Comiat australià i arribada a Àsia

Amb les cançons d'AC/DC encara ressonant als nostres timpans, al dia següent ens vam dirigir, un cop més, cap a Melbourne. Aquest cop vam agafar el tren, perquè la relocation que ens oferien no ens sortia a compte. Ens vam retrobar amb el Morten i l'Angelika, i va ser una mica com tornar a casa, i és que hi hem passat tantes bones estones allà!

Encara vam aprofitar per tornar al centre a fer una volta, veure l'exposició sobre AC/DC i fer quatre fotos més. Al vespre ens havien preparat una festa de comiat, una barbacoa amb gairebé tota la gent a qui hem conegut allà, va ser un gran detall! Vam menjar, beure i ballar fins a la matinada, i en agraïment a totes les atencions, també els vam fer un regalet. Sense ells Austràlia no hauria estat el mateix! Mange tak Morten!!! Dziękuję bardzo Angelika!!! Ens han quedat tantes coses per veure que haurem de tornar...

I sense temps per res més ja ens trobàvem de nou en un aeroport disposats a continuar el camí Aquest cop, cap a Àsia. La porta d'entrada va ser la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, i va ser un bon començament: el transport per la ciutat està ben organitzat (un cop entens com funciona), la majoria de gent parla anglès, i hi ha una barreja multicultural de malais, xinesos, hindús i altres ètnies que conviuen pacíficament.

Ens vam estar tres dies allà, els quals vam veure ben poca cosa de la ciutat. Com que hi hem de tornar en diverses ocasions en els propers mesos, ja l'anirem descobrint. La major part del temps vam estar definint què faríem a continuació. Com que no podíem anar a l'Índia per falta de visat (per sort vam poder canviar els vols, i hi anirem més endavant), havíem de buscar alternatives. Després de molt donar-hi voltes, vam decidir-nos per l'illa indonèsia de Sumatra. Generalment, si ho planifiques amb temps, surt més barat volar, però amb dos dies d'antelació sortia més a compte el ferri.

El dia que volíem sortir vam arribar tard al port i el vaixell ja estava ple (si, ens vam adormir... va ser culpa d'haver-nos llevat a quarts de quatre de la matinada per veure el partit del Barça), així que vam comprar bitllet pel dia següent i vam passar el dia a Klang fent el mandra, en un hotel que estava molt bé.

Més fotos aquí.

1 any voltant pel món!

Moments compartits

Avui fa exactament un any que vam sortir de casa, i al mateix temps, tanquem la segona etapa del viatge: de la calor dels països de l'Amèrica Central vam passar al fred dels EUA i Nova Zelanda per retrobar-nos amb l'estiu a Austràlia.

No estem gens cansats, i continuem amb ganes de conèixer moltes coses, i tot i que no podem evitar pensar que cada cop ens queda menys temps de viatge, volem aprofitar-ho al màxim, continuar aprenent i continuar vivint. Però us trobem a faltar eh!

De nou, moltes gràcies a tots els que ens deixeu comentaris que tant ens agrada llegir, i als que només ens llegiu però sabem que sou allà.

Propera parada: Àsia!!

Fotos curioses aquí.

Metaltravellers@AC/DC

Vam comprar les entrades per a aquest concert el 30 de setembre, i vam tenir sort, perquè totes les entrades per a la gira australiana es van esgotar molt de pressa, i ens vam haver de quedar les més cares. Les expectatives eren molt altes: poder veure els AC/DC a casa seva, envoltats de públic incondicional, a l'estadi olímpic de Sydney... Vam anar cap allà en ferry per fer-ho més original (i de passada veure altres parts de la ciutat) i vam arribar allà just quan començaven els primers teloners.

La primera decepció va ser que els seients (tots eren numerats) que teníem eren al fons de tot de l'estadi. Se sentia i es veia molt bé, perquè teníem l'escenari de cara, però era com veure un dvd, perquè a ells els vèiem molt petits i era preferible mirar les pantalles. No sabem com es veia des de baix (encara que no semblava que hi hagués d'haver gaire bona visibilitat per culpa de la passarel.la que arribava a mig estadi).

Als primers teloners, Calling all cars, tothom els va ignorar, i els segons, Wolfmother, van posar la nota zeppeliana al concert. A les nou en punt va començar el concert.

Van ser dues hores en que, a part de quatre cançons de l'últim disc, van anar desgranant els clàssics de sempre. AC/DC en estat pur (tot i que els anys no perdonen, i al Brian Johnson al final del concert ja no li quedava veu). Nosaltres ens ho vam passar bé... però l'ambient que teníem al voltant era bastant fred. Excepte dos o tres, ningú no s'aixecava, ni cantava ni res, una mica fred tot plegat. I des de l'escenari igual, va donar la sensació que estaven fent el mateix concert que a qualsevol altre lloc, no van tenir cap mena de deferència ni de complicitat amb el públic local.

El concert va ser correcte, i vam passar una bona estona, però no va estar a l'alçada de les nostres expectatives (és clar que havent vist tants concerts com hem vist, cada cop som més exigents!).

Sydney

“Vam arribar a la ciutat en un dia calorós de finals d'estiu. Feia molta humitat, la humitat típica de les ciutats costaneres, i com era d'esperar, va acabar en xàfec a la tarda. Just en aquell moment presenciàvem la inauguració d'un dels esdeveniments més importants de l'any, que donava el toc de sortida per a molts actes festius (i gratuïts) als carrers. També vam passejar per un antic moll reconvertit fa uns anys en zona d'esbarjo per als ciutadans, vam visitar el museu marítim, i també els edificis més significatius del jocs olímpics, i vam poder anar a l'òpera en metro i a un concert heavy...” No, no havíem tornat a Barcelona, però a Sydney ens hi vam sentir com a casa!

I això que no vam començar amb gaire bon peu! Només arribar vam haver d'anar al consolat de l'Índia per recuperar els passaports, però sense visats. Havíem de canviar de plans, feia un dia gris i molt calorós, però abans havíem de trobar un sostre, ja que no havíem trobat ningú de couchsurfing. Vam començar a buscar, però tot estava ple (quan diem tot es dóna per suposat que no vam preguntar per la suite reial del Hilton...) Finalment vam trobar un lloc en un hostal a Chinatown, bastant cutre però cèntric, tot i que només per aquella nit. Per dissabte tot estava reservat. Com que estàvem molt a prop d'on es feien les celebracions d'inauguració de l'any nou xinès, vam anar cap allà. Resulta que és un dels festivals populars més concorreguts de Sydney i nosaltres ni ho sabíem., i les actuacions van ser espectaculars. Va ser curiós veure totes les autoritats i gent important amb ponxos de plàstic suportant estoicament el xàfec.

L'endemà va ser un dia moooolt llarg. Vam passejar tot el dia, visitant el museu marítim i Darling Harbour, Chinatown, l'estació central... tot i que el dia continuava força lleig. Veient que no trobàvem un llit vam decidir almenys buscar un sostre, i vam anar fins a un bar heavy per passar l'estona. La veritat és que ens va decebre bastant, perquè no hi havia gens d'ambient, i el pitjor: van tancar a les dues, i fins les deu del matí no podíem tornar a l'hostal! Vam passar la nit deambulant pels carrers sota la pluja fins que vam trobar un McDonald's obert i vam connectar-nos a internet fins que es va acabar la bateria.

El diumenge després d'haver descansat vam tornar al carrer. Perquè si una cosa hem fet a Sydney ha estat caminar molt! Feia dos dies que estàvem a la ciutat i encara no havíem vist l'òpera, així que vam anar cap allà. Al final la vam acabar veient tots els altres dies, i fins i tot hi vam entrar! I la vam trobar molt fotogènica, perquè en tenim fotos des de tots els angles possibles...

El dilluns es va llevar amb sol, i el bon temps ja no ens va abandonar , amb una temperatura ideal, ni fred ni calor .Vam canviar d'hostal, a un més cèntric, on ens feien millor preu i no era tan cutre, i que tenia un terrat on s'hi estava de conya. I vam continuar patejant! Vam anar a Kings Cross, Woolloomoolla, al jardí botànic, a les Rocks, la galeria d'art... un dia vam anar fins a Bondi Beach, l'arxiconeguda platja, i un altre vam agafar el ferri fins a Manly, on també vam passejar i ens vam banyar a la platja. El dimecres al vespre vam anar fins a l'òpera a preguntar quant valien les entrades, sabent que n'hi ha d'última hora que són molt més barates... ens vam mudar com vam poder i vam acabar veient “La Traviata” des d'una llotja! L'edifici de l'òpera tot el que té d'espectacular per fora ho té de vulgar per dins, però el muntatge de l'òpera, a l'estil clàssic, ens va agradar molt.

Però com que no som Òperatravellers, sinó Metaltravellers, vam acomiadar-nos de la ciutat veient als AC/DC a casa seva, en un concert a l'estadi olímpic, que estava ple a vessar. Ens sembla que era la primera vegada que anàvem a un concert en ferri. Ens van tocar els seients al fons de tot, i a ells els vèiem petitíssims, però el so i la panoràmica eren impecables.

En resum, Sydney ens ha agradat molt, i tot i que hem trobat a faltar poder conèixer algú de la ciutat (això del couchsurfing ens té molt mal acostumats!) ens ho hem passat molt bé. Aquesta ha estat la penúltima parada d'Austràlia... S'acaba una altra etapa del viatge!

Més fotos aquí.