San Carlos de Bariloche i la ruta dels 7 llacs

Vam arribar a Bariloche al vespre, i vam anar directament a casa de la persona que ens acollia: el Rubén, una americà afincat aquí i que, pobre, estava malalt.

L'endemà vam tenir un primer contacte amb la ciutat, passejant tranquil.lament (quants dies portàvem sense veure semàfors!). Bariloche és una ciutat molt turística, a l'hivern, perquè és el centre d'esquí més important d'Amèrica del sud, i a l'estiu per les moltes excursions i activitats que es poden fer pels voltants. Hi abunden les botigues de souvenirs i les xocolateries.

El segon dia ja feia dies que no caminàvem i vam fer una excursió des del peu de pista del Cerro Catedral fins al refugio Frey. Com que molt no havíem matinat, se'ns va fer tard. A l'arribar a baix se'ns havia escapat el bus per 5 minuts, i com que el següent havia de trigar una hora i mitja, vam decidir continuar caminant. Era fosc i vam baixar per la carretera sota la llum de les estrelles (i de la llanterna).

L'endemà ens havíem de recuperar, i vam passar-lo altre cop passejant, menjant, comparant preus de lloguers de cotxe i anant al cine.

El dimarts vam començar la ruta del 7 llacs. Vam dirigir-nos a Villa laAngostura, també molt turístic, però fet amb molt bon gust. Tots els edificis són cabanes de fusta i està enclavat en un paratge idíl.lic. Un dels principals atractius de la Villa és el Parc Nacional Los Arrayanes, un parc dins el parc nacional Nahuel Huapi. Els arrayanes són uns arbres d'escorça color canyella, que normalment creixent dispersos, però aquí, excepcionalment, formen un bosc.

Vam arribar a les 3 de la tarda, i el guarda ens va dir que l'hora límit d'entrada era la una, ja que el bosc d'arrayanes està a la punta de la península, i són 12 Km. de camí només anar. Ens va suggerir anar als miradors, i un cop dalt, vam veure que el camí comunicava amb el del bosc... i no ens ho vam pensar. Vam fer els 12 Km. en 2 hores, vam visitar el bosc quan ja no s'hi podia estar (encara que hi havia gent), i vam tornar que ja era fosc. I el millor de tot: estalviant-nos l'entrada al parc!

L'endemà vam anar cap a Sant Martín de los Andes, passant per tots els llacs. La tardor comença a notar-se només en alguns arbres, però feia tanta calor que ens vam parar a fer el primer bany del viatge en un dels llacs.

San Martín també és un centre turístic molt ben cuidat, a la vora del llac Lacar, amb casetes de fusta i rosers pels carrers.

El tercer dia vam passar per més llacs. Vam agafar un motxiller que feia dit. Atenció a la conversa:

“Leandro: - Ustedes de donde son?

Metaltravellers: De Barcelona

L: - Ah qué lindo! Yo soy de acá pero vivo en el Cap de Creus.

M: - Ah si? Y en qué pueblo vives?

L:- En Selva de Mar”

Mira que és petit el poble de la cunyada, i ens hem de trobar al mig del no-res a un que hi viu! El món és un mocador! El vam portar fins a Villa Traful, i ens va donar moltes bones recomanacions pel viatge. Vam acabar la ruta altre cop a Bariloche. Propera parada: Puerto Montt, Xile.

Més fotos aquí.