Per poder començar la nostra ruta, la mare de l'Emma ens va portar fins a l'aeroport, on havíem reservat el que seria el nostre company de viatge durant més de tres setmanes: un Mazda Demio atrotinat. Primer contratemps: aquí condueixen per l'esquerra! Per sort tenim molta traça i ens hi vam acostumar ràpid, encara que al principi alguna vegada ens vam posar en sentit contrari, o vam activar els eixugaparabrises quan volíem posar l'intermitent.
I així doncs, vam omplir el maleter amb els trastos i vam marxar cap al nord, a Northland. El primer dia vam conduir durant moltes hores (gaudint del paisatge, això sí!) per tal d'arribar ben a prop del Cape Reinga, la punta nord de l'illa.
Vam travessar el bosc de Waipoua, amb falgueres gegants i una densa vegetació de tots els tons de verd possibles. Per escurçar camí, vam agafar el transbordador a Rawene. Cada poca estona el paisatge ens sorprenia amb una cosa o altra. Aquell dia vam acampar en una zona gratuïta a la vora de Kaitaia. (Els Metaltravellers acampant en un lloc on no hi ha concerts? Que estrany...)
L'endemà vam continuar fins arribar al cap nord, sagrat pels Maoris ja que des d'aquell punt les ànimes viatjaven a l'altre món. I realment sembla la fi del món amb barrancs enormes, el cel a punt d'esclatar en qualsevol moment i l'oceà trencant amb força sobre les roques. Una mica més avall vam visitar les dunes gegants de Te Paki, que contrasten amb el verd de l'entorn.
Contents amb la visita vam tornar a la carretera per arribar a Bay of Islands, que com el seu nom indica, és una badia plena d'illots i illes. Aquí el temps ja ens acompanyava més, i després de veure el poble de Paihia, i els lavabos públics de Kawakawa, que són famosos perquè els va dissenyar l'arquitecte austríac Hundertwasser (un home que es va inspirar, i molt, en Gaudí). Vam acampar a prop de la platja d'Otamure, on vam poder observar una posta de sol fantàstica.
Després de dies de conducció intensiva les cames ens demanaven caminar. A Whangarei vam visitar la cascada (res de l'altre món, però pel que es veu és la més fotografiada del país. Deu ser perquè l'accés és molt fàcil) i un bosc de kauris, un arbre gegant parent de les sequoies. Després vam veure les Waipu Caves, unes petites coves amb estalactites, estalagmites i unes lluernes de color blau que quan mires al sostre fan que sembli que estàs en un planetari. Pel país hi ha altres coves amb moltes més cuques d'aquestes, però no són de franc... així que ja ens vam fer a la idea, jejeje.
Havíem llegit que hi havia un camí d'una hora que duia a les coves, i nosaltres el vam fer al revés, pensant que al final n'hi havia unes altres... Total, que no vam arribar enlloc. Però campar per aquells turons verds i arrodonits, sentint la primavera, va valdre molt la pena.
Per sortir de Northland era obligat passar altre cop per Auckland, així que des del cotxe vam fer les últimes fotos a la ciutat.
Més fotos aquí.
I així doncs, vam omplir el maleter amb els trastos i vam marxar cap al nord, a Northland. El primer dia vam conduir durant moltes hores (gaudint del paisatge, això sí!) per tal d'arribar ben a prop del Cape Reinga, la punta nord de l'illa.
Vam travessar el bosc de Waipoua, amb falgueres gegants i una densa vegetació de tots els tons de verd possibles. Per escurçar camí, vam agafar el transbordador a Rawene. Cada poca estona el paisatge ens sorprenia amb una cosa o altra. Aquell dia vam acampar en una zona gratuïta a la vora de Kaitaia. (Els Metaltravellers acampant en un lloc on no hi ha concerts? Que estrany...)
L'endemà vam continuar fins arribar al cap nord, sagrat pels Maoris ja que des d'aquell punt les ànimes viatjaven a l'altre món. I realment sembla la fi del món amb barrancs enormes, el cel a punt d'esclatar en qualsevol moment i l'oceà trencant amb força sobre les roques. Una mica més avall vam visitar les dunes gegants de Te Paki, que contrasten amb el verd de l'entorn.
Contents amb la visita vam tornar a la carretera per arribar a Bay of Islands, que com el seu nom indica, és una badia plena d'illots i illes. Aquí el temps ja ens acompanyava més, i després de veure el poble de Paihia, i els lavabos públics de Kawakawa, que són famosos perquè els va dissenyar l'arquitecte austríac Hundertwasser (un home que es va inspirar, i molt, en Gaudí). Vam acampar a prop de la platja d'Otamure, on vam poder observar una posta de sol fantàstica.
Després de dies de conducció intensiva les cames ens demanaven caminar. A Whangarei vam visitar la cascada (res de l'altre món, però pel que es veu és la més fotografiada del país. Deu ser perquè l'accés és molt fàcil) i un bosc de kauris, un arbre gegant parent de les sequoies. Després vam veure les Waipu Caves, unes petites coves amb estalactites, estalagmites i unes lluernes de color blau que quan mires al sostre fan que sembli que estàs en un planetari. Pel país hi ha altres coves amb moltes més cuques d'aquestes, però no són de franc... així que ja ens vam fer a la idea, jejeje.
Havíem llegit que hi havia un camí d'una hora que duia a les coves, i nosaltres el vam fer al revés, pensant que al final n'hi havia unes altres... Total, que no vam arribar enlloc. Però campar per aquells turons verds i arrodonits, sentint la primavera, va valdre molt la pena.
Per sortir de Northland era obligat passar altre cop per Auckland, així que des del cotxe vam fer les últimes fotos a la ciutat.
Més fotos aquí.
Entrades
3 comentaris:
Xulos els paisatges!Oriol, veig que rentes molt bé els plats... Llàstima que no tingueu fotos de les lluernes de color blau.
Molts petons.
Gemma S.
Que guai!! Quins paisatges...xooooots, verd, mar,primavera... però la millor foto la de l'Oriol rentant plats... que dura la vida dels Metaltravellers.Molt bonica Auckland,fa venir ganes d'anar-hi.Apa a continuar la ruta que aqui estem esperant el pont amb candeletes per no tenir-vos tanta enveja.
Veig que us espavileu i adapteu ràpidament a totes les cultures, conduint per l’esquerra; ja veig Oriol que t’estàs preparant per anar a Japó, jejejeje. Ja ser que no entra en els vostres plans de metaltravellers però tampoc entraven països com Brasil o Hondures, i vau caure en les temptacions. Que sàpigues Meritxell que sempre li ha fet il•lusió i em parlava sempre que volia anar després de llicenciar-se de la Universitat. A què espereu per decidir-vos si Japó el teniu més a prop que Catalunya.
Lo dels lavabos públics del tal Hundertwasser inspirats amb Gaudí avanç de veure les fotos me l’imaginava d’altra manera amb moltes corbes i més corbes ovalades. Pensava que el wàter era com un tobogan on dins de la tassa havien tot de dragonets (Parc Gaudí) que es volien menjar les teves necessitats...sense comentaris censurats. Al menys el paio Hundertwasser no s’ha inspirat en Miró perquè ja veia tot el lavabo en formes de rodones, triangles, quadrats i rectangles. Seria la gran fumada del segle!!!!
En una cosa tenieu raó, que no hi havia per tant amb la cascadeta de Whangarei, ja que impressiona molt més el salt de l’aigua de Selva de Mar.... no hace falta decir nada más!!!
Com a la Gemma, a mi també m’hagués agradat veure com eren aquestes cuques blaves ja que deuen ser fantàstiques amb l’entorn paisatgístic, altra vegada serà. No vareu fer cap foto al Diable de Tasmània banyant-se al mar?? Que poc originals que sou, mira que fer solament fotos com s’ajunta el Mar de Tasmània amb el Pacífic, vaja colla de dròpols esteu fets.
En conclusió, per les fotos penjades, és impressionant Northland, m’ha deixat bocabadat i petrificat, anava passant una rere altra i era com si em teletransportés i estigués gaudint amb vosaltres d’aquelles vistes.
Publica un comentari a l'entrada