Per arribar a Xiamen vam agafar un bus nocturn des de Guanzhou: era un bus amb lliteres! Tres fileres, i nosaltres a la del mig. Tot i això, la il.lusió va passar ràpid ja que els llits eren curts (mida xinesa), durs i a sobre del lavabo sortia una flaira desagradable... Vam dormir com vam poder -la Meritxell, que estava a dalt, procurant no caure daltabaix per cap dels costats- i vam arribar a Xiamen ben d'hora al matí.
Un cop allà vam intentar trobar un bus cap a l'alberg. Estàvem intentant desxifrar els noms de les parades quan de seguida se'ns va acostar una noia que ens volia ajudar, i no només ens va acompanyar, sinó que va trucar a l'alberg on volíem anar, i que va resultar que estava ple. I els hotels eren caríssims! Finalment vam poder contactar amb el Leon de couchsurfing, un noi kiwi-alemany que està estudiant xinès i amb qui de seguida ens vam entendre molt bé. Després d'una merescuda migdiada, vam marxar cap a la platja, on vam poder observar una de les coses més horribles creada per l'home: una autopista que passa per la vora del mar!! Per sort no hi havia massa trànsit i vam poder passejar tranquil.lament.
Després l'Oriol va aprofitar per tallar-se els cabells. En una perruqueria on els perruquers semblaven els estilistes dels Tokio Hotel, li va costar fer-los entendre que ell el que volia era uns cabells molt curts! I amb el cap pelat, ja de nit, vam anar a passejar per l'illa de Gulang Yu, just davant de la ciutat. En aquesta illa els cotxes estan prohibits i antigament era el lloc on vivien els europeus i els mercaders, i es nota per l'arquitectura colonial de l'illa. La veritat és que es respira molta pau i és molt agradable de passejar-hi., sobretot al vespre quan els grups de turistes xinesos ja han marxat. També vam aprofitar per tastar, sense saber-ho, el seu plat típic: una mena de truita amb ostres boníssima!
Gulang Yu és el més destacable de Xiamen, que per altra banda és una ciutat molt moderna d'avingudes amples i edificis alts, però molt ben cuidada. L'endemà vam aprofitar el dia per anar als altres llocs dignes d'una visita: primer vam anar a veure el temple de Nanpu, un temple budista molt important a la zona i que té figures realment impressionants, totes daurades, amb diferents deïtats representades. Per unes escales vam pujar fins al cim de la muntanya per poder tenir bones vistes del temple i la ciutat. I després vam dinar i la Meritxell va agafar llibreta i bolígraf per acompanyar al Leon a una classe de xinès a la universitat! Entendre no va entendre gaire perquè el nivell era ja una mica avançat, però l'experiència va valdre la pena, i el campus està molt bé. Acabada la classe vam tornar a la universitat per prendre un tè amb l'Osham i la Bethany (el primer, amic del Johnny de Guangzhou). Després d'una agradable conversa, vam agafar les bosses per anar a dormir a casa de la Lu i l' Emy, també de couchsurfing, que ens van rebre amb els braços oberts.
El cas és que a Xiamen potser no hi ha grans coses a fer, però vam conèixer a tanta gent maca en un temps rècord que finalment vam allargar l'estada. El dimarts feia molt bon dia i vam aprofitar per passejar per la costa, (per la part on no hi ha autopista). Vam fer gran part del passeig marítim, caminar per la sorra, veure el parc d'atraccions, tornar a creuar-nos amb parelles de nuvis fent-se fotos... A la tarda vam tornar a Gulang Yu per veure-la de dia. Més tard ens vam trobar allà amb l'Emy i la Lu, vam degustar de nou la truita d'ostres i vam comprar gambes per al sopar. Ens tractaven massa bé! Nosaltres vam intentar fer un pa amb tomàquet, però només vam trobar pa de motllo dolç i elles no tenien res per torrar-lo, així que va quedar una mica trist el tema, però a elles els va encantar. Ho podem afirmar rotundament: el pa amb tomàquet és com aquella cervesa, allà on va, triomfa!
La principal preocupació per dimecres era trobar un lloc per veure el partit, i elles ens van deixar quedar-nos una nit més per poder-lo veure a la seva tele...
Més fotos aquí.
Un cop allà vam intentar trobar un bus cap a l'alberg. Estàvem intentant desxifrar els noms de les parades quan de seguida se'ns va acostar una noia que ens volia ajudar, i no només ens va acompanyar, sinó que va trucar a l'alberg on volíem anar, i que va resultar que estava ple. I els hotels eren caríssims! Finalment vam poder contactar amb el Leon de couchsurfing, un noi kiwi-alemany que està estudiant xinès i amb qui de seguida ens vam entendre molt bé. Després d'una merescuda migdiada, vam marxar cap a la platja, on vam poder observar una de les coses més horribles creada per l'home: una autopista que passa per la vora del mar!! Per sort no hi havia massa trànsit i vam poder passejar tranquil.lament.
Després l'Oriol va aprofitar per tallar-se els cabells. En una perruqueria on els perruquers semblaven els estilistes dels Tokio Hotel, li va costar fer-los entendre que ell el que volia era uns cabells molt curts! I amb el cap pelat, ja de nit, vam anar a passejar per l'illa de Gulang Yu, just davant de la ciutat. En aquesta illa els cotxes estan prohibits i antigament era el lloc on vivien els europeus i els mercaders, i es nota per l'arquitectura colonial de l'illa. La veritat és que es respira molta pau i és molt agradable de passejar-hi., sobretot al vespre quan els grups de turistes xinesos ja han marxat. També vam aprofitar per tastar, sense saber-ho, el seu plat típic: una mena de truita amb ostres boníssima!
Gulang Yu és el més destacable de Xiamen, que per altra banda és una ciutat molt moderna d'avingudes amples i edificis alts, però molt ben cuidada. L'endemà vam aprofitar el dia per anar als altres llocs dignes d'una visita: primer vam anar a veure el temple de Nanpu, un temple budista molt important a la zona i que té figures realment impressionants, totes daurades, amb diferents deïtats representades. Per unes escales vam pujar fins al cim de la muntanya per poder tenir bones vistes del temple i la ciutat. I després vam dinar i la Meritxell va agafar llibreta i bolígraf per acompanyar al Leon a una classe de xinès a la universitat! Entendre no va entendre gaire perquè el nivell era ja una mica avançat, però l'experiència va valdre la pena, i el campus està molt bé. Acabada la classe vam tornar a la universitat per prendre un tè amb l'Osham i la Bethany (el primer, amic del Johnny de Guangzhou). Després d'una agradable conversa, vam agafar les bosses per anar a dormir a casa de la Lu i l' Emy, també de couchsurfing, que ens van rebre amb els braços oberts.
El cas és que a Xiamen potser no hi ha grans coses a fer, però vam conèixer a tanta gent maca en un temps rècord que finalment vam allargar l'estada. El dimarts feia molt bon dia i vam aprofitar per passejar per la costa, (per la part on no hi ha autopista). Vam fer gran part del passeig marítim, caminar per la sorra, veure el parc d'atraccions, tornar a creuar-nos amb parelles de nuvis fent-se fotos... A la tarda vam tornar a Gulang Yu per veure-la de dia. Més tard ens vam trobar allà amb l'Emy i la Lu, vam degustar de nou la truita d'ostres i vam comprar gambes per al sopar. Ens tractaven massa bé! Nosaltres vam intentar fer un pa amb tomàquet, però només vam trobar pa de motllo dolç i elles no tenien res per torrar-lo, així que va quedar una mica trist el tema, però a elles els va encantar. Ho podem afirmar rotundament: el pa amb tomàquet és com aquella cervesa, allà on va, triomfa!
La principal preocupació per dimecres era trobar un lloc per veure el partit, i elles ens van deixar quedar-nos una nit més per poder-lo veure a la seva tele...
Més fotos aquí.
Entrades
4 comentaris:
Què fort una autopista al costat de la costa!! Ja veig que ho construeixen tot... Per cert Oriol, quina pelada,no??I quina pinta la mena de truita amb ostres..nyam, nyam..
Petons.
Ja podeu portar ofrenes a Buda que amb la ruta gastronòmica que esteu fent be se la mereix!!Veig que aixo del xinès va seriosament quan tornis ja et "deixaré" algun alumne perquè practiquis.L'autopista horrible!!però aqui algun il·luminat ja ho havia pensat per la zona del Morrot...Es una impressió meva o de la Xina us sobren els xinos?
Apa a continuar coneixent gent maca i admirant Budes daurats(com a ofrena podrieu portar-li pa amb tomàquet)
baahh!!!
per molt k els perruquers ho intentessis l'Oriol no s'assemblaria pas a en Bill ¬¬
no em convenç massa el tema de la truita d'ostres...
El bus direcció a Xiamen devia ser dimensió “Lego”, tots encartonats com les sardines. Ja m’explicareu que és un kiwi-alemany, doncs nosaltres que som? Uns coco-catalans??
Enhorabona Oriol ara ja estàs fet un autèntic Hemo. Si als perruquers els hi ensenyes una foto de la Marylin Monroe, segur que et fan un miracle al cap, ja t’imagino... encara que ara et queda força bé el “look“, tens pentinat de lo puto Iniesta!!! (o de Bill Murray...). Qualsevol dia fan autopistes a sobre dels volcans ( si es que aquest charlies reten fins i tot al medi ambient).
Que agradable té que ser un lloc com Gulang Yu on no puguin circular cotxes, la contaminació acústica passa a millor vida. Ja li diré a la Gemma de provar la truita d’ostres, i amb el que dieu del pa amb tomàquet, teniu tota la raó del món, per això els catalans som els millors amb diferència.
Publica un comentari a l'entrada