i no els catamarans gegants que porten a molta gent), i en comptes d'anar fins al far vermell aquell típic (que no és el de la fi del món ni res) hem estat més estona caminant per l'illa a on no va ningú més. El guia s'explicava molt bé i com que al grup érem 8 persones, hem pogut tenir un primer contacte amb viatgers com nosaltres, que ens serveix per anar perdent la vergonya!

Parque Nacional Tierra del Fuego o com fer mitja marató.

Després de l'excursió pel canal Beagle, l'altre lloc que s'ha de visitar és el Parque Nacional Tierra del Fuego. Aquest queda a uns 12 km de distància del centre i com estem una mica allunyats d'aquest, hem decidit anar a peu fins allà i així estalviar-nos una mica de diners. La veritat és que no van ser 12 km però si 11, que si es sumen els 13 km que vam fer per dins del parc us podeu imaginar com vam arribar a casa!

De Ushuaia

La veritat és que el parc és fascinant, amb una gran varietat de paisatges, des de boscos molt densos, passant per platges plenes de musclos i fins a prats on hem pogut fer una petita migdiada. Potser si haguéssim anat amb transport fins al parc haguéssim pogut veure molt més, però igualment ens ha agradat molt. Hem arribat rebentats però orgullosos de nosaltres mateixos...

De Ushuaia

A Ushuaia pels pèls!

El viatge, al contrari del que ens pensàvem, no se'ns ha fet gens pesat. De les 14 hores de Roma a Buenos Aires, n'hem passat més de 10 dormint, jejeje. Al final hem arribat amb una hora de retard, més les cues al control de passaports, a la duana i al banc. Un cop arribats a fora, feia un dia de ple estiu, calorós i radiant. Hem anat, tal com teníem previst, a l'altre aeroport de la ciutat per agafar el vol intern. Hem anat amb el bus normal, per estalviar costos, tot i que al final hem hagut d'agafar un taxi per fer l'últim tram, ja que anàvem amb el temps una mica just.
La sorpresa ha estat quan a l'arribar allà ens diu la noia del taulell: “Però si aquest vol no surt des d'aquí, surt de l'altre aeroport, el van canviar fa 10 dies, no us ha avisat ningú?” Davant la nostra cara d'incredulitat, ens ha dit que si, que era així, i que l'únic vol que sortia des d'allà anava ple, així que havíem d'intentar agafar el nostre... que sortia al cap d'una hora!
Hem anat corrent a agafar un taxi (adéu estalvi de costos) per tornar allà d'on havíem sortit feia un parell d'hores enrabiats a més no poder, instant al taxista a que corregués per no perdre el vol. Finalment hem arribat a temps però (com tampoc ens ha estranyat) l'avió ha sortit amb retard.
Ara ja som a Ushuaia, no fa gaire fred i anem a estirar una mica les cames, que ja toca.

La festa de comiat

Moltes gràcies a tots els que vau venir a fer l'última birreta amb nosaltres abans de marxar. Ens ho vam passar molt bé i ens enduem un molt bon record de la penúltima nit a Barcelona.
Moltes gràcies també a tots als que ens consta que volíeu venir i no vau poder, a la família pel dinar i per venir-nos a acompanyar a l'aeroport i a tots els que d'una manera o d'una altra ens heu fet arribar missatges de suport. Us anirem informant de com ens va!

Les fotos de la festa les podeu veure aquí.

Primer entrenament

Bé gent, us hem enganyat. La volta al món no començava dilluns que ve, sinó avui mateix!

La nostra primera parada ha estat un dels símbols de la nostra terra: Montserrat. Feia molts anys que no veníem per aquí i no volíem marxar sense pujar-hi. De passada hem posat a prova el nostre equipament i hem començat a agafar el ritme de viatge.

L'excursió no ha començat gaire aviat i després d'una cursa pels passadissos del metro hem aconseguit agafar pels pèls el tren que volíem. Un cop allà, hem hagut de fer més d'una hora de cua per agafar l'aeri, ja que els altres accessos estan tallats. Un cop a dalt, és fantàstic que hi hagi tan poca gent!



Aprofitem per declarar oficialment inaugurada la setmana dels comiats! (Tot i que ja en portem uns quants) D'aquí a 7 dies comença el viatge de debò!