Havent mirat tres pel·lícules i dormit una mica, vam arribar a primera hora del matí a una ennuvolada Auckland. Només sortir, el Tom ja ens estava esperant per dur-nos a casa dels pares de l'Emma. El Tom i l'Emma són una parella kiwi (així s'anomenen els neozelandesos a ells mateixos) que fa un any van visitar Europa i van caure per casa nostra durant uns dies. Així doncs, ara ens tocava a nosaltres retornar-los la visita.
Encara una mica desorientats (de fet, estàvem cap per avall!) pel canvi d'horari, d'estació i d'hemisferi, vam sortir, sense gaire esma, a passejar per la ciutat. Auckland és la ciutat més gran de Nova Zelanda, amb 1,4 milions d'habitants i la ciutat del món amb més població polinèsia, a part de molta immigració asiàtica, fet que es fa evident caminant pels carrer del centre. Vam voltar pel port i el districte financer, una barreja d'estils arquitectònics dominada per l'Sky Tower, la torre més alta de l'hemisferi sud.
Seguint les recomanacions dels nostres hostes (tots!I eren una bona colla!), vam agafar, l'endemà, el ferry cap a l'illa de Rangitoto, el volcà més jove de la zona. De fet, tota la ciutat està sobre una zona volcànica, i els turonets que es veuen aquí i allà són cràters extingits. Vam fer una bona excursió per l'illa, pujant fins al cim i després envoltant-la. Al tornar, no vam voler desaprofitar l'oportunitat d'observar la ciutat des de l'Sky Tower. Vam pujar-hi a última hora de la tarda per poder tenir vistes de dia i de nit.
Diumenge gairebé no ens podíem moure. Com que el dia no acompanyava, era una situació perfecta per no fer absolutament res. Però el pare de l'Emma ens va convèncer per anar a fer una volta fins a Murawai Beach, una platja de sorra negra a la costa occidental, on a part de molta gent fent surf, l'atracció principal és una colònia de mascarells que hi estan instal·lats i que es poden veure de ben a prop. A la nit ens van convidar al sopar familiar que havien organitzat per donar la benvinguda a l'Emma i el Tom, que just un dia abans de que arribéssim nosaltres havien tornat a casa després d'acabar les seves respectives carreres.
Amb una mica de pena ens vam acomiadar de la ciutat, que vam trobar molt agradable per passar-hi una temporada, i especialment de la família que tan calorosament ens va acollir, i ens va fer una bona introducció a la cultura kiwi.
Més fotos aquí.
Encara una mica desorientats (de fet, estàvem cap per avall!) pel canvi d'horari, d'estació i d'hemisferi, vam sortir, sense gaire esma, a passejar per la ciutat. Auckland és la ciutat més gran de Nova Zelanda, amb 1,4 milions d'habitants i la ciutat del món amb més població polinèsia, a part de molta immigració asiàtica, fet que es fa evident caminant pels carrer del centre. Vam voltar pel port i el districte financer, una barreja d'estils arquitectònics dominada per l'Sky Tower, la torre més alta de l'hemisferi sud.
Seguint les recomanacions dels nostres hostes (tots!I eren una bona colla!), vam agafar, l'endemà, el ferry cap a l'illa de Rangitoto, el volcà més jove de la zona. De fet, tota la ciutat està sobre una zona volcànica, i els turonets que es veuen aquí i allà són cràters extingits. Vam fer una bona excursió per l'illa, pujant fins al cim i després envoltant-la. Al tornar, no vam voler desaprofitar l'oportunitat d'observar la ciutat des de l'Sky Tower. Vam pujar-hi a última hora de la tarda per poder tenir vistes de dia i de nit.
Diumenge gairebé no ens podíem moure. Com que el dia no acompanyava, era una situació perfecta per no fer absolutament res. Però el pare de l'Emma ens va convèncer per anar a fer una volta fins a Murawai Beach, una platja de sorra negra a la costa occidental, on a part de molta gent fent surf, l'atracció principal és una colònia de mascarells que hi estan instal·lats i que es poden veure de ben a prop. A la nit ens van convidar al sopar familiar que havien organitzat per donar la benvinguda a l'Emma i el Tom, que just un dia abans de que arribéssim nosaltres havien tornat a casa després d'acabar les seves respectives carreres.
Amb una mica de pena ens vam acomiadar de la ciutat, que vam trobar molt agradable per passar-hi una temporada, i especialment de la família que tan calorosament ens va acollir, i ens va fer una bona introducció a la cultura kiwi.
Més fotos aquí.
Entrades
6 comentaris:
ANEU A VEURE HOBBITOOON!!
*_*
i feuli moltes moltes fotos!!
(K)(K)(K)
Maria
x cert... pedazo de casa te l'Emma, no?
Maria
Ooooooooooohhhhhhhhhh!!!!!!!! xooooooooots!!que bonics!!! Ja veig que Nova Zelanda us prova,bona casa bona familia, pobrets motxillers quina pena que em feu...per cert com es menja de cap per avall? Be ara tampoc ploraré, vam anar a menjar la mariscada promesa per la Neneta i em vaig posar les botes a mes VAM guanyar al Madriz o sigui festa completa,això ho atribuïm a que l'Oriol no es per aqui,o sigui que li demanem una mica mes de sacrifici i que no torni fins haver aconseguit el segón triplet.Oriol vull una foto d'un kiwi(tu tries, ocell, fruita,o...)
Oh! no us reconec. Heu anat a una platja i ho us hi heu banyat!! Què us està passant?
Com mola la colònia de mascarells. Veig que es disposen de forma que cadascú respecta el seu espai, fan un mosaic. M'alegro que hi hagi gent que us aculli tant bé. A les fotos es veu ben bé una reunió familiar. També vosaltres sempre heu acollit molt bé els vostres hostes, amb atracció inclosa (el Dani)...
Molts petons.
Parella kiwi?? Que vol dir? Ja m’ho explicareu perquè sinó, nosaltres que som, parella taronja, i a canàries parella plàtan... Parlant de garrepes, la torre Sky Tower era gratis per accedir?? A més, té certa semblança a la Torre de Collserola.
Pel que veig a comentaris, la Gemma sempre està igual de preocupada amb els animalets, la fauna del nostre preciós i meravellós planeta Terra. Com deia ella que els mascarells feien un mosaic, envieu-los a Barcelona quan tinguin que emigrar per a que vagin al Camp Nou a fer un mosaic. Encara que els pintarem de blaugrana que sinó, directament els empaquetem i els repatriem cap a Madrid. Lo raro és que no hagi fet cap comentari sobre les ovelletes... i l’Oriol no es va emocionar en veure-les?? També anava darrere d’elles??
Publica un comentari a l'entrada