dissabte, 21 de novembre del 2009

San Francisco, Frisco pels amics

De Tahoe vam dirigir-nos a San Francisco, donant una volta per la vall de Napa, coneguda regió vinícola. Però vam resistir la temptació de parar a tastar uns vins, i vam decidir passejar per Sausalito per tenir les primeres impressions de la ciutat des de l'altra banda de la badia.

Per començar amb bon peu la nostra visita a la Bay Area, vam entrar a San Francisco pel Golden Gate, un altre cop tenint la sensació de viure una pel·lícula. El millor va ser que, per l'hora que era i el fet de ser tres al cotxe, ens van eximir del peatge! Un cop registrats a l'hotel vam anar fins a Chinatown i el Financial District on vam tenir la primera oportunitat de comprovar com de difícil és conduir per la ciutat; les pujades i baixades són vertiginoses!



La resta dels dies els vam dedicar a patejar la ciutat, literalment. I és que és una ciutat on es pot fer! Com no podia ser d'altra manera, també vam fer alguns recorreguts amb tramvia, però sobretot vam caminar molt. Per on vam passar més estones va ser per la zona del port, i del moll de pescadors. És molt turístic, però tampoc hi havia grans multituds i era agradable. També vam visitar la part del City Hall i l'òpera, l'avinguda Market i Union Square, el Golden Gate Park i el barri hippy de Haight – Ashbury, els barris alts plens de cases victorianes i gent passejant gossos de pura raça... És una ciutat amb molta vida, diürna i nocturna, amb un punt fashion i un altre alternatiu. Ens hi vam sentir molt a gust, i en moltes coses ens recordava a Barcelona.



Per arrodonir-ho, la MSM ens va convidar a l'únic restaurant català de Califòrnia, el B44, que vam descobrir per casualitat. Si la MSM va estar contenta de canviar les hamburgueses pel pa amb tomàquet per un dia, i només en portava deu fora... Imagineu-vos nosaltres, després de tants mesos! Ens vam emocionar i tot de tornar a tastar el xató, l'escalivada, la fideuà, l'arròs negre... tot molt ben cuinat i boníssim. I a sobre ens van convidar a una copa de cava i ens van informar que preparen per molt aviat la primera calçotada californiana de la història! De moment ja tenen terreny per plantar-los.



Després de quatre dies per San Francisco, una ciutat que ens ha enamorat, i on vam tenir la sort immensa de trobar-nos amb un temps assolellat esplèndid, vam tornar a la carretera per arribar a l'última parada del nostre tour yanqui: Los Angeles. Per arribar-hi vam recórrer la Pacific Coastal Highway, que voreja la costa serpentejant entre els penya-segats.



Més fotos aquí.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Una altra frustració per l'Oriol!no poder menjar calçots...sort que es debia posar les botes amb tantes delikatesens catalanes, be tots dos que molt abraçar el mon però lo vostre és una ruta gastronòmica.Precios Frisco peró lo pel·liculero haguès estat una persecussió policial pels seus costeruts carrers...

Mª Núria ha dit...

Veig que a més a més de disfrutar de paisatges xulos i de sentir-vos protagonistes d'una pel.lícula a "Frisco", no oblideu les vostres prioritat i continueu ampliant la llista de bars heavies! Potser algun dia arribarà a ser una gran "guia didàctica".

Mar ha dit...

Ei!

Bé, aquesta és la part del viatge que "menys" enveja em fa.. pq tot i que fa molts anys, ja hi he estat :) De fet és de l'únic lloc que ho podré dir jejeje.
Molt xulos els souvenirs de la MSM per mi i la Gi ;)
Petons!

Gemma Subirà ha dit...

No hi ha res com el pa amb tomata,eh??Bé i uns bons calçots amb una bona salsa romesco...Aviat farem les calçotades...se siente..
Gemma S.