Playa del Carmen

Playa del Carmen és una mena de Lloret però amb un pèl més de bon gust, o aquesta és la impressió que ens va donar. Està ple de turistes, agències de tours, botigues de souvenirs i bars i restaurants amb els preus inflats, però això si, la platja que li dóna nom és una passada.

Vam aprofitar per treure partit als nostres cursets de submarinisme i vam fer dues immersions en cenotes. Els cenotes són cavernes d'aigua subterrània, de fet tota la península de Yucatán està buida per sota, i la recorren centenars de corrents d'aigua subterrànies. Dels trossos en que la part superior ha cedit i l'aigua emergeix a la superfície se'n diu cenote, i pels maies eren sagrats.

La gràcia de submergir-te per allà és que vas per coves plenes d'estalactites i estalagmites, i veus la llum del sol com entra dins l'aigua, creant uns efectes de llum que són indescriptibles. Hi ha trossos en que l'aigua dolça i l'aigua salada es barregen, i es noten els canvis de temperatura i visibilitat, l'aigua salada fa que es vegi tot borrós. La immersió es fa amb llanternes perquè hi ha trossos bastant foscos, però la visibilitat dins l'aigua és molt bona. Una altra experiència inoblidable! I fins i tot el Divemaster ens va felicitar. De nou, com que no tenim càmera subaquàtica, us posem fotos del cenote que hem trobat per internet:

Els dos últims dies a Playa del Carmen ens vam transformar... Ens vam transformar en Pijo-travellers!!! Tenim uns amics/família que no ens els mereixem!!! Gent que es preocupa per nosaltres, i que per fer-nos (encara més) amè el viatge ens van obsequiar amb dos dies d'estada en un hotel d'aquests de tot inclòs. No hi ha gaire per explicar perquè, per tal d'aprofitar-ho al màxim, gairebé ni en vam sortir. Platja, cocktails, piscina, més cocktails, spa, cocktails, buffet lliure... i si, més cocktails... Que ràpid i fàcil és acostumar-se a la bona vida!

Les quatre anècdotes més destacades són:

• Només arribar a l'hotel, donem les nostres dades i el de recepció ens diu: "abans de donar-los l'habitació esperem al nen, oi?". Després d'això l'Oriol li va demanar explicacions a la Meritxell, jejeje.
  

• La pija americana que per cortesia ens va preguntar d'on érem, i quan li vam contestar que de Barcelona va fer cara de “i això on deu ser... ” i només va saber respondre amb "ah...ok!"
  

• Només entrar en aquests llocs sempre hi ha uns que intenten vendre't setmanes de vacances. Vam acceptar l'explicació, l'Oriol pensant-se que ens anaven a ensenyar les instal.lacions i la Meritxell amb ganes d'inventar-se la nostra vida i aprenent les tècniques dels comercials. Després de dues hores de marejar la perdiu l'Oriol es va plantar i li va dir que si no li posava totes les despeses de manera ordenada no signava res. Total, l'home se'n va anar i nosaltres vam començar a beure!

• L'espectacle del dissabte. Sense ànim d'ofendre, molts dels espectacles d'hotel no tenen gaire bona reputació qualitativament parlant: imitacions de Michael Jackson... balls folklòrics... Fan més aviat mandra. Però aquest tothom ens el recomanava molt, i vam decidir fer-hi un cop d'ull. I ens va sorprendre positivament. Un grup de heavy amb violinista tipus Skyclad inclosa, tocant música (versions instrumentals d'Ozzy, Mötley Crüe...) mentre uns altres feien malabars amb foc, i després percussió amb uns tambors d'aigua. Ens vam quedar de pedra!

Però tard o d'hora s'ha de tornar a la realitat... i la realitat ens va fer anar cap a l'aeroport de Cancun per posar rumb a la nostra següent destinació. I com que era diumenge i el banc estava tancat, no ens van cobrar les taxes de sortida del país!

Més fotos aquí.