Salta i Jujuy (La nostra petita Roma...)

Vam visitar Salta en tres dies. Amb molta calma. La veritat és que la ciutat transmet molta tranquil·litat i es mereix el sobrenom de la Linda, perquè està molt ben cuidada. A més, passejant et trobes cada poca estona una casa bonica, digna de ser fotografiada.

El primer dia a la ciutat vam voler descansar una mica, ja que portàvem una setmana molt moguda, i només vam sortir a la tarda per anar a veure el centre. I a la nit, volíem preparar alguna cosa per sopar, però van arribar dues angleses , la Claire i la Imogen, i vam sortir a sopar fora a un restaurant típic. En aquesta ciutat no és difícil trobar-te balls folklòrics en molts restaurants i peñas, i a més com que el 25 de maig era un festiu nacional, la declaració d´independència, n'hi havia per tot arreu.

El dia següent vam visitar un dels museus més significatius: el museu arqueològic d'alta muntanya, on s'exposen els cossos de tres nens (la donzella, la nena del llamp i el nen) que van ser trobats l'any 1999 a més de sis mil metres d'alçada al cim del volcà Llullaillaco. Eren nens que havien estat deixats allà com a ofrena als déus inques fa més de 500 anys, i que per les condicions climàtiques es van mantenir intactes. Només se n'exposa un cada vegada per preservar-los. Nosaltres vam veure "La donzella". La veritat és que fa molta impressió. I com si es tractés d'una pel·lícula de por, semblava que anés a obrir els ulls en qualsevol moment. També vam veure una mòmia d' una nena, la Reina del Cerro. Està exposada darrere un mirall, i la veus només si acciones l'interruptor... L'Oriol el va encendre mirant el mirall, i va fer un bot d'espant al trobar-se la mòmia de cara. I és que una mica de por si que fa, pobra...

L'endemà vam quedar amb la Macarena per anar als afores de Salta, al poble de San Lorenzo, on hi ha una vall verda amb un rierol... però quan vam arribar allà, va resultar que ens volien fer pagar per passar a fer un caminet d'una hora per un paisatge semblant a Gualba, per entendre'ns, i indignats, vam girar cua. Si n'hem vist de paisatges molt més impactants sense pagar res! El més curiós és que tothom que vam veure girava cua també!

A la tarda vam pujar amb les dues angleses al Cerro San Bernardo per veure la ciutat des de dalt. Vam pujar amb el telefèric, rient com nens petits, i després de passar una bona estona per allà, vam baixar caminant els 1.020 esglaons que ens separaven dels carrers.

Dimecres era un dia clau... Ens vam llevar aviat per anar a Jujuy amb l'únic objectiu de trobar un lloc on dormir i veure el partit. Vam tenir sort de trobar un hostal on érem els únics hostes, i que tenia una sala amb una tv amb cable. Vam triomfar!

Semblava fet expressament, perquè el dia era fred i plujós, perquè no tinguéssim la sensació d'estar perdent el temps sense visitar coses. Convidava a estar-se tancat en un lloc. De totes maneres, aviat està vista. Això si, aquí sembla més que ja haguem arribat a Bolívia que no pas que encara siguem a Argentina.

Amb els nervis a flor de pell vam comprar provisions i a les 3 de la tarda ja estàvem davant de la tele. Per sort també feien prèvia del partit. Cal aclarir que per als argentins no jugaven el Barça contra el Manchester, sinó el Messi contra el Tévez.

No cal entrar en detalls del partit, que segur que tots n'heu sentit a parlar... Simplement increïble!!! I per celebrar la victòria, vam comprar cava català!

Apunt de l'Oriol: Al setembre vaig dir que si el Barça arribava a la final de la Champions, guanyaria perquè totes les vegades que ha arribat a la final de la Champions i jo estava fora de Catalunya, el Barça ha guanyat. És per això que crec just que com a compensació del sacrifici fet per mi de no anar a Canaletes, es faci un petit pot per regalar-me la samarreta oficial del Barça, jejeje.

VISCA EL BARÇA I VISCA METALTRAVELLERS!!!

Més fotos aquí.