Al melic del món (o la capital septentrional del regne del centre)

Xina en xinès significa “el regne del centre”. Del centre de què? Del món evidentment! Així és com es veuen ells. Si Nanjing era la capital del sud, Beijing és la del nord (veieu els nostres progressos en mandarí?) Beijing, Peking o com li vulgueu dir, és una gran ciutat, i, sobretot, una ciutat molt gran. Només baixar del tren a les onze de la nit allò semblava una manifestació.

El viatge en tren per arribar-hi també és digne de menció, van ser 8 hores en un tren lent, i nosaltres no teníem ni seient reservat. Però de seguida un home molt carismàtic que hi havia per allà ens va fer seure (fent aixecar a altra gent) i vam tenir una conversa molt animada (que hauria estat molt més profunda si no haguéssim perdut el nostre llibre de frases aquell matí precisament). Així que ell cridant en xinès, nosaltres en anglès i català, tothom rient (o rient-se de nosaltres?), un noi fent trucs de màgia a la concurrència que atapeïa el vagó i l'home convidant-nos a cerveses i cridant “Hu Jintao bù hao” (el president no és bo)... molt entretingut!

Vam passar una setmana sencera a la ciutat, fent molts kilòmetres al dia a peu, en autobús i en metro per veure (i viure) el màxim possible. Per sort el temps ens ha acompanyat bastant, i feia una temperatura ideal, ni fred ni calor. Només d'imaginar-nos com deu ser visitar tot el que vam visitar amb la calor i les aglomeracions de l'estiu se'ns posaven els pèls de punta!

La ciutat ens ha agradat molt i molt. Té la vessant molt moderna, però hi ha trossos en que sembla que el temps s'hagi aturat, llocs on el ritme de vida és frenètic, i altres que sembla que siguis al mig de qualsevol poble. I com sempre des de que vam entrar al país, cada dia flipem amb alguna cosa: gent dormint a qualsevol lloc, publicitat als túnels del metro, els polos de pèsols...

Les coses imprescindibles a visitar valen molt la pena, però per veure-les amb calma es necessita temps. Vam passar un munt d'hores recorrent el palau d'estiu, el temple del cel, la ciutat prohibida, les avingudes d'aire comunista i la plaça de Tiananmen, tan de dia com de nit, on no vam entrar a veure el mausoleu de Mao, perquè només l'obren de 8 a 12 del matí, i això no són hores per als Metaltravellers. A sobre no cobren entrada, però t'obliguen a deixar la bossa i la càmera, i això si que ho cobren! I per postres, no pots estar segur de que sigui ell o un doble de cera... au va!

També vam passejar per la vora del llac, pel barri de les ambaixades, pel districte de negocis i pel barri dels artistes, vam pujar a la torre de la campana i la dels tambors i al parc Jingzhan per veure les vistes i com tocaven els tambors (què sinó?), i ens vam arribar fins al parc olímpic per veure de prop el cub d'aigua i el niu d'ocell. Una nit vam anar a passejar per Wangfujing, on ofereixen especialitats tan suculentes com pinxos d'escorpins o cucs, i un dels dies vam entaular-nos per degustar un ànec a la pequinesa boníssim!

Que la ciutat ens va agradar molt ho corroboren el munt de fotos que en tenim. Ara que ja hem vist la capital i gran part dels lloc històrics més importants i ben conservats del país, ens ho pensarem més vegades a l'hora d'entrar a més temples, jardins, pagodes...

Més fotos aquí.