Milford Sound

Fiordland és la regió més plujosa del país. Hi plou dos dies de cada tres. I el dia que no hi plou, no vol dir que hagi de fer sol... I amb la setmana que portàvem de pluja no teníem gaires esperances... Però al llevar-nos feia un dia esplèndid. Quan vam arribar a Te Anau, la porta d'accés al Milford Sound, el temps continuava igual, i només ens quedava esperar que allà el cel continués blau...

De Te Anau fins al Milford Sound, el fiord més visitat perquè és el més accessible, hi ha 120 km de paisatge meravellós. Sembla mentida que després de tot el que hem vist els paisatges ens continuïn impressionant, però és així... La carretera serpenteja primer per una vall, després entre muntanyes nevades, fins a arribar al Homer Tunnel (quina por de túnel! Té molta pendent i és molt fosc...) i quan en surts arribes a una vall de parets verticals fins a anar a parar a l'entrada del fiord.

Hi ha moltes companyies que fan excursions amb barca pel fiord, i ja que hi érem, no podíem passar sense fer-la. Van ser dues hores de tenir la boca oberta. Val molt la pena. Les muntanyes sorgeixen de l'aigua en vertical, i amb molta vegetació. Com que havia plogut els dos dies anteriors, moltes cascades regalimaven per les parets, i el dia era tan clar (massa i tot per fer bones fotos!). Feia tant de sol que les fotos no fan justícia al que vam veure amb els nostres ulls.

També vam veure dofins, foques... i vam arribar a mar obert, a la boca el fiord, on es noten més les onades. És un dels llocs més bonics que hem vist en el que portem de viatge. Ens va impressionar.

De tornada vam parar a tocar neu a la sortida del túnel, on ens van rebre un parell de Keas, els únics lloros alpins del món, que són molt sociables. I com que no teníem pressa, vam anar parant a tots els miradors que ens trobàvem. Als Mirror Lakes aquest cop si que vam poder veure les muntanyes ben reflectides a l'aigua.

Va ser un dia rodó, dels que et queden gravats a la memòria.

Més fotos aquí.