L'estada a Esquel va ser una mica fugaç. Com que vam arribar tant aviat a la ciutat, no teníem on anar i vam haver de fer temps a la terminal de busos. D'Esquel el més destacable és el Parque Nacional “Los Alerces” (sí! Un altre parc natural!). I que nosaltres sapiguem només hi ha un bus que surt a les 8 del matí i torna a les 21:30 de la nit.
Així que vam deixar les motxilles a la consigna i cap al parc! La veritat és que no estàvem gaire convençuts ja que havíem dormit poc i el temps no acompanyava massa. Tot el cel estava gris. A més, a l'arribar al parc, milers de mosquetes ens van venir a rebre, volant com boges al voltant nostre. El parc és enorme, i l'excursió d'un dia recomanada és la del Lago Verde. Quan el bus ens va deixar vam baixar fins al llac per a esmorzar i després vam pujar fins dalt d'una muntanya, on hi ha un mirador. L'esforç sempre és ben recompensat amb unes vistes com aquestes.
Més tard vam baixar un altre cop fins al llac per fer un camí de tres hores, molt senzillet donada la nostra “dilatada experiència”, i amb panells explicatius. Va estar bé que fos facilet, tenint en compte que no havíem dormit gaire.
L'endemà vam anar a Trevelin, un poble fundat per gal.lesos a prop d'allà, i a la tarda, novament la Ruta 40 cap a San Carlos de Bariloche, atravessant valls i muntanyes. Aquest cop en un bus de dos pisos, a davant de tot, gaudint del paisatge.
Més fotos aquí
Entrades
11 comentaris:
Ai Meri, que mona amb els peus a l'aigua. Per cert, us tinc que donar una notícia. Us enrecordeu que demà farà un mes que ens heu abandonat. Per tant, només queda un any i 5 mesos per tal que torneu... Per aquí tothom ja us troba a faltar.
Un petó ben gran.
Gemma.
Nois, aquest pas amb tantes excursions us fareu professionals del trekking, tan caminar, jajaja
Gemma G
Portava dies sense veure i llegir les vostres experiències.
Quina enveja de paisatges, però quin mal de peus!
Realment admiro la vostra valentia.
Ànim, salut i endevant!!!!
una abraçada
Molt bonic :)
Aquí tampoc perdem el temps... aquest cap de setmana hem començat a pintar Canet!!! Bueno... a treure el paper de la paret que ja és molt... cadascú fa l'exercici que pot!
Petons!
Meri! segur que quan vas posar els peus a l'agua, vas convertir el riu en tot un yacusi de lo botits que els deuries tenir.
Buf! buf! buf!!! Quin mal de cames només pensar amb les caminades q us esteu fotent!! És pitjor que les caminades de diumenge pel matí de la Vane!! i per Barcelona! ;) jeje
Oriol, quin partit del Barça! 6 golets! vaig tenir-te en ment! ;)
Molts petons noiets!
MOLT BE MOLT BE CONTINUEU CAMINANT AIXÍ QUE ÉS SA I BO, PERÒ US RECORDO QUE CATALUNYA ÉS BONICA PERÒ PETITA O SIGUI QUE AMB AQUESTA MARXA QUAN TORNEU US PASSAREU DE LÍMITS EN UN NO RES. JO JA HE FET LA RUTA 40 FINS A LA FRONTERA I EN 10 MINUTS, O SIGUI QUE RES DE LAMENTAR-SE PELS SOTS I... AMUNT!!!
Hola Club de Fans!! Si, caminem molt, però també descansem molt (el que passa és que escriure això al bloc és avorrit i no ens fa quedar tan bé). Ara, que els peus els tenim impecables, no ens ha sortit ni una butllofa en totes les caminades!
Està clar q allà on hi hagi un BON MATERIAL... ni butllofes, ni picades ni res de res!
jejeje!
Petons.
Qué bé que us ho passeu i quina enveja sana!
Diumenge quedem uns quants per dinar a casa nostra. Vindrà el matrimoni Meri-David, els pares Toni-Marta i els protagonistes de la cançó "L'eli i el Pau".
Brindarem per vosaltes!
Se us troba a faltar!
Per cert, records del Maldito, la Marta, el Marc i el Johnny. Vem assistir a la Perla on el Maldito punxava.
Petons!
QUE ORIOL!! VAS ARRENCAR L'ARBRE DE LA "RÀBIA" D'HAVER-TE PERDUT ELS 6 GOLS COM 6 SOLS DEL BARÇA?
QUE TXELL!! FRESQUETA L'AIGUA? ELS PEUS HO DEBIEN AGRAÏR...ESPERO QUE DESPRÉS DE TANTA CAMINADA TINGUIS UNES ARTICULACIONS COM UN ROURE.
PETONETS, ABRAÇADES I TOT ALLÒ QUE ES DIU.
Publica un comentari a l'entrada