diumenge, 8 de novembre del 2009

Surprising Wichita

Ens sembla que no gaires voltes al món, ni gaires viatges als EUA passen per la ciutat de Wichita, Kansas, al cor del mig-oest americà. A nosaltres les circumstàncies ens hi van portar... les circumstàncies són un concert que volíem veure si o si, i per dates i connexions aèries era aquí on millor ens anava assistir-hi.


Vam arribar-hi un diumenge a la tarda, després de dos vols, amb tràmits de migració inclosos. Entrar als EUA és molt pesat, i et passes l'estona fent cues, però problema no en vam tenir cap: vam entrar el menjar que portàvem, no ens van demanar bitllet de sortida i ens vam inventar l'adreça on anàvem. Teníem una hora escassa entre els dos vols, però per sort vam poder-lo agafar (corrent per la terminal) pels pèls.


A Wichita ens esperaven el fred i la tardor, després de molt de temps, i l'Eric, de Couchsurfing. De fet nosaltres no l'esperàvem a ell, perquè no ens havia contestat, però allà estava, esperant-nos amb un cartellet amb el nostre nom! És un paio molt peculiar, i ens va deixar el seu apartament d'estudiant tot i que ell se n'anava aquella nit a Kansas City. Vam sortir a passejar i a buscar alguna cosa per menjar -el més a prop que hi havia era un Mc Donald's... quina sorpresa!- i a dormir.


Sobre la ciutat no ens havíem documentat gaire... Com que ell viu al costat de la universitat, el primer lloc amb el que ens vam topar l'endemà al matí quan vam sortir a passejar va ser el campus. I de lluny una cosa colorida ens va cridar l'atenció: era un mosaic de Miró!! Qui ens ho havia de dir. El museu Ulrich, de la universitat, estava tancat perquè era dilluns, però pel campus hi ha tot d'escultures disperses, entre elles una de Botero. Quin nivell! El campus encara ens tenia preparada una altra sorpresa... un edifici històric... El primer Pizza Hut del món!!! La cadena la van començar dos estudiants d'aquella de la universitat. Wichita és una capsa de sorpreses!



Vam arribar passejant fins a Old Town, però en les dues hores que vam caminar ens vam creuar amb un màxim de 4 persones que anessin a peu... Comencem a entendre la filosofia dels EUA: sense cotxe no ets ningú.

Més fotos en el següent post.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Que bonic que t'esperin a l'aeroport amb un cartellet amb el teu nom!!els americans són gent pràctica,a mes tampoc són tan dolents... no se us van quedar...i us van posar a l'abast tot un campus cultural i els fonaments de la cultura del menjar ràpid que no tot ha de ser pedres, escales,piràmides,esglésies...JE JE

Gi ha dit...

Més val tar que mai!!!! Ja sóc a EEUU!!!!!!! UUeeeeeeehh!!
Colta, només era per dir-vos, no sigui q kuan torneu us agafi un "soponci", pq és super importnant..., q el pizza hut ja no existeix!!! Ara és domino's pizza. pobres, dos universitaris, amb tot el q debien suar pobrets... Akesta crisi...!!! Entre akets i el pobre Millet... on anirem a parar!!!