Pulau Perhentian

Amb la Meritxell ja recuperada del tot de la mena de grip asiàtica que havia arreplegat, en gran part gràcies a les energies aportades pels cacaolats i el pernil salat que ens havien fet arribar, vam agafar un bus nocturn per anar cap a les illes Perhentian.

Malàisia té un petit inconvenient amb els busos nocturns, i és que el país (almenys la part peninsular) té una mida que fa que amb poques hores el recorris de punta a punta, així que el bus ens va deixar a les 5 del matí en una estació, i vam haver d'esperar dues hores a que sortís un altre bus fins on havíem d'agafar la barca cap a l'illa.

Les nostres expectatives eren molt altes, però com ens ha passat altres vegades, potser pel fet de no haver dormit, la calor i tot plegat quan vam arribar allà no ens va semblar ni paradisíac ni res. Primer, la barca ens va deixar a 100 metres de la vora, i vam haver de pagar una altra barca que ens acostés fins a la sorra, tot i que hi havia un moll. Al nostre bungalow hi feia una calor mortal, i el ventilador no anava perquè només hi havia electricitat a la nit, però sentíem el generador del costat com si el tinguéssim sota el coixí, i a sobre a la platja les palmeres no feien ombra i l'aigua estava tan calenta que no refrescava.

Però passada la primera nit, ho vam veure tot amb uns nous ulls, i si no hagués estat perquè ja teníem un vol comprat, ens hi hauríem quedat molts més dies (sort que vam mirar el bitllet, perquè estàvem convençuts que volàvem el dimecres i en realitat era el dimarts!). Poca cosa hi ha a explicar: tot el dia a la platja, de la sorra a l'aigua i de l'aigua a la sorra... Quina aigua cristal.lina... Quina sorra blanca... Quines palmeres... Aix...

Vam conèixer a una colla de gent amb qui vam estar de festa (si una cosa té aquesta illa, és que té moltes opcions per triar a l'hora de menjar o de beure alguna cosa): franceses, una danesa, un alemany, un català... però també malais.

La missió impossible de veure el partit va tenir uns moments d'esperança, quan l'amo d'un bar molt emocionat va dir que ens el posaria... però després d'haver-nos llevat a les 3.45 am per anar-lo a veure, el bar estava tancat i allà no hi havia ningú... així que ens en vam tornar a dormir. Sort que l'endemà al matí ens van dir el resultat, i l'excursió del snorkel va transcórrer amb un somriure més ampli als llavis. El que dèiem: un dels dies vam fer una excursió per anar a veure què hi havia sota l'aigua, i només per això ja va valdre la pena haver anat fins allà. Vam veure un munt de peixos i altres bèsties marines, coralls de mil colors... No ens cansàvem d'estar a l'aigua! Vam nedar amb taurons (petits), ralles, una tortuga... Fins i tot vam trobar al Nemo (i a tota la seva parentela). Preciós de veritat. Ens va faltar fer immersions, però ja hi tornarem...

El dia que marxàvem vam aprofitar fins a l'últim minut a l'aigua, mirant els fons amb unes ulleres i un tub que ens vam trobar al fons del mar el dia de l'excursió i que van molt bé. I és que ara passaran dies, setmanes, mesos! fins que no ens tornem a banyar en unes aigües així... Vam tornar amb un bus nocturn i vam anar directament a l'aeroport. A veure com ens en sortim amb la Xina, els xinesos i el xinès... Ni hao Hong Kong!

Més fotos aquí.

Kuala Lumpur

Vam arribar a Mersing ja de nit, i d'allà vam agafar un bus que ens deixava a Kuala Lumpur a les 3 de la matinada. Per sort, l'hotel on ens vam allotjar la primera nit tenia habitacions lliures i vam poder descansar. La Meritxell continuava malalta i es va passar més estona en el llit que fora durant el dia tot i que al capvespre es trobava millor i podia sortir a passejar.

Divendres vam visitar les Batu Caves, un temple hindú en unes coves als afores de KL. També vam aprofitar per anar al Pasar Besar, un mercat on venen tot tipus d'artesania i en el que els divendres al vespre fan balls tradicionals per als turistes. Aquests només duren mitja hora i quan els vam trobar ja només quedaven deu minuts. En el segon i últim ball que vam veure els quatre ballarins van treure turistes a ballar amb ells però hi havia una noia que no trobava a ningú. Així doncs, les MGM sense dubtar-ho, van assenyalar a l'Oriol que s'estava amagant per no sortir. Amb resignació l'Oriol va sortir a l'escenari i amb més pena que glòria va passar la vergonya del dia. Ho sentim molt però el vídeo del ball està censurat i ningú el pot veure, jejeje.

Per la nit vam aprofitar per acostar-nos a les torres bessones Petronas, la companyia de petroli i gas de Malàisia. Aquests dos gratacels van ser en el seu moment els edificis més alts del món però que aviat va ser superat per algun dels petro-edificis de Dubai. Realment veure-les des de ben aprop i tant il·luminades era impressionant. D'allà vam anar a Bukit Bintang, on hi ha la moguda nocturna de la ciutat, i vam aprofitar per sopar en un restaurant italià (a preus italians, però com que convidava la MMS...). La cara de l'Oriol provant la lasanya parlava per si sola.

L'endemà l'Oriol i les MGM van sortir ben aviat per anar a fer cua per pujar a les torres. Pujar-hi és gratuït, però les places són limitades i cal ser-hi d'hora per aconseguir lloc. Van arribar 20 minuts abans que repartissin els números i ja no hi havia places (tot i que allà no hi havia les persones per omplir, al ser dies de gran premi de F1 i ser Petronas l'organitzador, suposem que moltes van anar pels seus compromisos, que no havien de fer cua...). Una mica decebuts van passejar pel parc que hi ha per allà fins que va ser hora d'anar tirant cap al circuit per veure els entrenaments i la classificació. Encara que hi havia una pantalla en la nostra zona, no podíem llegir la classificació provisional i tampoc vam entendre perquè els Ferraris i McLaren no van sortir en les Q2 i Q3. Tot i això L'Oriol i la Gi estaven encantats!

A la nit, l'última en companyia, vam anar a sopar marisc a Chinatown, i no ens el vam poder acabar, i les MGM van aprofitar per fer moltes compres i regatejar a tort i a dret. El diumenge al matí van fer una última volta per fer fotos al palau del governador i Little India, i cap al circuit altre cop a veure la cursa, que va ser molt emocionant. I d'allà directament a l'aeroport, per acomiadar-les. Després d'un petit moment de pànic en no constar a la llista del vol, tot es va solucionar i els Metaltravellers ens vam quedar sols a KL una altra vegada. MGM: esperem que us ho hagueu passat tan bé com nosaltres.

Ens vam quedar 3 dies més per acabar d'aconseguir el visat de l'Índia, i si, ja el tenim!! Per fugir de la calor de la ciutat ens vam dirigir cap a Pulau Perhentian, amb una gran incògnita que pertorbava el descans de l'Oriol: es tornaria a perdre el Madrid-Barça? Aiaiaiaiai...

Més fotos aquí.

Pulau Tioman

Des de Melaka vam agafar un autobús que ens va portar fins a Mersing, tot i que ens vam malfixar amb l'horari i vam haver d'esperar el següent, total, que vam matinar per a res. Mersing és un poble portuari sense cap interès, però és d'on surten els ferris que van fins a l'illa de Pulau Tioman. Com que vam arribar tard, vam haver-hi de fer nit. Per passar l'estona vam visitar un temple xinès i un d'hindú que estaven porta per porta. I també vam poder sopar en una pizzeria que sorprenentment estava boníssima!

Al dia següent vam anar amb el primer ferri fins a l'illa i, després d'haver trobat uns bungalows a primera línia de mar (on teníem de veïns els australians de Pulau Weh) vam començar tots quatre a adaptar-nos ràpidament al ritme de vida que es respirava. Tranquil·litat. Ara ens banyem en aquestes platges d'ensomni, ara prenem una cerveseta tot veient la posta de sol... Un estrés, vaja! També vam tenir temps per a fer snorkel (o posar-se màscara i tubs i veure els peixos del voltant) i jugar partides interminables (i apassionants!) de Munchkin. Les MGM estaven encantades amb la quantitat de bitxos que van veure: micos, llangardaixos de dos metres, aranyes, rat-penats (potser aquests dos últims no tant, jejeje)...

Al segon dia la Meritxell es va posar un pèl malalta, amb febre i mal de cap, així que es va passar gran part del temps dormint i recuperant-se. L'Oriol i les MGM van decidir acostar-se a la gran capital de l'illa, dos carrers plens de tendes duty free on els turistes van a comprar alcohol i tabac.

Aquella nit el Barça jugava contra l'Arsenal a les 2.45am, i en un dels bars ens van dir que ens posarien la tele per poder veure el partit (no encendre-la, no, portar-la literalment al bar). Vam quedar a la una, vam arribar, ens van servir una cervesa i l'home ens va dir que a falta de mitja hora el despertéssim, que s'anava a dormir a la tenda de campanya que hi havia plantada allà. Com ens va dir, el vam despertar i quan quedaven 10 minuts per començar ens va dir que no posava la tele, que havíem d'anar a l'altre bar, així que, amb resignació, vam anar fins allà i per sort vam poder gaudir del partit!

L'endemà marxàvem del paradís amb moltíssimes ganes d'haver-nos pogut quedar més temps, però Kuala Lumpur ens esperava!

Més fotos aquí.

Malàisia en companyia

Després de passar gairebé un mes a Indonèsia vam arribar a la capital de Malàisia amb ganes d'estar a un lloc a mig camí entre les cultures occidentals i orientals, i aquest país ho és. Malàisia està format per un conjunt de cultures que viuen en harmonia i sense problemes. Malais, xinesos i hindús conviuen perfectament en aquest país. El poder del petroli, en aquest cas, ha fet que Malàisia sigui un dels països més desenvolupats de tot Àsia, i és per això que pots trobar des de centres comercials amb botigues internacionals amb preus internacionals fins a altres exclusius per als més rics.

Vam arribar a Kuala Lumpur (KL) un dia abans que ho fessin les Metal Gi i Mar (en endavant MGM) i vam aprofitar per començar els tràmits del visat per a l'Índia i per la tarda vam anar a un de les desenes de centres comercials a veure "Alice in Wonderland". Feia molt temps que no anàvem al cinema!

L'endemà ben aviat vam anar a trobar-nos amb les MGM, que en la seva triomfal arribada el primer que van fer va ser rebatejar la moneda del país... en fi! I després de prendre un cafè vam portar-les a l'hotel on passaríem només una nit ja que deixàvem la visita de KL per al final del seu viatge. Allà vam desembolicar tots els regals que ens havien portat (sobretot menjar, nyam!). Després de recuperar-se d'un llarg vol vam passejar per la ciutat per així al dia següent marxar cap a Melaka.

Melaka, al igual que Banda Aceh, va ser fa molt temps un dels principals ports mercantils d'espècies. Vam poder comprovar ràpidament que la ciutat tenia un aire europeu, ja que va estar colonitzada pels portuguesos i els holandesos durant molt de temps. Melaka és una ciutat molt turística, amb els tricicles plens de llums i flors, tot molt net i ben cuidat, i ple d'atraccions per als visitants. Durant els dos dies que vam ser-hi, vam passejar pels carrers principals, com per exemple el Jonker Walk, on per la nit s'omple de parades que venen de tot i més i sobretot, parades oferint tot tipus de menjar. El gelat fregit i els granissats de tot tipus estaven boníssims!

En aquest carrer, els divendres i dissabtes hi ha un mestre de Kung Fu que fa una exhibició al carrer. El seu show es caracteritza per barrejar l'humor (majoritàriament en xinès) amb les arts marcials. El número més espectacular és veure'l foradar un coco amb el dit index. Al principi del show va començar a preguntar als turistes la nacionalitat, fins que es va parar davant de l'Oriol i li va demanar de col·laborar en l'espectacle. Primer l'home li volia tirar una carta a l'ull (després d'observar com de forta la tirava en l'aire), i després li va fer aguantar un coco durant uns cinc minuts (després de deixar anar tot un rotllo per a que li compressin uns productes, que les MGM no van poder resistir-se!!).

També, la Mar no va poder estar-se sense provar el fish massage, que consisteix en posar els peus en un aquari i els peixos famolencs comencen a menjar-se la teva pell morta. Encara no entenem com va poder aguantar els 15 minuts amb les pessigolles que li feien!

Més fotos aquí.