Equador exprés

La nostra idea era travessar l'Equador el més ràpidament possible perquè teníem moltes ganes d'arribar a Colòmbia. Però ja que hi passàvem, volíem veure alguna cosa. Vam optar per travessar el país pel corredor interandí visitant Cuenca, Quito i Otavalo, això si, a bon ritme.

Un cop arribats a Zumba (a hora i mitja de la frontera en camió), al cap d'una hora sortia un bus cap a Loja. Allà hi vam arribar a les 4 del matí. Just a les 4.30h vam empalmar amb un altre bus que anava cap a Cuenca. Amb més de 24 hores de viatge a l'esquena, vam decidir passar el dia visitant Cuenca i a la nit, agafar un bus nocturn cap a la capital.

Cuenca és molt bonic, tranquil i és molt agradable passejar-hi. Vam recórrer els carrers plens d'edificis colonials, les placetes, el mercat, on tenien tot de porcs rostits sencers exposats als quals no ens vam poder resistir, la riba del riu (potser el riu de ciutat més net i cuidat que hem vist fins ara) i vam passar la tarda al museu Pumapungo, amb exposicions sobre arqueologia, numismàtica, etnologia i art de la ciutat i de tot el país. A la part del darrere hi ha unes ruïnes incaïques i mostres de flora i fauna, amb lloros, tucans, papagais, llames, alpaques etc.

Novament nit al bus, gairebé sense dormir perquè cada dos per tres parava i pujava i baixava gent, la música estava molt alta... Arribada a Quito a les 6.30h del matí, i vam decidir aprofitar el dia (no ens reconeixíem!) Ni quan vam trobar habitació per un preu mòdic en un hotel estrany, el llit ens va temptar prou com per desdir-nos dels nostres plans. Havíem arribat en dissabte, dia de mercat al poble d'Otavalo. És un mercat molt famós i molt gran a dues hores de Quito, i tot i que no som gaire “mercadilleros” no ens el podíem perdre. Realment el mercat és enorme i val la pena. S'hi pot trobar de tot i, regatejant, a molt bon preu. Totes les artesanies que havíem vist a Bolívia i Perú estaven allà més barates. Nosaltres ens vam deixar endur per l'entusiasme consumista i vam comprar-nos roba de cara al nostre pas per terres més càlides. I l'Oriol no va deixar passar l'ocasió de comprar-se un barret de palla tipus panamà, que malgrat el nom, són fabricats a l'Equador.

De tornada a Quito, a l'hotel on les bombetes de l'habitació eren de color blau, no vam tenir esma de sortir de festa. El cansament acumulat i -per fi!- un llit còmode, van fer que no poséssim el despertador i ens llevéssim quan el cos ens ho va demanar.

Més descansats, vam anar a recórrer el centre històric de Quito, que, com Cuenca, és patrimoni de la humanitat. La veritat és que ens va agradar molt, està tot molt ben cuidat i arreglat. Tot just feia un parell de dies que s'havien celebrat les festes del Bicentenario, així que suposem que s'havien posat les piles per tenir-ho tot presentable. A més, vam tenir la sort que els diumenges tot el centre està tancat al trànsit, cosa que fa més agradable el passeig.

Més tard vam anar a “La mitad del mundo”, una mena de parc temàtic pel lloc on passa la línia de l'equador. Ens vam fer les fotos turístiques de rigor, i vam visitar les exposicions que hi ha per allà. Els diumenges, a més, hi ha música en directe. El fet és que si poses un GPS t'assenyalarà la posició exacta de l'equador a uns 200 m d'allà, però tenint en compte quan es va calcular i els instruments que feien servir, té molt mèrit que s'hi acostessin tant.

Quito ens va sorprendre i ens hauria agradat passar-hi almenys un dia més, per poder veure la part més moderna, els parcs o el telefèric (coses que només vam veure des de l'autobús). Ens l'havien pintat molt insegura i caòtica, i no ens va donar aquesta impressió, és clar que tampoc es pot jutjar amb dos dies...

I adéu Equador! L'endemà vam tornar a pujar a un bus, i sis hores més tard, ja érem a Colòmbia. Pels que es preguntins si visitar Colòmbia és perillós, aquí us deixem aquest interessant article.

Més fotos aquí.