Luang Prabang

Amb els australians que vam conèixer a Muong Ngoi vam agafar una camioneta que al cap de gairebé 4 hores arribava a Luang Prabang, la segona ciutat més important de Laos, i la seva antiga capital. I és que, al contrari de la Xina, aquí les grans ciutats són una mica més grans que una vil·la a casa nostra. A més, només arribar vam poder comprovar que, si la vida a Laos és molt tranquil·la, Luang Prabang no n'és una excepció.

Ràpidament, ens vam adaptar al seu calmat ritme de vida assaborint cada moment a poc a poc. Tot i la calor que anava augmentant a mesura que anàvem baixant més cap al sud, vam passejar pels seus carrers ple de temples, restaurants i hostals, parant per refrescar-nos amb bons sucs de fruita així com l'omnipresent Beer Lao, una de les millors cerveses asiàtiques que hem provat fins ara. Un dels dies vam decidir escapar de la xafogor amb els australians per anar a capbussar-nos a la cascada de Kuangsi, a uns 30 km de la ciutat, un lloc molt idíl·lic amb aigua blau turquesa i unes piscines naturals d'aigua realment freda per ser en una zona tropical.

Al vespre, en el carrer principal, comença a haver-hi molt moviment ja que allà s'instal·la el mercat nocturn. Per una banda hi ha un carreró amb tot de parades oferint tot tipus de menjar a un bon preu: entrepans de tot tipus, crêpes (amb nutella!), carns i peixos a la brasa i també l'arròs i els fideus que no poden faltar en la dieta laosiana. Per l'altra banda, hi ha un gran carrer que s'omple de tendes on ofereixen tot tipus de souvenirs. I hem de dir que aquest ha estat un dels mercats per a turistes que més ens han agradat en tot el que portem recorregut perquè els venedors són molt amables, no t'estan a sobre per tal que els hi compris, el regateig no és una cerimònia que duri hores i els articles la veritat és que són molt bonics i no són d'aquell tipus que quan tornes de vacances no saps què fer amb ells. I això, juntament amb que tot és molt assequible crea una gran atmosfera per a que ningú marxi d'allà sense haver comprat alguna cosa. Nosaltres, per motius d'espai i pes no ho vam fer, però ens haguéssim volgut endur mig mercat...

Entre visita a temple i temple (tot el casc antic és patrimoni de la humanitat) vam travessar un pont de bambú per anar a passejar pel poble de l'altra banda. Realment el bambú serveix per a tot! I tot i que el pont no semblava gaire estable, vam passar sense problemes.

El dia que marxàvem vam aixecar-nos a les 5 del matí per tal de veure un dels rituals més famosos de la ciutat: amb la sortida del sol, centenars de monjos provinents de la gran quantitat de temples de Luang Prabang recorren els carrers d'aquesta on la gent del poble els hi dóna com a almoina menjar. Només sortir de l'hostal, no sabíem cap a on anar a veure-ho i de cop veiem que per la cantonada venen una vintena de monjos. Després de seguir-los una mica per un altre carrer comencem a veure com fileres de monjos van amunt i avall. És una cosa molt bonica de veure sobretot per com la llum de l'alba contrasta amb el taronja pujat de les seves túniques.

Més fotos aquí.