Puerto Montt i Chiloé

Era hora de tornar cap a Xile, i vam fer la travessa pel pas de Pajaritos. És molt més bonic fer-ho pels llacs, però també costa moltíssim més. A la frontera vam fer un aperitiu improvitzat. A Xile no deixen entrar aliments frescos, i registren les bosses. Una noia israeliana portava tot un paquet que li devia haver enviat la família, i no li van deixar passar, i uns nois portaven un carregament de formatge pels dies d'acampada que els esperaven; i abans de llençar-ho, ens van convidar a tots els del bus: formatge, dàtils, anous, orellanes... Va anar bé per matar la gana.

Puerto Montt ens va rebre amb pluja i boira, aviat vam trobar un hostal, i després de sopar ens vam quedar fregits. L'endemà vam anar a visitar el port d'Angelmó, on els pescadors just tornaven i pots menjar peix i marisc fresquíssim cuinat allà mateix. Ens vam posar les botes de curanto i paila marina, les especialitats de la zona!

A la tarda vam fer cap a Chiloé. Per la Meritxell era un lloc una mica màgic, perquè de petita va veure un documental de la 2 i una sèrie de segells sobre les esglésies de fusta de l'arxipèlag (patrimoni de la humanitat per la Unesco), i sempre hi havia volgut anar. Els "conquistadores" la van anomenar "Nova Galícia", i una mica si que s'hi assembla: la gent viu del camp i del mar (pesca i marisc), el clima és molt plujós, el paisatge el formen tot de turonets verds, ténen una mitologia pròpia i els Chilotes no se senten gaire xilens, per dir-ho així.
Vam veure un munt d'arcs de Sant Martí, no n'havíem vist mai tants en tan poc temps, però en general vam tornar a tenir sort amb el temps, i vam poder veure els paisatges amb sol i amb núvols, per tenir les dues visions.
Ens vam instal.lar a Castro, la capital, on destaca la catedral de fusta i els "palafitos", cases sobre pilastres arran de platja per evitar les marees, i d'allà vam anar a fer voltes per l'illa: Dalcahue i el seu mercat artesanal;

Achao, on hi ha l'església més antiga; Quellón, on hi ha el Km. 0 de la Panamericana; i el parc nacional, amb vistes al Pacífic.

Tot, per suposat, en petits busos locals. En un d'ells vam anar escoltant a la ràdio el gran derby del Pacífic, Perú contra Xile a Lima, que per alegria general, va guanyar els visitants. Ens va costar dormir amb el soroll dels clàxons, i això que encara no estan ni classificats pel mundial!
Ens ha agradat venir en aquesta època, gairebé érem els únics turistes a tot arreu, i ens sentíem fins i tot una mica observats. D'allà vam anar cap a Puerto Varas, però això ja serà un altre post!

Més fotos aquí.