L'Expo

Hem de dir que d'entrada teníem les nostres reserves sobre si anar-hi o no. No teníem gaire clar què esperar-ne, no havíem estat mai en cap, com a molt veure alguns pavellons que arquitectònicament semblaven interessants, però de nou la fatídica frase... “ja que hi som...” El sabíem és que no volíem anar-hi ni en cap de setmana ni en dia festiu per evitar massificacions. Després de sospesar els tipus d'entrades, vam decidir anar-hi només una tarda, i si ens agradava molt, ja hi tornaríem l'endemà.

A les 5 de la tarda érem allà per aprofitar el que quedava de dia. Teníem molt clar que allò és molt gran i no ho podíem veure tot, així que vam decidir que només entraríem als pavellons que a) no tinguessin cua, b) fossin de països on no hem estat i c) entraríem al d'Espanya, que per alguna cosa s'ha fet amb els nostres impostos.

Només entrar sorprèn la magnitud del pavelló xinès, és enorme! Però a aquella hora encara hi havia molta gent, així que el primer que reunia els nostres dos requisits va ser el de Turkmenistan, país que l'Oriol no sabia ni situar en el mapa, així que almenys no vam sortir d'allà sense haver après res. Després vam anar als de Qatar, Marroc, un pavelló conjunt que incloïa Palestina, Iemen i Jordània entre d'altres, Nepal. Vam canviar de zona i vam entrar en un dels pavellons temàtics de l'exposició, on hi havia una mostra que ens va deixar més que indiferents.

A aquella hora ja s'havia fet fosc i els pavellons es començaven a il.luminar. N'hi ha que són macos, o que tenen més o menys gràcia, però n'hi ha d'altres que... buf! No vam parar per descansar en tota l'estona. Després del de les Filipines, vam decidir fer una excepció al veure que al pavelló d'Austràlia no hi havia cua... però era una trampa! La cua estava a dins, per veure un vídeo. Vam voler sortir, però ens havíem d'esperar a que obrissin les portes, quan de sobte sentim un crit: “Balcelona!!” Vam al.lucinar: era el matrimoni amb qui havíem visitat els tulous feia una setmana!! Mira que coneixem pocs xinesos, i va i ens els trobem en un lloc tan multitudinari. Si algú vol fer el càlcul de probabilitats...

Després ja no hi havia cues per entrar gairebé enlloc, així que la condició b la vam obviar. Vam entrar al de Finlàndia, al de França, i també al d'Espanya -qui ha dissenyat els uniformes de les hostesses (i dels hostessos!) pobres?- Després ja només vam tenir temps de veure el pavelló conjunt dels països africans, i la resta els vam veure per fora, perquè ja estaven plegant. També ens vam topar de nassos amb la desfilada... quina pena! No sabíem si riure o plorar, és la cosa més kitsch que hem vist en temps!

Conclusió, si algú sap quin és l'objectiu d'aquesta mena d'exposicions, (a banda de l'especulació urbanística i els beneficis que porta a la ciutat que l'acull) que ens l'expliqui. Pot ser que el lema d'aquesta sigui més visible en els pavellons de ciutats que mostren bones pràctiques urbanes, i que nosaltres no vam visitar, però la resta?

Hi ha països que te l'intenten vendre com a destinació turística, altres que mostren quatre artesanies, o el que tenen, altres de conceptuals que no saps exactament què pretenen (Espanya, en el seu vídeo, és l'únic país dels que vam veure que ensenya una cosa negativa com ara els atemptats) i altres com el de França que es veu clarament que el que volen és guanyar quota de mercat xinès per als seus productes. Ells porten obres d'art del Museu d'Orsay, i Dinamarca la Sireneta, perquè diuen que és més ecològic portar-la allà que no que els 70 milions de persones que estimen que passaran per l'expo vagin a Copenhagen a veure-la...

Sincerament, no ens va descobrir grans coses. Potser per als xinesos és apassionant, però per a nosaltres.. No creiem que valgui la pena venir-hi expressament, perquè si una cosa queda ben clara, són les diferències entre països, a veure qui té més i la fa més grossa mentre d'altres comparteixen un pavelló entre 20.

Més fotos aquí .