dijous, 6 d’agost del 2009

Trujillo i Huanchaco

Dimecres a la nit vam agafar un autobús cap a Trujillo amb l'esperança de despertar-nos amb els rajos del sol que feia una setmana que no vèiem. Però no vam tenir sort. Els tres dies que vam passar a Trujillo no vam poder ni intuir la presència del sol, la boira ens havia agafat apreci...

Vam arribar dijous a primera hora del matí i vam anar cap a casa del Rudy, l'amfitrió de Couchsurfing que ens va acollir durant la nostra estada a Trujillo. Amb ell vam anar a passejar pel centre de la ciutat i poca cosa més fins al vespre, que vam sortir a prendre alguna cosa amb ell. L'endemà vam anar a visitar les ruïnes de la Huaca del Sol y de la Luna, de la cultura Chimú. De fet només es visita la segona, perquè no hi ha pressupost per excavar la primera. Hi ha feina per estona! Malgrat els terratrèmols, el Niño i els huaqueros (saquejadors d'antiguitats), al temple cerimonial de la Huaca de la Luna s'hi troben pintures i relleus molt ben conservats, gràcies a que aquesta gent construïen un temple sobre l'anterior, i que tot el conjunt va quedar mig cobert de sorra. A la nit vam sortir de festa amb el Rudy i uns amics seus, i ens ho vam passar molt bé ballant tota la nit, que ja tocava!

Tot i això, l'endemà ens vam portar bé i ens vam llevar aviat per visitar més ruïnes, aquest cop les de Chan Chan, una enorme ciutat d'adob, espectacular.

Com que l'entrada incloïa el museu i dues huaques més, el vam aprofitar, i a les quatre de la tarda vam anar cap a Huanchaco, el poble de platja conegut per les barques de totora que fan servir els pescadors d'allà. Molt dia de platja no feia, però a nosaltres sempre ens agrada tornar a veure el mar, i menjar bon peix!

I no gaire més, perquè al dia següent havíem de matinar per agafar el bus cap a la nostra següent parada. Vam arribar a Cajamarca al cap d'onze hores, o el que és el mateix, dues pel·lícules de la Hillary Duff i tres del Van Damme més tard... Sense comentaris...

Més fotos aquí.

2 comentaris:

Mar ha dit...

Jejjeeje... No cal anar tant lluny per veure la boira... a Lleida d'aki a poquet n'hi haurà cada dia...
Molt xules les huaques :)
Mmmm... Em sembla que em convenceré jo tmb per fer una volta al món veient el gran cine que es pot degustar en els autobusos del món!
Petons!!!

Mª Núria ha dit...

Hola! Veig que l'Oriol va passejant les seves samarretes del Barça pel món. Molt bé! S'ha de fer país! Per aquí ho fem al revés, passegem trossets del Perú per BCN (samarretes, arracades...)
Petons!