Córdoba

A Córdoba, ciutat universitària per excel.lència, hem après moltes coses. Hem après de la vida dels artistes, hem après que et poden obrir les portes d'una casa sense gairebé conèixe't, o al cap de molts anys de no veure't. Hem après molt de la vida a l'Argentina i, a més, ens ho hem passat molt bé.

Després d'uns dies esplèndids a Valparaíso ja era hora de fer via cap a Argentina, així que vam agafar un autobús nocturn que travessava els Andes per dirigir-se cap a Córdoba. No obstant, a les 6 del matí l'autobús ens deixava a mig camí, a Mendoza, i allà havíem d'esperar fins a les 9:30h per prendre'n un altre que ens portés fins al nostre destí. Com que teníem dues hores vam decidir anar a donar una volta per la ciutat, amb les motxilles a l'esquena i realment ens va agradar moltíssim; tots els carrers amb arbres i moltes places i parcs. Però a Córdoba ens esperava el Diego i volíem passar el cap de setmana amb ell perquè, com gairebé tothom, entre setmana treballa i és més difícil quedar, així que vam continuar el camí.

Plaça Espanya de Mendoza

Després de 12 hores més d'autobús vam arribar a Córdoba on ens esperava el Diego, un amic de la Meritxell que feia 7 anys que no es veien, i ens va obrir les portes de casa seva (literalment): ens va portar al seu apartament, que ens va deixar per a nosaltres sols! Quin luxe! D'allà ens va portar a sopar a un popular restaurant de la ciutat i després vam vagar tots dos pels carrers de Córdoba buscant un bar amb música d'un estil més afí al nostre. I el vam trobar! Un bar anomenat el Cuervo que estava bastant bé.

L'endemà, diumenge sant, després de dinar, el Diego ens va fer una petita ruta turística pel centre de la ciutat. Córdoba va ser fundada pels jesuïtes, que han exercit una gran influència en ella des de sempre, amb les esglésies i universitats. Avui en dia n'hi ha 7, per això també se la coneix com a "la Docta". El casc antic és petit, però ben conservat, i hi destaca l'anomenada "manzana jesuítica", amb els edificis més representatius.

Església de la Companyia de Jesús

Més tard ens vam dirigir cap al Buen Pastor, una presó de dones transforma ara en un centre lúdic, on uns amics seus feien un concert de músiques tradicionals de l'Argentina: l'evangeli crioll. Tot i que l'acústica de la sala no era l'adient, el concert va estar molt bé. Després d'aquest ens vam dirigir cap a casa de la tieta del Diego on hi havia els músics del grup i allà vam conéixer a part de la bohèmia cordobesa, i entre ells el Martín, el cantant, una persona encantadora d'aquelles que no et canses d'escoltar.

El dia següent vam anar a Alta Gracia, un poble a 30 km de Córdoba on hi ha una important "estancia jesuítica" i que també destaca perquè va ser on Ernesto Guevara, el Che, va passar part de la seva infantesa (va ser el lloc on més temps seguit va passar de tota la seva vida). És per això que en una de les cases que va viure, han fet un museu molt interessant sobre ell.

Tajamar d'Alta Gracia

Intent fallit de l'Oriol d'assemblar-se al Che (esperem que no es consideri una heretgia...)

I de la vida d'un revolucionari vam passar a una reunió "clandestina" del gremi d'artistes. Bé, de fet vam anar a casa del Martín on el Diego ens tenia preparat un gran "asado". Increïble!!Que bo que estava tot! Va donar la casualitat que al sopar hi havia una representació de l'associació de músics i van estar discutint l'estratègia que s'ha de seguir per tal de protestar contra la nova llei que el govern de Córdoba vol imposar per regular l'oci nocturn de la regió. Una conversa molt interessant (amb tocs revolucionaris!)

El Diego i l'enorme "asado"

El dimarts va ser un dia més tranquil i no ens vam moure gaire per la ciutat ja que estàvem bastant rebentats de tan caminar el dia abans! Així, dimecres, amb les piles carregades, vam anar a un altre poble característic per les "estancias jesuíticas", Jesús María. Allà vam visitar l'Estancia Caroya que era on estiuejaven els alumnes del col.legi de Monserrat (sense t) i que més tard va servir com a fàbrica d'armes blanques. En aquesta estancia es van decidir en moltes ocasions capítols importants de la història argentina.

Pati interior de la Estancia Caroya.

També vam visitar l'estancia Jesús María, i el "ruedo" on un cop l'any fan un important festival de doma i floklore. Després vam tornar cap a Córdoba per recollir les bosses i agafar un bus nocturn cap a Buenos Aires. El "problema" va ser que a les 12 de la nit només hi havia un autobús tipus "cama", amb uns seients que gairebé es posen horitzontals i molt còmodes. Aquí en teniu una prova.

Més fotos aquí.