Cajamarca

Vam arribar a Cajamarca ja de nit, i ens vam assabentar que el nostre amfitrió, el Fredd, el noi francès que vam conèixer a Valparaíso, no havia pogut comprar el bitllet per tornar de les seves vacances i ens trobaríem amb ell al dia següent. Així doncs que vam anar a un hostal, a sopar i a dormir!

L'endemà en Fredd ens va recollir i ens va portar a l'Incawasi, l'ONG on fa de voluntari i on vam poder dormir la resta de dies. Incawasi és un casal on van els nens de famílies amb pocs recursos abans o després de l'escola on els donen un plat calent, els ajuden a fer els deures i fan activitats a les quals d'altra manera no tindrien accés. Així eviten que estiguin pel carrer o treballant i els ajuden en la seva educació.

Cajamarca està situat en una vall verda i es respira moooolta tranquil·litat. Més que veure coses, aquests dies ens vam dedicar a conviure amb els altres voluntaris i a la bona vida tranquil·la. De nens no n'hi havia gaires perquè tenien vacances escolars. Tot i així feien algunes activitats i vam anar amb ells d'excursió a Llacanora, una petita cascada situada als afores de la ciutat i que està plena de mosquits (les cames de la Meritxell ho poden demostrar...).

De la resta de llocs d'interès que ens van recomanar a l'oficina de turisme, només podem parlar de dos: el mirador de Santa Apolònia des d'on s'observa una panoràmica de la ciutat i els banys de l'Inca, unes piscines termals on vam aprofitar i vam fer una sessió d'hidromassatge, dutxes d'aigua freda i un petit massatge per recuperar-nos de l'estrès del viatge, jejeje.

Sobre tot vam gaudir de les nits. Una nit vam preparar un pa amb tomàquet, i vam compartir el camembert i el brie que havíem dut com a obsequi, delicatessen difícils d'aconseguir a Cajamarca. Una altra nit el Fredd ens va portar a una mena de bar clandestí on es troben voluntaris i locals gairebé cada setmana i ens van ensenyar a jugar al Quispe, un joc molt semblant al Kiriki. I l'última nit vam anar a una festa de comiat de voluntaris alemanys, en una casa enorme als afores de la ciutat. Una festa molt alemanya, amb el toc peruà del cuy a la brasa.

Van ser uns dies per desconnectar una mica de fer i desfer la motxilla – quatre nits seguides al mateix lloc feia molt que no les passàvem-, d'ampliar les relacions socials i de retrobar a un bon amic del viatge. Fredd: ens veiem a Hong Kong... o a on sigui!

Més fotos aquí.