Suzhou i Nanjing

De camí a Nanjing vam parar a la ciutat de Suzhou, un lloc encantador ple de jardins, pagodes, llacs, canals, ponts... Al sortir de l'estació, intentant esquivar tot aquell que ens volia vendre un tour, ens vam equivocar i vam agafar un bus cap a la part nova de la ciutat, que estava ple de zones enjardinades molt ben cuidades que et fan pensar en el número de persones que deuen treballar en el manteniment dels carrers i els parcs...

Però l'autèntic encant de Suzhou és a la part antiga, que està molt ben conservada i convida a passejar-hi hores i hores. És una llàstima que per entrar a cada jardí et facin pagar -i no un import simbòlic-. És per això que com que quan portes tants parcs (amb pagodes) visitats els veus tots iguals, vam optar només per fer la fotografia des de fora. Per sort el seu atractiu principal, els canals, els ponts i els carrerons, són de franc.

Amb els peus inflats de caminar tot el dia vam agafar un altre tren bala cap a Nanjing, la capital del sud, i és que aquesta ciutat ha estat, en diverses ocasions, la capital de la Xina. Allà ens esperava l'Emmanuelle, una noia francesa que vam conèixer a les illes Perhentian, a Malàisia. Per sortir de la monotonia dels fideus i l'arròs vam anar a sopar a un restaurant francès i cap al llit perquè el dia havia estat duríssim. Potser el llit no era res de l'altre món, però després de tres setmanes en llits xinesos, vam agrair poder descansar en un matalàs de molles!!!

El primer dia teníem una missió especial: portàvem 20 dies a la Xina i ens en quedaven deu per a que expirés el visat, així que vam haver d'anar a la Policia a extendre'l per a un mes més. El problema va ser que trigaven 4 dies hàbils, i amb el cap de setmana pel mig, volia dir que havíem d'esperar 6 dies per a que ens tornessin els passaports. Per tant, teníem per endavant temps de sobra per poder visitar la ciutat a un ritme més tranquil (sí, encara més tranquil!).

La ciutat destaca sobretot per les grans extensions de muralla que encara queden dempeus. Aquesta mesurava originàriament 33 km que envoltaven la ciutat fent-la gairebé inexpugnable. Particularment, la porta de Zhonghua, la més gran de totes, que ha aguantat molts atacs mantenint-se actualment en un molt bon estat.

Una de les visites que més ens va impactar va ser la del museu memorial de la massacre de Nanjing, on es descriuen els fets ocorreguts l'any 1937, quan els Japonesos, en plena expansió imperialista, van decidir conquerir la Xina i van protagonitzar un dels episodis més tràgics de la història d'aquest país: van assassinar a 300.000 persones. És ben curiós perquè uns dels salvadors del poble de Nanjing va ser el partit Nazi alemany... El museu està molt bé i les explicacions en anglès per sort són molt bones (no com en altres llocs...), però surts amb un mal cos d'allà dins... I evidentment en cap moment s'esmenta que el govern de l'època, a la vegada que fugia cap a Taiwan, va tancar les portes de la ciutat deixant a la gent atrapada a dins a la seva sort, convidant-los a resistir per la pàtria...

Un altre dia vam anar a veure el pont de dos pisos que travessa el Yangtse, i que a l'època que es va inaugurar va ser una gran obra d'enginyeria 100% xinesa. També vam tenir temps per a passejar per altres zones de la ciutat igual d'interessants, com les ruïnes del palau Ming, la colorida i il.luminada (potser massa kitsch) zona on hi ha el temple confucià, amb el riu i moltes botigues, i la muntanya púrpura-daurada, on hi ha les tombes d'emperadors Ming i el mausoleu del Dr. Sun-Yatsen, el primer president de la República de la Xina (no la popular d'ara) i als quals no vam entrar perquè amb la boira que feia ens va fer mandra pujar 394 escalons per no veure res.

I amb els passaports ja en vigor fins a finals de juny, vam continuar el nostre trajecte cap al nord.

Més fotos aquí.

PS: Des d'aquí volem enviar un missatge d'ànims a un amic que està en hores baixes passant uns moments difícils: EURO! Anima't!!! Que els Metaltravellers et necessitem ben fort per continuar viatjant!!