Cabo Polonio, un racó de món

Tot uruguayà que ens preguntava “On aneu després?” i li responíem “A Cabo Polonio” feia cara d'enveja. El Polonio és un lloc molt especial, i després de dos mesos trepidants, necessitàvem un relax... (oi que si?). La gent “guay” va a la platja a Punta del Este, i evidentment, nosaltres vam passar de llarg.

Cabo Polonio és un “poble”, o millor dit, un assentament en el cap que porta aquest nom. Té l'origen en unes barraques de pescadors, i després d'alguns hippies que s'hi van establir. Avui en dia hi viuen tot l'any unes 70 persones, sense cobertura de mòbil, ni subministrament elèctric (només plaques solars i algun generador), recollint aigua de pluja... molt rústic tot plegat. A més, no s'hi pot accedir en cotxe a no ser que siguis veí, perquè és zona protegida. La resta de gent ha de deixar-lo a la carretera i pujar als camions que t'hi porten a través de les dunes. Avui en dia no hi deixen construir res més.

Només arribar a on s'agafa el camió vam trobar-nos un basc i dos catalans (un d'ells, el que havíem trobat a Colonia) que ens van aconsellar lloc on dormir. També vam conèixer a l'Ane, una noia basca amb qui de seguida vam acordar compartir barraca.

Per mala sort nostra, la que ens havien recomanat, a peu de platja, estava ocupada, i ens en vam quedar una altra un pèl més endins (a mig minut de l'aigua). De seguida vam anar a dinar, a un restaurant al costat de l'aigua, peix pescat aquell mateix matí.

I res, hem passat els dies aïllats del món, dormint, prenent el sol, banyant-nos, passejant, gaudint de nits estelades i jugant a cartes. Un estrés de vida!

Un dels dies vam pujar a dalt del far, des d'on a part de tenir unes vistes magnífiques, es veuen dos illots habitats per lleons marins. També en vam veure uns quants de molt a prop, són molt macos, però quan la brisa porta l'olor de l'illa... ecs!

També vam conèixer gent que hi viu, i que ens van explicar com s'ho fan per passar tot l'any aquí. A l'estiu (gener i febrer) això està ple de gent, però ara no hi ha gairebé ningú de fora. Un cop més hem tingut molta sort amb el temps, perquè ens ha fet uns dies radiants.

Aquest lloc (que ni sortia a la nostra guia) ha estat tota una troballa i molt recomanable de visitar si mai veniu per aquí. Marxem d'Uruguay encantats d'haver-hi passat!

Més fotos aquí.