Més ciutats històriques: Pingyao i Xi'an

De bon matí arribàvem a Pingyao. Tot el que ens havia desagradat a Datong ens va agradar a Pingyao. És una antiga ciutat petita, emmurallada, que va ser molt important en la seva època (els primers bancs del país van néixer aquí) i després va caure en declivi, però la van anar mantenint.

És una de les poques ciutats que conserven l'arquitectura tradicional, gran part de la muralla és original, i tot i el turisme i les botigues de souvenirs, la gent continua vivint-hi i també hi ha comerços i vida “normal”. Com que vam arribar molt d'hora i vam marxar molt tard, vam tenir estona per observar com transcorria la vida a totes les hores del dia: el tai-chi matinal al costat de la muralla, com anaven obrint les botigues, i com anaven apareixent els grups de turistes xinesos durant el dia i la il·luminació i les paradetes de menjar a la nit...

Vam passejar amb molta calma, fent fotos a cada racó. Com ens ha passat en altres llocs, només que ens allunyàvem una mica dels carrers principals, estàvem completament sols. A Pingyao no cobren per visitar la ciutat, però si vols entrar a algun edifici has de pagar el bitllet conjunt que val per tots els llocs d'interès. Nosaltres vam decidir conformar-nos amb passejar, però tot i així vam visitar alguns dels edificis perquè casualment, quan passàvem per davant, no hi havia ningú controlant els tiquets...

Altre cop nit al tren i arribada a Xi'an al matí. Aquest cop si que ens volíem quedar una nit allà. La noia que ens havia d'allotjar finalment no va poder, però va ser tan amable de reservar-nos un hostal molt cèntric. Ja teníem ganes d'anar a un alberg a la Xina, que tothom ens deia que estan molt bé (i no mentien!) Més que pel llit, ens vam alegrar de trobar una bona dutxa després de tres nits seguides als trens!

Un cop reposats, vam anar a veure els famosos guerrers. Estan als afores però és molt fàcil accedir-hi. El recinte és molt gran, i encara hi estan treballant. Vam decidir començar-lo per un museu on es guarden uns carros (i una torxa dels jocs olímpics que no sabem què hi pintava), i vam continuar pels fossars de més petit a més gran. Nosaltres ja n'havíem vist un parell al Fòrum, però veure'ls a tots allà posats en formació, impressiona! Ens va agradar veure que en continuen muntant com si fossin trencaclosques, hi ha feina per estona!

L'alberg estava molt cèntric, al davant de la torre de la campana i del tambor, dins les muralles. Xi'an no és especialment bonic, potser si només es veuen un parell o tres de ciutats de la Xina té més interès, però nosaltres vam considerar que ja portàvem vistes prou torres, campanes, muralles, pagodes i tambors, i vam passar la major part del temps pels carrerons del barri musulmà, amb la seva mesquita que sembla una pagoda, tastant menjars que ens cridaven l'atenció i regatejant per unes bambes, perquè les de la Meritxell s'estaven a punt de desintegrar...

Més fotos aquí.