dimarts, 8 de setembre del 2009

Armènia i l'eix cafeter

Sortint de Buenaventura vam entendre per què aquesta ciutat és la més plujosa de tot Colòmbia: quina tempesta! Vam poder arribar a Armènia un pèl tard però, per sort, el Luis ens estava esperant despert, a punt per donar-nos molta informació sobre la ciutat i els voltants.

Segint les seves recomanacions, vam anar cap a Salento i la vall de Cocora, un poble pintoresc a una hora d'Armenia. Allà vam tenir temps per passejar i prendre bon cafè i vam anar fins a Cocora en Jeep. La vall és preciosa i es caracteritza per tenir les palmeres de cera, que creixen a més de 2000 metres sobre el nivell del mar i són realment altíssimes.



Després de dinar unes truites de riu, l'especialitat del poble, vam fer una petita caminada seguint el curs del riu fins a l'hora de tornar cap a Salento. A Salento vam passejar i pujar fins al mirador amb unes magnífiques vistes de tota la zona. És el poble més antinc de la regió i està molt ben conservat.



Al vespre, el Luis ens va portar al centre d'Armènia, on hi ha el carrer de vianants que ha guanyat premis d'urbanisme i que és el centre neuràlgic de la ciutat. Armenia va patir un fort terratrèmol fa deu anys del qual encara arrossega les conseqüències: quan l'ajuda humanitària va arribar a la ciutat i es va anunciar que donarien cases als afectats molta gent de la resta del país va córrer a construir una barraca per a tenir accés a l'ajuda, provocant un creixement desmesurat de la població en poc temps. Després vam anar cap a Circasia, on vam donar una volta i vam prendre un batut.



Armènia també és la porta a l'eix cafeter de Colòmbia, i té un parc temàtic dedicat al cafè. Nosaltres vam arribar fins a la porta però vam desistir d'entrar al veure que tant el museu, com el telefèric, com una de les atraccions estrella estaven tancats per manteniment i trobàvem absurd pagar l'entrada només per les atraccions. En comptes d'això vam caminar per la carretera admirant la verdor dels paisatges fins arribar a Pueblo Tapao, i a la tarda vam anar fins al museu Quimbaya on érem els únics visitants i vam tenir la guia per a nosaltres sols. I a la nit, amb el Luis i els seus amics, vam anar a una salsoteca amb música en directe i ens ho vam passar molt bé!



Més fotos aquí.

5 comentaris:

Elisabet ha dit...

Hola nois! Ja veig que seguiu molt bé! Per cert, va anar bé l'aniversari? Et vaig enviar un sms, però no sé si els reps. De totes maneres, Felicitats!!! (per si de cas...). Una cosa, que és això que t'has operat l'ull? Et trobes bé? I l'Oriol no ha fet el mateix? Bé, ja veig que esteu super bé.
Des d'aquí us trobem a faltar...
Per cert, prendre molt cafè embruta l'estómac, eh? (je, je, je).
Petons
Elisabet.

Unknown ha dit...

Buuuuaaaa! no s'obren les fotos!!!

Metaltravellers ha dit...

Les fotos ja es veuen! Gràcies per anar-nos avisant de les fallades tècniques del bloc!

Unknown ha dit...

Oriol no siguis cabronet!!! i envia'm mitjançant Giro Postal un ase ple de sacs de cafè. Que tinc el mono!!!! fins i tot la Meritxell pren cafè i no és habitual en ella.
Per cert! no us heu proposat d'enviar-li alguna de les vostres fotos al Tomàs Molina? estic segur que més d'un cop sortirien en el Temps dels Telenotícies de TV3. Encantadores les fotos de posta de Sol, com les de Salento i la Vall de Cocora.

Gemma Subirà ha dit...

Aquest en Dani és l'ostia. Aquests dies em parla de què bo que deu ser el cafè a Colòmbia!Suposo que no prepareu els cafès com ell...