Doncs sí, en el viatge dels Metaltravellers ha succeït un fet paranormal... El dijous dia 19 de novembre del 2009 ha desaparegut de la vida d'aquests petits viatgers metàl·lics. Van enlairar-se el dimecres 18 a les 23:30 des de Los Angeles i van aterrar, 13 hores després, a les 9:30 del divendres 20 de novembre a Auckland. Misteris de la vida... Si us plau, us preguem que tingueu un minut de silenci per a aquest dia que mai ha existit...
...
...
Bé! Ja està! Ara ja podem continuar el viatge!!
P.D.: Quan els teus pares et deien que et regalarien totes les coses que demanaves la setmana que no hi hagués dijous, es referien a això???
...
...
Bé! Ja està! Ara ja podem continuar el viatge!!
P.D.: Quan els teus pares et deien que et regalarien totes les coses que demanaves la setmana que no hi hagués dijous, es referien a això???
7 comentaris:
UUUUUUOOOOOOO!!!!
Vigileu que no us pugi la sang al cap! Pq... esteu caminant cap per avall no??? Vaja, és el que deu passar quan ets a l'altra banda del món... I els barrufets? Viuen aquí????
I per cert... Vosaltres si que perdeu dies... i el temps en general! Si segons el vostre escrit vau perdre el DIJOUS 19... com pot ser que sigueu que vau aterrar el DIVENDRES 21??? Ai ai ai que us està pujant la sang al cap i no podeu pensar!!!!
Home, un dia de viatge sempre es fa pesat. Potser és millor que l´hagin suprimit, no?
Per cert, si ja heu fugit de les Amèriques i no heu anat més amunt de Califòrnia, no us haureu trobat amb l´Òscar, el Satanàs dels Bundi-Pastorets. És que ell està al Canadà allà matant la pava esperant que comenci la temporada d´esquí, on farà de monitor. Us hagués pogut obsequiar amb alguna cabriola de les seves, però vaja...
Vinga doncs, no deixeu ni un sol uruk-hai, a per ells!!! (Oriol, confiem en tu, perquè l´altra... Buen, és que fins i tot és capaç de dir que no existeixen i que és un cuento de frikis...)
Joan-Pau
Mar!
Estàs segura que ho has vist bé?? Jo diria que l'has liat una mica... Les dates estaven bé, jurjurjurjur...
QUE NOOOO! Gràcies per la correcció!!!
Ja tinc ganes de veure fotos de Nova Zelanda.Quina intriga...Per cert, a la foto que esteu de caps per vall us veig un pèl cremats.. Vull dir del sol...jejejeje...
Petons.
Gemma S.
A mi em parlaven de la setmana dels tres dijous, així que us agrairia que continuessiu viatjant, agafant avions, anant cap endavant i cap endarrera del món i descobrissiu com aconseguir-ho, d'aquesta manera jo podria fer realitat els meus desitjos. Gràcies per endavant! i si no ho aconseguiu, que us bombim!!!
Que tal va de cap per avall? suposo que es qüestio d'acostumar-si, i no ploreu per haver perdut un dia, ja us ajudarem a buscar-lo, de tota manera ja he fet el minut de silènci tot i que si del que es tracta de perdre dies per aqui se'n perden molts o sigui que estariem callats pels segles dels segles (de fet ja es el que volen..)en fi continueu fent el pi
Pregunteu-li al Bill Murray si us ha agafat el dia que us falta per fer la continuació d'Atrapats en el Temps...estic convençut que ha estat ell!!!
Publica un comentari a l'entrada