El Calafate i el Perito Moreno

L'endemà de les Torres del Paine vam tornar cap a l'Argentina. Havien de ser 5 hores de bus que finalment van ser 6. Vam tenir la sort d'aconseguir contactar amb una membre del Couchsurfing que ens esperava.

El pas pel Calafate havia de ser un pur tràmit per fer la visita al Perito Moreno, una d'aquelles coses que sabíem segur que volíem veure abans de marxar. De fet tot el que havíem sentit del poble és que no tenia gran cosa, que era molt turístic i molt car i que no valia la pena.

Però al final ens hi hem trobat tan a gust que ens hi hem quedat 3 nits. Hi ha tingut molt a veure l'Analía, l'amfitriona, amb la seva filla de 9 anys, la Valentina. Al mateix temps que nosaltres estaven allotjats a la cabaneta de darrere de la seva, una parella de suecs molt simpàtics, l'Ida i el Petter, i ens hem sentit mig en família. Ell és cuiner, i ens prepara uns esmorzars per a tots deliciosos.

Amb ells vam anar a visitar la glacera, juntament amb un remissero (taxista) molt amable i simpàtic que ens va fer totes les explicacions del món.

Què dir de la glacera... no hi ha paraules per descriure aquella mole blanca i blava. Vam tornar a tenir la sort de cara amb el temps, perquè vam tenir l'oportunitat de veure el Perito amb sol i amb núvols. I... si assolellat impacta, amb núvols els colors es realcen molt més, i es veuen molt més els blaus de les escletxes. I també vam poder veure i sentir algun despreniment de gel: impactant! A més, vam fer una petita excursió amb barca i arribava fins a 20 metres de les parets de la glacera. Només per a que us feu una idea, la glacera fa 5 km d'ample per 30 km de llarg! És realment enorme. I les seves parets s'alcen fins als 50 m per sobre del nivell del mar.

Ens havien comentat que amb dues hores ja tenies vist la glacera i nosaltres pensàvem que per veure un “trosset” de gel no caldria tant de temps. Però la veritat és que el Perito Moreno és hipnotitzant. Tothom es queda bocabadat tot esperant a que caigui un tros de gel.

Al tornar a casa hi havia un hoste més, el Lindon, un senyor australià que ens ha convidat a casa seva per ensenyar-nos a fer surf... pobre home, no sap com som de patosos nosaltres... Vam fer unes truites de patates, i com que tots ens van insistit perque ens quedéssim una nit més, així ho vam fer.

Avui hem passat un dia de relax, descansant i escrivint. També hem perdut totes les fotos d'ahir... sort que els suecs també en ténen moltes i ens les han passat. Demà anirem cap a El Chaltén, per fer unes caminades més. Allà no hi ha ni caixers automàtics, i l'accés a internet és car i escàs. D'allà ja agafarem un bus cap al nord. Ruta 40, carretera i manta!