Torres del Pain(e)

Mal de cames, i molt. Cansament general. Però ha valgut la pena. Comencem pel començament:

Dia 0 Arribada a Puerto Natales

Molta gent ens havia comentat que si anàvem al parc nacional de Las Torres del Paine, era molt millor passar-hi uns quants dies que un de sol. El parc és una meca dels excursionistes de tot arreu, i té uns paisatges espectaculars. Nosaltres no les teníem totes, però al final ens vam decidir. A l'arribar a Puerto Natales, la ciutat més a prop del parc i d'on surten tots els transports que t'hi porten, ens vam anar a informar per diferents bandes de les millors alternatives. No entrarem a discutir la política de preus del parc, però l'única manera de que no se'ns disparés el pressupost era llogant el material (tenda, màrfegues, sacs, fogonet i estris per cuinar) i dormir en els campaments, a poder ser dels gratuïts.

A les tres de la tarda vam anar a un alberg on cada dia té lloc una xerrada sobre informació útil i consells bàsics per sobreviure dins del parc. És gratuïta i hi pot anar tothom, això si, la fan uns americans i és en anglès. Moltes coses éren de sentit comú, i altres de curioses, però ens van ser bastant útils. També l'amo de l'hostal on ens vam allotjar, guia oficial del parc, ens va donar quatre consells sobre els camins.

Dit i fet, vam anar a comprar el bitllet pel bus, llogar el material i comprar el menjar. I a dormir aviat, que ens esperava un dia molt llarg per davant.

Dia 1 - Arribada i excursió a la glacera Grey

De les moltes rutes que hi ha per fer, la més concorreguda és l'anomenada "W", per la forma del recorregut. Es pot començar per una banda o per l'altra, fer en més dies o en menys. Amb tota la informació recopilada, i tenint en compte que nosaltres no som, precisament, excursionistes experts, ens vam muntar el que havia de ser la nostra ruta "ideal", per carregar el mínim les motxilles i no haver-nos de llevar cada dia gaire aviat... Com que és estiu, encara hi ha moltes hores de llum.

De Torres del Paine

A l'arribar al parc, vam anar directament a agafar el catamarà que travessa el llac Pehoé. Vam plantar la tenda i ens vam posar a caminar cap a la glacera Grey. El camí ens va semblar bastant dur, ja que era el primer dia, i van ser 7 hores caminant. El gran inconvenient són els forts vents (i gèlids) que hi bufen sempre i que et surten de qualsevol lloc en qualsevol moment, i et poden fer caure. Però la vista de la glacera al final compensa (aquesta no se'ns podia escapar!).

Dia 2 Excursió al Valle Francés

Vam tenir l'inconvenient que els dos campaments gratuïts del mig de la W estaven tancats pes unes inundacions que hi va haver fa unes setmanes, així que vam haver de repetir un tram de 2h15. La pujada cap a la vall se'ns va fer molt dura, perquè t'has d'enfilar per uns rocs considerables. En total vam caminar 8 horetes més (sempre amb pujadetes, baixadetes, rierols...)

De Torres del Paine

De Torres del Paine

Dia 3 Travessa cap al Campamento los Cuernos

Això de no ser gaire matiners, a vegades té la seva recompensa. A les 7 del matí plovia i feia molt vent, però a les 10 quan ens vam llevar, lluïa el sol i vam poder desplantar la tenda sense problemes. Aquest va ser el dia que menys hores vam caminar, però el primer que fèiem tot el tram carregant les motxilles. Vas tota l'estona vorejant Nordenskjold, però naturalment, pujant i baixant. Vam arribar força d'hora i vam descansar, procurant agafar forces per l'endemà, que havia de ser el més llarg.

De Torres del Paine

De Torres del Paine

Dia 4 Cap al Campamento Torres

Aquí si que ens vam llevar d'hora. Teníem per davant 20Km, la majoria en pujada. I amb les motxilles, és clar. Però nosaltres, poc a poc i bona lletra (que ningú no ens cronometra). El dia va ser cansat, i amb un sol de justícia acompanyant-nos tot el camí. La pujada fins a Valle Ascencio se'ns va fer eterna, però un cop més, vam arribar al nostre objectiu.

De Torres del Paine

Dia 5 Pujada al mirador de Las Torres i tornada a Puerto Natales

La finalitat de voler arribar al campamento Torres era la de poder pujar a al mirador de les torres que donen nom al parc abans de que sortís el sol. Si el primer algú ens hagués dit que ho acabaríem fent, no ens ho haguéssim cregut ni bojos! Per sort en aquesta època el sol surt ja un pèl més tard, "només"ens vam haver de llevar a les 5.30 per fer un esmorzar ràpid i començar l'ascensió al mirador. Una filera de llanternes pujava per la muntanya. Ens havien dit que era el tram més dur, i si, trèiem el fetge per la boca. Ens pensàvem que no hi arribaríem mai, però si! Si una cosa hem comprovat aquests dies, és que quan el cap diu que no pot més, és qüestió de no parar de caminar, que el cos sempre respon.
La gràcia de pujar a aquesta hora és que el sol, en sortir, il.lumina les torres d'una manera molt especial, tenyint-les només a elles de colors vermellosos mentre la resta de muntanyes del voltant encara estan en penombra. A mida que puja el sol, van canviat de color, és una passada, les fotos no estan retocades amb photoshop ni res!

De Torres del Paine

De Torres del Paine

La part bonica acaba aquí. Però encara ens quedaven 6 hores de baixada per poder agafar l'autobús de tornada. Les últimes 2 hores, sense una ombra i sota un sol d'estiu patagònic se'ns han fet agòniques. Però l'esforç ha valgut la pena: hem sobreviscut (nosaltres!!) a la W. I els nostres genolls i turmells continuen al seu lloc. Hem tingut una sort increïble amb el temps, perquè el poc que ha plogut ho ha fet mentre estàvem a cobert, i enganxar 4 dies seguits bons per aquí es veu que no és gens fàcil.