dimarts, 28 d’abril del 2009

Carmelo i Colonia

Tot i que no estava previst d'entrada, finalment vam decidir incloure l'Uruguay en la nostra ruta, ja que tothom ens n'havia parlat molt bé. I no s'equivocaven.

Només la travessia en barca pel delta del Tigre ja valia la pena per si sola.



La nostra arribada, de nit, al poblet riberenc de Carmelo no podia ser millor: els nostres amfitrions de couchsurfing eren una família fantàstica que es van desviure perquè ens sentíssim a gust i aprenguéssim un munt de coses sobre el país. Només arribar ens van portar a la cabana on passen els caps de setmana i que era on nosaltres ens allotjàvem. Tenia unes vistes fantàstiques sobre el riu, les mateixes que tenen al Four Seasons del costat, tot un luxe! Per sopar ens van preparar un asado uruguayà (no argentí) boníssim i vam sopar tots cinc.

L'endemà ens van portar a fer una excursioneta pels voltants, i vam anar fins al poble de Nueva Palmira, i a Punta Gorda, on es troben el riu Uruguay i el Río de la Plata (que de plata només en té el nom, perquè el color és d'allò més marronós).

Després vam dinar i ens van deixar les bicicletes per que poguéssim fer una mica d'exercici, i vam pedalar fins a la platja. En aquest poble es respira tranquil·litat per totes bandes.



A la tarda vam estar amb ells fins després de sopar, que ens van tornar a portar a la cabana. I al matí ens van venir a recollir per portar-nos fins al bus que havíem d'agafar. Ens vam quedar sobrepassats amb tantes atencions, i ens vam sentir molt, molt a gust. Els estem molt agraïts. Ramón, si lees esto: gracias por todo de nuevo!

El bus que vam agafar ens va portar fins a Colonia del Sacramento, un poble d'origen portuguès amb tots els carrers de llambordes i casetes baixes. El centre va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.



És molt agradable passejar-hi, tots els carrers amb arbres acaben amb vistes al riu, i al ser temporada baixa tampoc hi havia gaires turistes (un noi català si que ens el vam trobar per això!). Al ser tan turístic els preus eren una mica exagerats, però nosaltres vam trobar un lloc adient al nostre pressupost.



A la tarda vam tornar cap a l'estació i vam agafar un bus cap a la capital, Montevideo, ignorant la sorpresa que ens esperava allà...

Més fotos aquí.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina sorpresa???!!! No ens podeu deixar així, aixó es pitjor que una telenovela Venezolana...
La noia que ve a treballar al despatx per la tarda es Uruguaya i segur que aquesta tarda quan vegi el relat m'explicarà coses dels poblets que heu visitats.
Una forta abraçada!!!
Gemma David i Oriol Aby

Mar ha dit...

ORIOL! La sorpresa és que ja li han modernitzat la nom a la ciutat??? De Montevideo ja es diu MonteDVD... Sé que hi ha que ni aprecia els teus acudits... però jo vaig riure una bona estona jajajajaja :D

Maria Teresa ha dit...

Hola fills:
Acabo de veure la vostra arribada a Uruguay, veig que esteu de sort amb totes les persones que us acullen,son molt amables amb vosaltres i la cabana per fora es una maravella,per dintre el troç que es veu es veu que està per arreglar,però esta bé.Hem despedeixo com sempre amb molts petons pel dos i que avui guanyi el Barça. Fins aviat.Petoooooooonnsssss!!!!!!!!

marga ha dit...

Hola parella!

Vosaltres sou com una singular revista de viatges. M'havien dit que l'Uruguay és molt maco i les vostres fotos en donen testimoni.

Bona setmana!! Records des de Barna

Unknown ha dit...

Quina cucada de cabana!!! així ja es pot anar pel mon...reconcilia amb el mon el fet que hi hagi gent tan fantàstica!i que us cuidin tan,de moment mes prims no se us veu...que els asados son bons no en tinc cap dubte jo encara m'enrecordo i aixó que han passat...mil anys. Petonets.

Unknown ha dit...

Hola condemorrrrr!!!
Al final se us farà la cara de "asado".
Meri la foto que estàs a la platja amb pose de relax absolut guanya molt més amb la teva semarreta de KISS, una abraçada.
P.D. Molt bo el comentari Mar de la ciutat MonteDVD, m'he partit la caixa i segur que el meu germà també...jejejeje
DANI

Gemma Subirà ha dit...

Per cert, molt bo l'acudit de la Mar!! En Dani encara riu... i diu que tu també has rigut Oriol, a que si?
M'heu deixat ben intrigada amb això de la sorpresa...
Estic molt contenta que hi hagi gent tant acollidora i maca a l'altra punta del món.
MOTS PETONS!!

Unknown ha dit...

Iiiiiiuuuuuuupiiiiiiii!! quatre dies de festa, no es un any i mig però cada ú fa el que pot. VAGI BE

nadia ha dit...

Hola wapuuuus! Encara que una mica tard (per variar) aquí va el primer comentari: QUE TAL LES CROQUETES??? ;-) és conya. Passeu-ho molt i molt bé... penseu que sou la nostra finestreta a la Llibertat!!! un petonàs ben fort pels dos!! (si si nena, inevitable)

Ah! i ja hem quedat amb la Mery :-)